Resultats de la cerca
Es mostren 1454 resultats
Sant Aleix (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Escasses restes dels murs laterals de l’església, en els quals s’endevina el perímetre de l’absis ECSA - JA Adell Les minses restes de la capella de Sant Aleix es troben al bell cim d’un serrat situat al nord de Claverol i que domina el poble Mapa 33-11252 Situació 31TCG347795 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Hortoneda i a uns 2 km de Claverol agafar una pista, en molt mal estat, que en 500 m porta al cim on hi ha la capella JAA Història No hi ha referències documentals sobre aquesta antiga capella de la parròquia de Claverol, tot i que el que ens ha pervingut requereix un…
Sant Miquel de Llimiana
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera d’aquesta arruïnada església, coneguda popularment amb el nom de Santa Soleta Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Sant Miquel, coneguda amb el nom de Santa Soleta, són al cim d’un serrat, entre dos barrancs, al peu del camí que puja cap al santuari del Sant del Bosc JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG295572 Història Fins a l’actualitat, no s’han localitzat notícies històriques documentals que aportin dades sobre el seu passat, tot i que per les restes que ens han pervingut el seu origen es remunta a l’època medieval MLIR Església És un edifici d’una…
palmera de Palmira
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de 20 a 30 m d’alt, de capçada arrodonida, d’inflorescències en espàdix i de fruits drupacis.
És natural de l’Índia i de la Indoxina És molt útil del tronc és aprofitada la fusta, dels pecíols són extretes fibres que serveixen per a fer cordes, paper i raspalls, els brots i els fruits són mengívols, i la saba de les inflorescències proporciona sucre, begudes alcohòliques i vinagre
fastigiat | fastigiada

fastigiat Pollancres (Populus nigra var. italica) a l’hivern
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Dit dels arbres que tenen les branques dretes i acostades al tronc de manera que la capçada termina en punta, com el xiprer i el pollancre.
L’ombra transparent
‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…
Sant Pere de les Paüls
Art romànic
El poble de les Paüls és situat a 1 431 m d’altitud a la riba dreta de l’Isàvena Aquest indret, així com la seva rodalia, es caracteritza per la manca de documentació fins a la tardor del món romànic, molt probablement perquè l’ocupació d’aquestes terres no es va produir fins ben entrat el segle XII La seva església parroquial, dedicada a sant Pere, centra el nucli de població de les Paüls Segons l’erudit G de Sessé, l’església de Sant Pere fou consagrada l’any 1143 pel bisbe Gaufred de Roda-Barbastre La transcripció que féu davant notari l’any 1595 del document que en donava notícia és la…
Sant Miquel de Ribera (Montanui)
Art romànic
Situació Petita església que domina el nucli de Ribera, característica per l’absis poligonal del final del període romànic ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel és situada en un esperó que domina el petit nucli de Ribera, al final de la carretera que ressegueix el fons de la vall de Castanesa i puja fins a Denui Mapa 32-10 213 Situació 31TCH066077 Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis poligonal de tres costats La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també hi ha una finestra d’una…
Sant Cristòfol de la Coscollosa (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol, avui dia arruïnada, fou el temple de l’antic vilatge de la Coscollosa, situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, damunt el tossal dit de Sant Cristòfol Una de les primeres referències documentals del castell d’aquest vilatge data del 1040, que és esmentat com a castellum Coscoliose en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu El 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, consta que foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de Choschonosa , la qual cosa…
Santa Maria de Calders (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Església romànica d’una gran simplicitat amb la coberta i el campanar méas tardans F Tur Per la carretera de Girona a Olot hom pot arribar a Santa Maria de Calders o Mare de Déu de Calders a 13 km, surt de Girona la carretera que porta a Sant Gregori i a 1,5 km aproximadament hi ha la pista, en direcció de tramuntana, que mena a Calders, a uns 400 m Mapa L38-13333 Situació 31TDG729478 JAA-MLlC Història D’aquesta capella, situada al terme de Constantins, parròquia de la qual depenia, no n’ha restat cap notícia documental de l’època romànica Les notícies són tardanes, dels segles XVI i…
Sant Cristòfol d’Hortoneda (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Petit edifici romànic de nau i absis, d’aparell de reble irregular i amb una primitiva coberta de lloses Arxiu Gavín La petita capella de Sant Cristòfol es troba al cim d’un serrat, en un terreny totalment isolat, al sud-est d’Hortoneda Mapa 33-11252 Situació 31TCG421782 Per anar-hi cal prendre la pista que va d’Hortoneda a la serra del Boumort i en arribar a un barranc cal prendre un corriol que en uns tres quarts d’hora de forta pujada porta a la capella JAA Història Tot i que el topònim del lloc d’Hortoneda Ortoneta apareix esmentat en la documentació des de l’any 958, no s’han…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina