Resultats de la cerca
Es mostren 874 resultats
Sant Privat (Gavet de la Conca)
Art romànic
Monestir o casa monàstica situada entre Sant Martí de Barcedana i el Montsec, dintre de l’antic terme de Llimiana Dos falsos de Gerri del 930 i del 953, que es creu que foren redactats al final del segle XI, l’anomenen Sant Privat de Marevalle La butlla del 1164 del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri, s’hi refereix simplement com a “ ecclesiam Sancti Privati iuxta Limignanam ” Segons la notícia d’un regest, el 1229 el monjo Bernat, que tenia cura de Sant Privat, va adquirir a favor d’aquesta església un alou situat al terme del Castelló Sobirà deu anys més tard Guillem de…
Castell de Reguard (Senterada)
Art romànic
Entre el 1055 el 1098 el comte Ramon V de Pallars Jussà i la seva esposa Valença infeudaren a Ermessenda de Santa Arada, el seu fill Oliver i Guillem, la batllia de l’església de Santa Maria de Senterada i els donaren l’església de Sant Genís de Bellera Entre les rendes receptos que els Santa Arada havien de rebre consten alguns censos en ordi, civada, fogasses i vi al terme del castell de Reguard El castell de Reguard fou commutat l’any 1064 pel comte Artau I de Pallars Sobirà al seu cosí Ramon V, definit dos anys més tard, i definitivament commutat al mateix Ramon V pel…
Santa Cecília (Parets del Vallès)
Art romànic
En un establiment de terres de la sagristia de la catedral de Barcelona fet el 1155 a Moragues i a la seva muller Guisla s’esmenta una propietat al costat de l’església de Santa Cecilia, de la parròquia de Parets Segles més tard, el 1424, les visites pastorals fan esment d’una capella eremitana de Santa Cecília a Parets, situada prop de la casa Massot N’hi ha notícies fins el 1610, que es diu que es trobava a cura de Sebastià Massot A Gallardo apunta la possibilitat que es tractés de la capella de Sant Cosme i Sant Damià, propera al mas Moragues, documentada des del 1571 i que tingué culte…
Estructura dels protozous
Patologia humana
L’estructura dels protozous és senzilla perquè consten únicament d’una cèllula eucariota, és a dir que té un nucli veritable o fins i tot més d’un, que igualment es troba envoltat per una membrana nuclear El citoplasma d’aquesta cèllula és semblant al de les cèllules dels organismes superiors, ja que conté diverses estructures com mitocòndries o ribosomes, que li permeten de processar i obtenir energia dels elements que el protozou incorpora del medi extern El citoplasma, igualment, es troba envoltat per una membrana citoplasmàtica, que, al seu torn, és envoltada per una fina…
Federació Internacional d’Associacions de Pitch and Putt
Golf
Organisme que regeix el pitch-and-putt en l’àmbit mundial amb seu a Barcelona.
Coneguda com FIPPA, fou constituïda oficialment a Calella el 2006 Organitza les competicions internacionals més destacades, com la Copa del Món de pitch-and-putt, disputada des del 2004, i el Campionat del Món individual de pitch-and-putt, disputat per primera vegada el 2009 En són membres de ple dret les associacions de pitch-and-putt d’Irlanda, Catalunya, Holanda, Noruega, Gran Bretanya, Suïssa, Austràlia, Xile, Andorra i els Estats Units, i com a membres associats consten el Canadà, Corea del Sud, la Xina i Alemanya Inicialment també tingué associades les federacions de França…
Santa Maria de Santesmasses (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un…
Santa Maria de Santesmasses (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un…
Les bríides o molses típiques
Aquesta subclasse comprèn el gruix de les molses, gairebé totes les espècies que en coneixem, i les que presenten els caràcters més típics de les molses, exposats a les generalitats del grup Recordem que tenen el protonema filamentós i relativament durador, amb diverses gemmes que originen caulidis, acrocàrpics en unes espècies i pleurocàrpics en altres Els fillidis tenen gairebé totes les cèllules verdes i molt sovint presenten nervi L’esporòfit té seta, a vegades força llarga, i la càpsula, que presenta una caliptra ben visible, s’obre, típicament, per un opercle i té la boca envoltada per…
Sau

Vista del campanar de Sant Romà de Sau, anegat per les aigües del pantà de Sau
© C.I.C. - Moià
Antic terme d’Osona que englobava tot l’actual municipi de Vilanova de Sau.
Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau 917 a 952 de l’antic terme de Cornil A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la roca de Sau , probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallers cognomenats de Sau i després els Savassona, que n’esdevingueren els senyors directes des del segle XV La parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062, que fou consagrada l’església que es troba avui sota el pantà de Sau…
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina