Resultats de la cerca

És considerat el fundador de la moderna escola anglesa de jurisprudència analítica Residí un temps a Alemanya, on entrà en contacte amb Savigny, Niebhur, Schlegel i altres juristes d’aquella època Del 1828 al 1832 fou professor de filosofia del dret a la Universitat de Londres fruit de les seves lliçons és l’obra The Province of Jurisprudence determined 1832 El 1861 la seva vídua, l’escriptora Sara Taylor, publicà un recull de les seves conferències sobre filosofia del dret

El seu primer llibre, Varia intención 1949, el situà com un dels grans artífexs de la contística del seu país, al qual seguiren Confabulario 1952, reeditat diverses vegades, i Bestiario 1958 L’any 1962 publicà el Confabulario total , que aplegava la major part dels seus relats i l’obra teatral La hora de todos 1954 Posteriorment aparegueren la novella La feria 1964, els relats Palindroma 1971 i el recull de conferències La palabra educación 1973 El 1992 rebé el premi Juan Rulfo

Doctor en ciències i matemàtiques, fou catedràtic a Sòria i a Reus Fundà i dirigí el setmanari Reus Moderno 1889-91 i la revista humorística Miss Pimentón 1895 i fou redactor de Lo Somatent De la Lliga Regionalista, fou regidor de Reus del 1913 al 1917 Tingué una tasca destacada en la divulgació científica des de diverses revistes, conferències i obres publicades, com L’ensenyança tècnica a Reus 1903, El nacionalisme i les ciències naturals 1916, El problema de l’aviació i moltes d’altres

Residí a València des que tenia un mes Escriví poesia, tant en castellà Camino del cántico 1949, Aleluya 1952, premi València de Poesia, Canción de Navidad 1965, Un fulgor que se apaga 1981 i Irrepetible alondra 1996 com en català, Altíssim regne 1965, premi València de Poesia i Lloc per a esperança 1975, premi Ausiàs Marc de Gandia Resident a Ourense des del 1942, escriví nombrosos articles i poesia Caixiña de música , 1971, i Dou fe , 1994 en gallec i dictà conferències sobre literatura gallega

Ofereix activitats esportives relacionades amb la muntanya i la natura com ara el senderisme, l’escalada, el descens de torrents i l’espeleologia També té en marxa una secció infantil i una altra de juvenil Considera prioritària la tasca pedagògica i de conscienciació de la societat envers el respecte al medi i edita llibres sobre qüestions relacionades amb la muntanya També organitza cursos, conferències i neteja i manté camins públics El 2002 fou guardonat amb el premi Francesc de Borja Moll, de l’Obra Cultural Balear

Té com a objectiu el foment dels valors solidaris i dels drets humans Organitza conferències, seminaris, debats i exposicions dedicats a aquesta qüestió i, sobretot, al paper que hi tenen els mitjans de comunicació i els seus professionals Promou també la difusió i la cooperació amb altres organitzacions humanitàries no governamentals Atorga anualment diversos premis Liberpress en les categories de Cinema, Cançó,  Literatura, Camins i Memorial dedicades a persones o entitats significades en la lluita per un món més solidari, Catalunya, Cartells i Drets Humans

Fundada l’any 1928, tracta, d’una banda, d’involucrar governs, organitzacions nacionals i internacionals, collectius científics i el públic en general en temes referents a la població, i de l’altra intenta estimular la recerca i difondre'n els resultats, i alhora pretén facilitar el contacte entre els interessats en l’estudi de la població a través de reunions que se celebren cada quatre anys i conferències regionals periòdiques Manté un estatus consultiu al Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides i a la Unesco

Els enginyers Josep Serrat i Bonastre, Rafael Campalans i Estanislau Ruiz Ponseti, entre altres, figuraren en la direcció docent mestres de taller i alumnes componien el consell de govern Durant alguns cursos donà acolliment als Estudis Universitaris Catalans, amb les classes de Pompeu Fabra, Francesc Martorell, Jordi Rubió i Balaguer i d’altres L’Ateneu organitzava, a més, cursos i conferències d’interès general, de caràcter gratuït L’activitat musical de l’Ateneu fou plasmada en l’organització de l’ Associació Obrera de Concerts

Entre els seus membres cal esmentar Bartomeu Artigues, Antoni Caimari, Carl Mansker, Josep Prohens i Joan Serra, entre d’altres Es distingeix per la pluralitat dels seus components, i reuneix compositors de les tendències i els credos estètics més variats Després de sis anys de portar a terme una intensa activitat amb l’organització d’homenatges, concerts monogràfics i cicles de conferències, entrà en una etapa d’una certa letargia Collaborà activament amb la Fundació ACA en l’organització dels Encontres Internacionals de Compositors

El 1877 hi havien estat iniciats uns festivals de música de Mozart Interromputs el 1910, foren represos 1917 amb la intervenció de RStrauss Des del 1927 han estat celebrats regularment llevat del 1924 i el 1944 als teatres del festival Kleines Festspielshaus, Grosses Festspielhaus, Felsenreitschule, Landestheater i Mozarteum Centrats sobretot en Mozart— i, en menor grau, en RStrauss i GVerdi—, inclouen concerts, conferències i, sobretot, òperes, amb cantants i directors de prestigi internacional El 1966 H von Karajan inicià els festivals de Salzburg de Pasqua , també anuals