Resultats de la cerca

Situació Edifici ruïnós que té aterrats els murs del sector nord-est ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere és als afores i davant del dispers nucli de Sobrecastell, a l’altra banda de la Valira de Cornudella, obaga de la serra de Berganui L’ermita de Sant Pere és al peu d’un turó i vora d’un vell camí que menava d’Areny a la vall de la Valira Mapa 32-11 251 Situació 31TCG117822 Passat el km 103 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, s’enfila a l’esquerra una carretera que s’endinsa per la Valira de Cornudella Molt aviat s’arriba a Sobrecastell Des de casa Monge s’agafa un…

La mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus viu a tota mena de boscos, principalment de terra baixa, on se la veu volant d’un arbre a l’altre, sempre en estols compactes dels quals sorprèn la rapidesa de moviments Té, com la resta de mallerengues, una manera característica de moure’s per les branquetes, voltant-les insistentment i gairebé contínuament Aquesta mallerenga, però, no es confon amb cap altra per l’aspecte que li dona la cua, molt més llarga que el cos Ramon Torres Als Països Catalans la mallerenga cuallarga és sedentària i nidificadora comuna falta a les zones costaneres de l’…

El torlit Burhinus oedicnemus és un remarcable camallarg d’hàbits terrícoles, propi de les planes de l’interior, amb els colors terrosos de les quals es confon el seu plomatge tanmateix, té una viva coloració blanca a través de l’ala, la punta de la qual és ben negra Ajuda a identificar-lo el color groc intens de l’iris dels seus grans ulls, que és patent en aquest exemplar Josep M Barres És difícil establir l’estatus del torlit als Països Catalans, ja que ens trobem amb una espècie nidificadora, sedentària o parcialment sedentària, migradora i hivernant i, a més, en regressió i poc…

Dues formigues obreres de Lasius neglectus que atenen pugons en una branca de cirerer Roger Vila Espècie invasora d’aparició relativament recent a Europa, Lasius neglectus ja era en un jardí botànic a Budapest al començament de la dècada de 1970, encara que no va ser descrita fins l’any 1990 Es creu que és originària de l’Àsia Menor A Europa és present en més de 135 poblacions de 19 països A Catalunya, se’n coneixen 16 poblacions, totes elles vinculades a zones més o menys degradades o urbanitzades des de la duresa biològica dels carrers de l’Eixample de Barcelona fins als jardins i parcs…

És una plana que forma part de la gran planura del nord d’Europa, l’altitud de la qual augmenta de nord a sud La regió és drenada per diversos afluents de l’Escalda i del Mosa, i també per nombrosos canals, entre els quals destaquen el canal Albert i el de Kempen a Bèlgica i el de Wilhelmine als Països Baixos Té sòls argilosos i molt fèrtils, fet que constitueix la base d’una agricultura i d’una ramaderia florents Els principals productes són la bleda-rave, els cereals, el farratge, els arbres fruiters i els conreus industrials En el camp de la ramaderia destaquen el bestiar boví, el porcí i…

Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La polimerització d’addició té lloc…

Situació Restes de construccions d’època romana i medieval situades a la muntanyeta d’en Mestre, suau elevació que s’alça 1 km a l’est del poble de Sant Pere de Ribes Mapa 35-17447 Situació 31TCF985688 A l’entrada de Sant Pere de Ribes, venint de Sitges, cal anar cap a l’escola Els Costarets Entre aquesta i la masia de Ca l’Escolà surt un camí que va cap al nord-est i porta fins al jaciment, situat uns centenars de metres més enllà Excavacions arqueològiques Planta i secció d’un cup medieval localitzat durant les excavacions d’aquest jaciment romà JM García, S Lezana, M Miret i N Moragas L’…

Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma un piedmont…

Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…

Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…