Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
Sargantana de paret
Morfologia La sargantana de paret Podarcis muralis presenta una gran varietat de dibuixos i coloracions, com totes les espècies del seu mateix gènere Normalment hom troba individus més aviat bruns, amb poc verd i amb dibuixos dorsals foscos que sovint s’estenen cap als flancs la gola pot ser reticulada Xavier Parellada És una sargantana petita, esvelta i aplanada, però d’aspecte robust Mesura fins 7,5 cm de cap i tronc i la cua fa, aproximadament, dues vegades aquesta longitud El cap és una mica deprimit La folidosi i la coloració presenten una enorme variabilitat, així com el dibuix Les…
Gripau pintat
Morfologia El gripau pintat Discoglossus pictus té una morfologia molt semblant a la de les granotes verdes, encara que hi ha diferències notables La coloració d’aquesta espècie respon a tres models bàsics taques en verd fosc sobre un fons més clar, ratlles longitudinals fosques també sobre fons clar, com en l’exemplar de la fotografia superior, i coloració uniforme, com en el de la fotografia inferior M Victòria Vives i Xavier Moreno/Hàbitat Aquesta espècie presenta un cos robust, de tronc curt no obstant això, la seva morfologia general recorda més aviat una granota a causa de la seva…
La ramaderia pirinenca
Pastors al Pla de Beret, J Soler, 1907 CEC L’economia de les zones de muntanya no era exclusivament ramadera, però sí que ho era de manera eminent Uns recursos naturals espontanis eren a l’origen d’aquesta vocació de les valls pirinenques Des d’antic, la característica essencial del sistema ramader de muntanya consistia en la utilització, durant l’estiu, d’unes abundants pastures d’alçada per a bovins i ovins i el manteniment hivernal d’aquests ramats a les valls o a les zones de transhumància El desequilibri acusat entre els recursos abundants i barats durant uns pocs mesos a l’any i l’…
Les ascomicèides (I): discomicets
Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…
palmera de Xile
Botànica
Jardineria
Arbre de tronc, de la família de les palmes, de 12 a 22 cm d’alt, inflat, de capçada arrodonida i d’un verd intens, de fulles pinnatisectes, les bases de les quals, molt gruixudes, són entrelligades per fibres brunes, i de fruits semblants a petites nous de coco.
És una palmera oriünda de Xile, plantada també en altres països com a ornamental De la saba és preparat un xarop
pinsà mec

Pinsà mec
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14 cm, molt semblant al pinsà però amb les parts superiors del mascle negrenques a l’estiu i brunes tacades de negre a l’hivern, amb les espatlles i el pit rogencs i el carpó blanc.
Habita al nord d’Euroàsia i a l’hivern és força freqüent a la Catalunya continental i escàs a les Balears
garlandí
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, d’olor de canyella, al principi tot ell embolicat per un vel de clapes brunes, després esquinçat formant una beina, oberta a la part alta de la cama en forma d’anell o de garlanda, freqüent a les pinedes de la terra baixa.
perdiu de mar

Perdiu de mar
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 25 cm, que a l’estiu té les parts superiors brunes, les inferiors ocràcies amb el ventre blanc, la gola groga i limitada per una ratlla negrenca, i la cua molt forcada i negra amb la base blanca.
És insectívora i gregària Habita a l’Àsia central i occidental, el SE d’Europa, la desembocadura del Po, la Camarga, el delta de l’Ebre i Andalusia, i hiverna a Àfrica És ocell de pas a la major part dels Països Catalans
alzinoi

Alzinoi
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell (5-10 cm) groc de mel, més o menys fosc, amb esquames brunes, alçades, disseminades per sobre, làmines blanquinoses, peu fibrós, inflat i més fosc a la base, amb un anell membranós, blanc amb vora groga, i carn blanca, amargant en cru.
Es fa en flotes, sobre soques, troncs vells i arrels mortes, que recobreix amb rizomorfes negres barba de vaca Bon comestible, comú als nostres boscs
Les bolbiciàcies
Constitueixen una família de bolets caracteritzats per una cutícula especial, formada per cèllules esfèriques, vesiculoses o piriformes himeniforme aquesta estructura fa que la superfície del barret tingui un aspecte opac, arrugat o micaci, i que sigui generalment higròfan, i lluent quan s’asseca L’esporada, de color ferruginós, ocraci, bru gris o bru tabac, s’assembla sovint a la dels Inocybe Les espores, generalment llises, tenen un porus germinatiu diferenciat El peu, generalment central i fràgil, apareix gairebé sempre cobert de dermatocistidis cistidis de la cutícula Creixen a terra,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina