Resultats de la cerca

Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…

L’estratotip és al Cerro de los Mansuetos Terol En el Turolià es produí una greu crisi climàtica que comportà una davallada de la diversitat faunística que caracteritzà el pis geològic Vallesià Les masses boscoses subtropicals foren substituïdes per praderies herbàcies, la qual cosa forçà una renovació de la composició faunística Entre els súids desaparegueren els gèneres de mida petita i dominà Microstonyx , una mena de senglar gegantí Els cèrvids foren elements molt rars, únicament se n'ha trobat el gènere Eastyloceras Per contra, els bòvids foren els més característics, com…

Aquesta característica no ha estat pas exclusiva dels fèlids, sinó que és compartida per d’altres grups depredadors, com el marsupial del gènere Thylacosmilus del Pliocè d’Amèrica del Sud, el creodont Apataelurus de l’Eocè americà, o els nimràvids de l’Oligocè i Miocè d’Àsia i Europa, com el Sansanosmilus trobat a Sant Quirze del Vallès La majoria dels fèlids de dents de sabre identificats als jaciments catalans pertanyen a la subfamília dels macairodontins Machairodontinae , el primer gènere dels quals fou el Pseudaelurus trobat en el Miocè inferior de Sant Mamet, a Sant Cugat del Vallès, i…

Alumne de Miquel Crusafont , el 1974 obtingué plaça d’investigador a l’Institut de Paleontologia i el 1978 es doctorà a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els rinoceronts fòssils del Vallès-Penedès Bé que succeí Crusafont al capdavant de l’Institut a la seva mort 1983, dimití el càrrec per dedicar-se a la recerca Juntament amb la seva muller ML Casanovas , fou el primer que inicià l’estudi de les petjades fòssils icnites de dinosaures  a la península Ibèrica, a la zona d’Arnedo la Rioja, i amb ella descobrí unes 30 espècies o gèneres, publicà uns 150 articles i una desena de…

El seu nom prové del grec 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries…

És el primer membre de la família dels actínids i fou descobert l’any 1828 per JJ Berzelius Té un pes atòmic de 232,0381 i és constituït essencialment per un sol isòtop, 2 3 2 Th, radioactiu, amb emissió α, que té una vida mitjana d’1,39×10 10  anys i és un dels radioisòtops que han existit al llarg de tot el temps geològic Es troba àmpliament difós a la natura, i la seva abundància a l’escorça terrestre és similar a la del plom Els seus minerals més importants són la monazita i la torita ThSiO 4 Hom el pot obtenir per reducció amb calci del diòxid ThO 2 o per electròlisi del…

La influència dels meteorits i cometes al planeta Terra L'any 2012 es va fer públic el resultat d'un estudi per descobrir les restes de l'impacte d'un cometa o asteroide massiu succeït fa 3000 milions d'anys i que provocà un cràter de 100 km de diàmetre a prop de la zona de Maniitsoq, a Grenlàndia occidental Fins ara l'impacte que era considerat el més antic de la Terra, correspon a un cràter situat a Sud-àfrica i la seva formació datava de fa 2000 milions d'anys L'equip format pel Servei de Prospecció Geològica de Dinamarca i Grenlàndia, la Universitat de Cardiff, l'Institut de Ciència…

Si es comparen amb la massa total de la hidrosfera, les aigües continentals representen una xifra poc important La quantitat d’aigua dolça, la major part de la qual és fixada en forma de glaç, representa a penes un 2% del total de la hidrosfera Això no obstant, el paper geològic de les aigües continentals és fonamental Hom ha avaluat la quantitat anual de pluja caiguda en 123,4 x 18 1 8 g, dels quals uns 27,4 x 10 1 8 g s’escorren superficialment i constitueixen l’agent fonamental de l’erosió Per infiltració a través dels terrenys permeables, una altra part de l’aigua caiguda…

Estructura Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida Els tres primers han constituït l’anomenat antic continent per diferenciar-lo, a partir del descobriment de Colom, del nou continent o Amèrica L’antic i el nou continent són separats pels oceans…