Resultats de la cerca
Es mostren 1457 resultats
Sergi Noguera Cano
Triatló
Dirigent, entrenador i oficial de triatló.
El 1985 formà part de l’equip organitzador del I Triatló Internacional Ciutat de Barcelona i des d’aleshores collaborà en la consolidació d’aquest esport a Catalunya L’any 1999 fou membre fundador de la Federació Catalana de Triatló, de la qual és gerent i secretari Ha format part del comitè organitzador de moltes competicions, com l’Ironcat, el Triatló de Banyoles i la ITU European Premium Cup de Banyoles 2011 i de les sèries mundials del 2012 Fou director de l’escola estatal d’entrenadors de triatló 1997 Com a oficial de triatló, des del 1986 ha participat com a delegat tècnic i oficial en…
Jamaica 2014
Estat
El Govern va signar un acord d’ajustament estructural amb l’FMI, i va aconseguir un nou finançament d’aquest organisme De totes maneres, amb la continuïtat dels programes de consolidació fiscal, el creixement del PIB va ser molt dèbil, entorn de l’1% Malgrat la lenta recuperació del sector agrícola, les exportacions de sucre encara van continuar estancades, igual que el turisme De moment, les remeses dels emigrants van ser el recurs que va ajudar a equilibrar els comptes externs, però el Govern va plantejar noves vies d’activitat econòmica, entre d’altres, la legalització de la producció de…
Quarta República Francesa
Història
Període de la història de França que va del 21 d’octubre de 1945 fins al 4 d’octubre de 1958.
Alliberada França de l’ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista VAuriol fou elegit president L’exclusió dels comunistes del govern 1947 i l’organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet El procés de descolonització la Indoxina, Tunísia, el Marroc culminà amb la crisi d’Algèria, que posà fi a la Quarta…
Deodat
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1010-29).
Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Llobet Ell mateix fou també ardiaca La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral —dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal—, d’esglésies —com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard— i de defenses —com la torre de la Granada—, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres Durant el seu…
Maria Lluïsa d’Àustria
Història
Emperadriu de França.
Filla de l’emperador Francesc I d’Àustria, es casà amb Napoleó 1810, el qual cercava, així, la consolidació del seu tron davant les monarquies tradicionals, amb la creació d’una dinastia El 1811 tingué un fill Napoleó , nomenat rei de Roma i futur successor de Napoleó Des del 1813, durant les absències del seu marit actuà com a regent, segons havia exigit el seu pare, però el seu interès pel govern i per la política es palesà com a nul En caure Napoleó, no el seguí a l’exili, i acceptà d’abandonar el seu fill i de tornar a la cort d’Àustria, que no deixà ni durant els Cent Dies Creada…
Oscar Luigi Scalfaro

Oscar Luigi Scalfaro
© Accademia Bonifaciana
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga en la presidència de la república…
Organització de Resistència Nacional
Partit polític
Organització nacionalista clan-destina fundada a Barcelona a l’inici de 1945 i coneguda com a Grup Bandera.
Estigué integrada per nacionalistes que discrepaven de l’estratègia dels partits catalanistes i volien aconseguir “la unitat de tots els catalans en la lluita per la Catalunya Nacional” per tal de defensar els drets nacionals dels Països Catalans Dirigents Joan Ballester i Canals, Manuel Blasi, Joan Grases i Joan Mateu Entre el 1945 i el 1947 tingué un cert creixement sota el lideratge de Grases, que impulsà la reorganització del Bloc Escolar Nacionalista BEN, de manera que aquest pràcticament esdevingué la seva secció juvenil Tingué seguidors a Barcelona, Tarragona, Sabadell, Terrassa, Valls…
Reuters
Història
Agència de notícies fundada a Londres, el 1851, per Paul Julius Reuter
.
Concebuda inicialment com a agència de notícies econòmiques, rebé aviat la subscripció de tots els diaris londinencs La guerra de Secessió nord-americana i l’etapa imperial francesa consagraren l’agència, que s’estengué per Alemanya i els EUA, mentre que la consolidació de l’imperi colonial britànic permeté l’establiment de sucursals a Austràlia, Nova Zelanda, l’Índia, la Xina, etc El 1915, en morir Herbert Reuter, fill de Paul Julius, l’agència esdevingué una societat anònima amb l’ajut del Banc d’Escòcia el 1925 es transformà en una cooperativa de diaris anglesos, australians, neozelandesos…
Aleksandr Jakovlevič Tairov
Teatre
Nom amb què és conegut Aleksandr Jakovlevič Kornblit, director teatral soviètic.
Actor des del 1905, viatjà per tot Rússia en diferents companyies fins el 1911, any que es dedicà plenament a la direcció Fundà el Kamernyj Teatr 1914, que causà impacte durant molts anys i amb el qual procurà de mantenir-se al marge de la ideologia política, bé que al final, amb la consolidació de l’estalinisme, inicià la seva decadència Les seves teories dramàtiques foren recollides en els Zapiski režissera ‘Apunts d’un director’, 1921, llibre d’una gran influència en el teatre avantguardista europeu Oposat al teatre convencional, segons ell l’actor ha d’ésser capaç d’interpretar amb la…
Estudis d’Història Agrària
Historiografia catalana
Revista interuniversitària especialitzada en història rural, i de freqüència irregular, fundada l’any 1978.
És considerada una de les fites per a la consolidació de la història rural a Catalunya Entre els seus principals impulsors destaca Emili Giralt i Raventós Vilafranca del Penedès, 1927 Participà en la celebració de quatre Colloquis d’Història Agrària 1978-97 L’any 1996 signà un conveni de coedició de la revista amb la UdG, la UB, la Universitat de Lleida, la URV i els Estudis Universitaris de Vic Els números 12 1998 i 13 2000 es dedicaren al pairalisme i a l’alimentació, respectivament El primer inclou articles d’Encarna Roca, Rosa Congost, Joaquim M Puigvert, Jordi Planas, Joaquim Capdevila…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina