Resultats de la cerca

Els brous, extrets de carn i de llevats, hidrolitzats de proteïnes, etc, inicien la secreció intestinal a causa de llur contingut en aminoàcids i peptones L’efecte dels aperitius de natura alcohòlica amargants, bitter , vermuts, etc és més aviat causat per factors psíquics que no pas per mecanismes bioquímics autònoms

És un aliment complet, puix que conté lípids, glúcids, pròtids i sals minerals sobretot de fòsfor i de potassi i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis de cafeïna Constitueix l’ingredient bàsic de la xocolata Per a obtenir la pasta de cacau els grans són sotmesos primerament a una fermentació, facilitada per una polpa àcida i rica en sucres que els envolta i que fa propici el creixement d’una flora microbiana complexa el llevat Saccharomyces theobromae és característic Aquesta fermentació dura de cinc a set dies en el cacau forastero i de dos a tres en el criollo…

La cavitat del cos és plena de cèllules estrellades unides entre elles per llargues i fines expansions citoplasmàtiques, i entre les malles d’aquesta xarxa circulen cèllules ameboides sanguínies Tot el cos de l’animal és recobert per una cutícula La boca s’obre en posició ventral, generalment en el centre el tub digestiu és format per una faringe musculosa d’on surten dos o tres tubs cecs, i no tenen, per tant, anus La digestió és intracellular, i cada cèllula captura el seu aliment mitjançant un pseudopodi i l’aboca al tub digestiu Quan aquest és ple d’excrements, l’animal xucla…

La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen fagòcits per…

La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…

És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…

És integrada per individus generalment petits de 5 a 30 cm de diàmetre, de simetria fonamentalment pentaradiada, amb el cos de forma pentagonal o bé estrellada amb cinc braços que s’insereixen àmpliament en una regió central o disc A la part inferior d’aquest disc cara oral o ventral es troba la boca, en posició central, i a la superior cara aboral o dorsal, en diferents interradis, se situen la placa madrepòrica i l’anus Els braços, per la cara oral presenten un solc en el qual es disposen dues o quatre fileres d’ ambulacres aparell ambulacral a l’extremitat, una mica aixecada sempre,…

Es doctorà en medicina a la Universitat de Chicago l’any 1952 Del 1954 al 1963 treballà al departament de bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale Aquesta darrer any passà al Fox Chase Center de Filadèlfia, on desenvolupà la resta de la seva trajectòria científica Dos anys després de jubilar-se 1995, fou nomenat professor emèrit de la Universitat de Califòrnia, Irvine Entre la fi de la dècada de 1970 i el principi de la de 1980, conjuntament amb  Aaron Ciechanover  i Avram Hershko  descobrí el paper clau del polipèptid de 76 aminoàcids anomenat ubiqüitina en la…

En general, el màxim de biomassa es troba en els ecosistemes més estructurats, corresponents a condicions ecològiques molt estables des de temps antic, com és ara les selves tropicals o els esculls de coralls de les mars càlides En aquests ecosistemes madurs, la biomassa es manté sensiblement constant, amb una despesa d’energia productivitat relativament petita En els biòtops de condicions fluctuants conreus, aigües sotmeses a assecament periòdic, etc, la biomassa és relativament més baixa, i la despesa d’energia més gran La biomassa pot ésser convertida en energia segons dues tècniques…