Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Manuel Bertran i Oriola
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nascut al si d’una família de teixidors que es traslladà a Gràcia quan ell tenia poc més d’un any, rebé una educació ferventment religiosa Treballà d’administratiu a Barcelona i el 1929 es casà amb Josefina Tura Abans de la guerra freqüentà els Lluïsos de Gràcia, on entrà en contacte amb escriptors com O Saltor, S Sánchez i Juan o T Roig i Llop Entre el 1933 i el 1936 publicà diversos poemes a La Veu de Catalunya Però no fou fins a la postguerra que aparegué el seu primer llibre, Comunió 1945, recull de poemes escrits entre el 1932 i el 1945 És un volum que deixa clara la…
,
Espigues en flor
Literatura catalana
Segon llibre de poemes de Maria Antònia Salvà, publicat l’any 1926, que inclou una part dels textos del primer (Poesies, 1910).
Desenvolupament enciclopèdic En l’obra es recopilen composicions de diferents tipus i, malgrat que no es conforma un tot unitari, hi predomina la descripció de la natura i de la vida en el camp Es divideix en diferents seccions atenent a criteris temàtics A “Jo voldria”, hi inclou poemes on s’estableix una correlació entre temes com el de l’orfenesa, l’amor o el pas del temps i imatges del món natural “Flora humil” està format per poemes descriptius de temàtica floral les “Complantes” són elegies funeràries “Lilia” són poemes mariològics “Endreces i homenatges” conté textos més aviat…
amido-
Forma prefixada del mot amida, que denota la substitució d’un dels àtoms d’hidrogen units al nitrogen, o ambdós, per radicals alquílics o arílics.
en
Gramàtica
Preposició.
Usos d’ en Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten allà on és o s’esdevé alguna cosa o el terme final d’un moviment és usada especialment quan precedeix adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals i mai davant noms propis Treballen en un altre camp Érem en mar Els guardem en caixes de fusta No troba sentit en la vida Asseieu-vos en aquell banc Torneu-me en terra Entrar en guerra Han introduït aquest article en el nostre mercat 2 en relacions circumstancials de temps Expressa en quant de temps s’acompleix una acció perfectiva Ho han acabat en un mes,…
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per…
polifonia
Música
Terme que descriu la música composta per diferents línies melòdiques que mantenen relacions divergents en alguns dels paràmetres musicals, com ara el rítmic o el melòdic (contrapunt 1).
Amb el terme polifonia també es denota una combinació de veus en què no n’hi ha cap que, de manera sistemàtica, ocupi una posició predominant per sobre de les altres En aquest sentit, la polifonia es distingeix tant de la monodia música formada per una sola línia melòdica com de l’homofonia música formada per la combinació d’una part principal i d’un acompanyament Totes tres representen les principals possibilitats de combinacions contrapuntístiques Cal remarcar, però, que el fet que l’estudi del contrapunt s’hagi concentrat principalment en el tram polifònic ha originat que les…
Qüestió d’amor
Literatura catalana
Novella sentimental anònima impresa a València el 1513.
És un relat en clau, amb personatges històrics de noms ficticis, que reflecteix la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512 Se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano potser Jeroni de Fenollet i de Centelles, per Belisana Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó, al voltant dels quals es mouen —en festes galants, justes i caceres— els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i Francesc…
,
veu passiva

En anglès la veu passiva s’utilitza en construccions impersonals com aquesta, que en català es resoldria amb la fórmula “és obligatori l’ús de…"
© Fototeca.cat-Corel
Gramàtica
Modalitat que presenta un verb transitiu quan el subjecte gramatical denota la persona o cosa sobre la qual recau l’acció o la significació del verb.
L’oració o frase passiva correspon, per transformació, a una d’activa el subjecte de l’oració activa s’ha convertit, en la passiva, en subjecte agent introduït per la preposició per el complement objecte de l’activa s’ha convertit en subjecte pacient d’un verb format per l’auxiliar ésser més el participi passat del verb transitiu El director presideix la sessió La sessió és presidida pel director
Sant Joan Baptista de Vallclara
Art romànic
Situació L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista era situada a la part de ponent de la vila, prop del castell L’actual parròquia, d’estil barroc, és situada al centre del poble de Vallclara Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Per a arribar a Vallclara cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Del lloc de Vallclara, no se’n té cap referència fins el 1152, que és consignat entre les afrontacions del terme de Vinaixa De fet, a partir d’aquesta data cal esperar més de cent anys per a trobar la primera notícia de la parròquia de Sant Joan Els anys…
Sant Joan de la Suda (Tortosa)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, fou la capella del castell de la Suda Degué ésser bastida dins el recinte d’aquesta fortificació immediatament després de la conquesta feudal de Tortosa l’any 1148 Una de les primeres mencions d’aquest temple es troba en un document sense data que fa referència a l’any 1149 i que conté el repartiment de la ciutat un cop conquerida segons aquesta escriptura, en la divisió especial que es féu del castell de la Suda, s’establí que l’església de Sant Joan fos un edifici d’ús comú per als genovesos i per a Guillem Ramon de Montcada, als quals s’havia atorgat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina