Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Pedro de Escobar
Música
Compositor portuguès actiu a Espanya.
Ingressà a la capella reial castellana d’Isabel la Catòlica el 1489 Allí coincidí amb alguns dels compositors ibèrics més importants del final del segle XV i el principi del XVI Juan de Antxieta i Francisco de Peñalosa Molt probablement tornà a Portugal fins que el 1507 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Sevilla, un dels destins més importants de la Península Ibèrica En aquesta catedral contribuí a la formació musical de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Rodrigo de Ceballos Fins el 1514 es mantingué a Sevilla, però després el seu rastre es fa difícil de seguir, encara…
Max Leopold Wagner
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Estudià a les universitats de Munic, Würzburg, París i Florència i fou professor a Istanbul, Mèxic, Berlín, Coïmbra i Urbana Especialitzat des de la seva jovenesa en els estudis sards, el seu interès s’estengué, tanmateix, per tota la Romània i es manifestà en diversos treballs d’una gran rigor científica Collaborador de l’atles lingüístic d’Itàlia dirigit per KJaberg i JJud, en féu les enquestes de Sardenya Entre les seves publicacions del tema sard cal recordar Das ländliche Leben Sardiniens im Spiegel der Sprache 1921, Studien über den sardischen Wortschatz 1930, Historische…
José Sócrates Carvalho Pinto de Sousa

José Sócrates Carvalho Pinto de Sousa
© Comissió Europea / Berlaymont
Política
Polític portuguès.
Fill d’un militant del Partido Popular Democrático posteriorment, Partido Social Democrata, el 1974 formà part de les joventuts d’aquest partit, que abandonà un any després Graduat en enginyeria a la Universitat de Coïmbra el 1980, l’any següent ingressà al Partido Socialista Fou enginyer tècnic de l’administració de l’Ajuntament de Covilhas, d’on també fou membre del consell municipal 1989-96 Diputat al parlament des del 1987, en el primer govern d’ António Guterres fou successivament secretari d’estat adjunt de Medi Ambient 1995 i ministre d’Esports i Joventut 1997, càrrec des…
Presença
Publicacions periòdiques
Revista literària portuguesa, fundada, dirigida i publicada a Coïmbra per José Régio, Grão Gaspar Simoes i Branquinho da Fonseca.
El primer número aparegué el 1927 i s’edità, amb diverses interrupcions, fins el 1940 Tingué una importància capital en la difusió del Modernisme i altres moviments d’avantguarda Figures notables en foren Fernando Pessoa, Sá-Carneiro, Almada-Negreiros, José Régio, Camilo Pesanha, Miguel Torga, Carlos Queirós, Adolfo Casais Monteiro i António de Navarro
portuguès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament occidental iberoromànic.
El portuguès, en les seves diverses modalitats, és parlat per uns 230 milions de persones 2008 És, doncs, després del castellà, la llengua romànica més estesa L’àrea lingüística portuguesa comprèn, a part el portuguès metropolità, i tenint en compte les variants dialectals, les antigues colònies africanes Angola, Moçambic, Guinea-Bissau i de l’Índia Goa, Daman, Diu el territori de Macau a la Xina els arxipèlags atlàntics de Madeira, Açores i Cap Verd l’illa de Timor, a Oceania el Brasil i Galícia Durant segles fou la llengua franca a Etiòpia, l’Índia i la Insulíndia, i es parlen encara…
vescomte d’Almeida Garrett
Literatura
Teatre
Poeta, narrador i dramaturg romàntic portuguès.
Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora…
Francisco Suárez
Filosofia
Cristianisme
Història del dret
Teòleg, filòsof i teòric juridicopolític.
Jesuïta 1564, el representant més destacat de l’escolàstica del s XVI, professà filosofia i teologia a diversos collegis de l’orde a Castella, a Roma i, finalment, a Coïmbra Conegut també com a doctor eximius , interpretà lliurement Tomàs d’Aquino i establí, així, el que hom ha anomenat suarisme , i la seva influència fou decisiva no sols sobre el seus contemporanis, àdhuc entre els protestants, ans també en figures posteriors, com Leibniz aquesta influència, d’altra banda, es donà tant en l’àmbit de les qüestions filosòfiques com, sobretot, en el camp del dret i la política…
Ferran I de Castella
Història
Comte (1029-35) i rei (1035-65) de Castella i de Lleó (1037-65).
Fill segon del rei Sanç III de Pamplona i de la comtessa Major o Múnia de Castella Mort el seu pare, prengué el títol de rei de Castella Vers el 1032 es casà amb Sança, germana de Beremund III, rei de Lleó, que era la usufructuària del regne de Lleó, per minoritat de Beremund Arribat Beremund a majoritat, volgué possessionar-se del regne, però fou vençut i mort a la vall de Tamarón 1037, cosa que permeté a Ferran d’annexar-se Lleó així creà un precedent que, dos segles més tard, portà a la unió definitiva Les relacions amb el seu germà Garcia V de Pamplona foren molt variants, primer d’…
sueu | sueva
Història
Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàl·lics.
Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’imperi Romà El…
Pere IV de Catalunya-Aragó

Pere IV de Catalunya-Arago Copia d’una taula del segle XV en al Consistori de Valencia
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó, que regnà efectivament només a Catalunya (1463-66), i Conestable de Portugal.
Fill de l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra, i de la seva muller Elisabet, filla de Jaume II d’Urgell El seu pare, regent de Portugal durant la minoritat d’Alfons V, el féu conestable el 1443 El 1445 entrà a Castella amb un exèrcit per ajudar Joan II contra els infants d’Aragó A conseqüència de la derrota i mort del seu pare a Alfarrobeira 1449 hagué de tornar a Castella, on visqué nou anys en greus dificultats El 1454 pogué tornar a Portugal i llavors acompanyà Alfons V en una expedició contra Tànger Els catalans, en lluita contra Joan II, el proclamaren rei a Barcelona el…