Torlit

Burhinus oedicnemus (nc.)

El torlit (Burhinus oedicnemus) és un remarcable camallarg d’hàbits terrícoles, propi de les planes de l’interior, amb els colors terrosos de les quals es confon el seu plomatge; tanmateix, té una viva coloració blanca a través de l’ala, la punta de la qual és ben negra. Ajuda a identificar-lo el color groc intens de l’iris dels seus grans ulls, que és patent en aquest exemplar.

Josep M. Barres.

És difícil establir l’estatus del torlit als Països Catalans, ja que ens trobem amb una espècie nidificadora, sedentària o parcialment sedentària, migradora i hivernant i, a més, en regressió i poc estudiada. És possible que els ocells indígenes realitzin desplaçaments, i d’aquesta manera se solapin i confonguin amb els migradors i hivernants forans.

A la Catalunya Nord, a la plana, gairebé ha desaparegut com a nidificador en el decurs dels darrers anys, mentre que existeix un altre nucli de cria a la Cerdanya. A Catalunya trobem dues àrees de cria importants: una d’aïllada a l’Empordà i part del Gironès i una altra a la depressió continental lleidatana, prolongació dels ocells nidificadors a la vall de l’Ebre, a més d’altres petits focus entre els quals destaca el de la Cerdanya. Els ocells catalans realitzen moviments hivernals, ja que han estat detectades concentracions d’hivernants a la zona dels aiguamolls de l’Empordà, al delta del Llobregat i, principalment, al Penedès; a més, al litoral català es veuen regularment torlits en ambdós passos migratoris.

Àrea de nidificació del torlit (Burhinus oedicnemus) als Països Catalans.

Carto-tec, original dels autors.

Al País Valencià succeeix quelcom de semblant; hom suposa que nia als altiplans dels Ports, l’Alt Maestrat i l’Alcalatén, així com a les planúries del migjorn on, en tot cas, seria escàs. L’única àrea valenciana on es reprodueix amb tota seguretat és la formada per les planúries continentals de la Plana d’Utiel, la Vall de Cofrents, la Canal de Navarrés i una part de la Costera, principalment. A l’hivern ha estat detectat en zones de l’interior i de la costa, on és comú, però escàs. Sembla que han estat vistos migradors als Columbrets, la qual cosa fora una prova de l’existència de desplaçaments més importants que no pas els estrictament locals. A les Balears és un ocell molt comú i abundós a les quatre illes principals, si bé es troba en regressió a Mallorca i Eivissa, i sobretot a Formentera; passada la cria, els torlits esdevenen gregaris, la qual cosa pot fer la impressió d’una falsa hivernada massiva, i aleshores s’observen concentracions de nombrosos grups, alguns amb més de 100 individus.

A les seques terres continentals, el torlit ocupa terrenys poc accidentats, amb preferència planers, pedregosos, terrosos o sorrencs i amb vegetació herbàcia o amb conreus de secà, i tolera la presència d’arbrat dispers, com ara ametllers i oliveres; accepta també un recobriment arbustiu intens. A l’hivern pot ocupar altres hàbitats plans de secà, de regadiu o marjalencs. A les Illes es troba sovint a l’interior de pinedes de pi blanc a les zones planes, i ateny densitats màximes quan aquestes alternen amb terrenys espaiosos.

La migració autumnal té lloc entre el final de setembre i mitjan novembre, i la primaveral comença a mitjan febrer o al principi de març. Al maig s’inicien les postes, de 2 ous, i a l’agost, un cop finalitzada la reproducció, es formen els estols hivernals que no es desfaran fins al febrer.