Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
taifa
Història
Nom (de l’àrab tā‘ifa ‘destacament’) donat als diversos estats que sorgiren a Al-Andalus com a conseqüència de l’esfondrament i desmembrament del califat de Còrdova.
Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals, amb el temps, assoliren la…
Les arquetes encuirades
Art gòtic
Les arquetes recobertes de pell i amb llandes de ferro forjat repeteixen el sistema constructiu i l’esquema formal dels cofres, com a transposició en petites dimensions del seu repertori tècnic, formal i material Com en el cas dels cofres, són el resultat d’una activa producció del focus barceloní, amb una seqüència cronològica similar Es disposa de notícies sobre “cofrets encuirats” i “cofrets encuirats i barrats”, malgrat que en són escasses les representacions en la pintura del període L’estudi ha permès l’establiment de les tipologies principals de la producció, algunes de les quals…
Joaquim Folguera i Poal

Joaquim Folguera i Poal
Literatura catalana
Crític literari i poeta.
Vida i obra Fill de Manuel Folguera i Duran Físicament invàlid, abocà a la literatura una intelligència i una cultura excepcionals Començà a publicar poemes, traduccions i articles a Renaixement , Diari de Sabadell i Ars entre el 1912 i el 1915, any del seu primer recull de versos, Poemes de neguit En aquesta època la influència de Josep Carner el dissuadí de seguir models literaris decadentistes Però fou sobretot l’organització de l’Exposició d’Art Nou Català Sabadell 1915 que l’erigí en defensor de l’art modern i el posà en contacte amb artistes com Josep Aragay i Joaquim Torres i…
,
Praga

Aspecte del pont de Carles, Praga
© Lluís Prats
Ciutat
Capital de Txèquia i del kraj de la Bohèmia Central, té l’estatus de districte independent.
La geografia Situada a les ribes escarpades del Vltava, entre les confluències de l’Elba i del Berounka, al centre mateix de la conca hidrogràfica bohèmia, oposa una vora esquerra escarpada i travessada per petits afluents, on hi ha els barris Hrad Čany i Malá Strana ‘ciutat menor’, a una vora dreta oberta, en la qual s’aixequen la Staré Město ‘ciutat vella’ i la Nové Mesto ‘ciutat nova’ Ultra els nombrosos barris nous construïts d’ençà del segle XIX, entorn de la plaça Václavské, l’expansió urbana s’ha produït per absorció de nuclis veïns, com els de Michle,…
mètrica
Música
Organització del ritme en unitats temporals de nivells diferents relacionades entre si.
Per poder parlar de mètrica, com a mínim una d’aquestes unitats temporals ha d’ésser un pols regular Els diferents nivells d’unitats temporals nivells de pulsacions, i les seves relacions generalment binàries i ternàries configuren el sistema mètric El sistema mètric permet d’entendre i mesurar el mateix ritme que l’ha generat, és a dir, el ritme dona les pautes per a mesurar-lo, i mesurar-lo vol dir entendre’l Generalment, la pulsació que es pren com a base s’anomena temps , les pulsacions que la divideixen s’anomenen subdivisions i l’agrupació dels temps en una unitat més gran…
pecat
Religió
Cristianisme
Acció i efecte de pecar.
El concepte de pecat expressa una experiència humana radical, comuna a tots els homes l’experiència del mal moral, un aspecte de l’experiència general del mal, que no és sinó la dimensió negativa de la mateixa experiència que l’home té d’ell mateix com a limitat i mortal negativitat òntica i també com a mal realitzador de la seva llibertat, és a dir, com a dolent negativitat moral Cada filosofia, cada religió, són intents d’aproximació a aquesta realitat simple i inassolible, que és l’home Per això el mal moral humà també ha estat objecte de múltiples explicacions, segons les diverses…
Llucmajor
Vista aèria de Llucmajor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al sector de Migjorn, el més extens de l’illa.
Ocupa la plataforma estructural vindoboniana que recolza en el massís de Randa i acaba a la mar amb una costa d’espadats, aixecada a 100-200 m alt entre les conques alluvials de les hortes de Sant Jordi Palma i la de Campos La costa s’estén al sector de llevant de la badia de Palma, des de s’Arenal fins al cap Blanc, i continua vers l’est puntes de Capocorb i Plana, fins després de s’Estanyol Hi predominen els sòls pobres de terra rossa , d’una escassa potència i amb encrostaments calcaris que sovint afloren a la superfície Els torrents s’encaixen als marges de la plataforma terciària i…
Sant Martí de la Serra de Capella
Art romànic
Situació Detall de l’interior del semicilindre absidal, amb les dues finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada ECSA - FX Mingorance L’ermita de Sant Martí, actualment en ruïnes, s’emplaça sobre un penya-segat de la serra de Capella, a la riba esquerra de l’Isàvena des d’aquest indret es domina perfectament tota la vall del riu i la població de Capella Mapa 31-11 250 Situació 31TBG852733 Des de Capella, es travessa l’Isàvena i s’agafa el GR-1 seguint el curs del riu en direcció a ponent Uns metres més endavant, s’abandona aquest camí per seguir-ne un altre que travessa els camps de…
estètica
Filosofia
Doctrina sobre la bellesa, l’art i, més en general, les sensacions.
L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…
Sant Martí de Castanesa (Montanui)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, on s’obre una porta romànica datable al segle XIII ECSA - JA Adell Aquesta església, antiga parròquia del poble de Castanesa, és emplaçada entre els dos nuclis, la Vila de Dalt i la Vila d’Avall, que formen el poble de Castanesa, situat a 1 502 m d’altitud, a la solana d’un coster per damunt de la riba esquerra de la Valira de Castanesa Mapa 32-10 213 Situació 31TCH076080 S’hi arriba per una carretera local que surt de la C-144 a l’altura de Noals km 57 Aquesta carretera segueix el curs de la Valira, fins poc abans del nucli de Ribera, on cal agafar el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina