Resultats de la cerca
Es mostren 337 resultats
refrany
Literatura
En l’antiga poesia catalana, i avui especialment com a mot tècnic, resposta, represa o rescobla d’una cançó.
Hom n'assenyala precedents en el cant antifonal i responsorial de l’Església La seva configuració va des de la simple exclamació, el mot solitari i la successió dels sons sense sentit fins a la frase i al període gramatical i conceptual ple, constituint un o més versos Fou l’element característic de les cançons de dansa i intervingué en altres gèneres de forma fixa Plaçat al final de l’estrofa o al començ del poema, es repetia, tot o en part, normalment amb el mateix text i la mateixa melodia, al final o al mig de cada cobla, i seguia diversos procediments segons les èpoques i els gèneres era…
Figueró
Família d’impressors procedents del mas i hostal del Figueró.
En fou el primer membre Rafael Figueró el Figueró — Barcelona 1717, que actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647 Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicià al seu taller, aviat fou ajudat pel seu fill Rafael Figueró i Jolis Barcelona 1669 — ~1751, que feu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus Els anys 1680-1700 imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el…
Antoni Peris
Pintura
Pintor.
Actiu a València entre el 1404 i el 1436 Format en la línia internacional de Miquel Alcanyís, collaborà amb Andreu Marçal de Sax el 1404 Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia 1416 i es comprometé a pintar-ne un altre amb els set goigs de la Mare de Déu per a Maria Ferrandes 1417 El 1420 contractà un retaule de la vida de Crist per a Xèrica i, el 1419, el destinat a la capella de Sant Gregori de la seu de València, amb escenes de la vida del sant i les de sant Bernat d’Alzira Martiri de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes , del qual avui tan sols resta un…
Melcior Juncà i Ferré
Música
Mestre de capella i compositor.
Vida Fill del músic de capella Jacint Juncà La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València 1793 i Granada 1796 Autor de més de dues-centes obres, la major part d'elles es conserven a la seu de Tarragona Compongué abundant música litúrgica —motets, responsoris, lamentacions— i música religiosa en romanç —villancets, càntics, goigs, rosaris— En la…
Pere Vallribera i Moliné
Música
Pianista, compositor i pedagog català.
Vida Estudià amb V Pastallé a Sallent i més endavant amb G Garganta a Barcelona i amb I Philipp a París Abans de la guerra civil de 1936-39, actuà com a solista amb la Banda Municipal de Barcelona i amb l’Orquestra Pau Casals L’any 1932 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu, institució que dirigí després de la guerra civil durant gairebé cinquanta anys Dugué a terme una important carrera com a acompanyant amb V dels Àngels, C Badia, F Callao, C Callao, M Caballé, C Supervia, R Torres i E Vendrell, entre d’altres Tocà en grups de música de cambra juntament amb alguns dels…
Pau Parassols i Pi
Historiografia catalana
Comunicació
Cristianisme
Periodisme
Historiador i publicista.
Estudià al seminari de Vic i exercí el sacerdoci al bisbat de Vic, i, a partir del 1871, al de Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir Publicà nombroses monografies i articles referits a indrets i personatges d’aquests bisbats, a partir de dades recollides sobre el terreny i que no sempre interpretà amb sentit crític entre d’altres, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio 1859 reed 1874 i 1894, Nostra Senyora del Remey en Grexenturri 1863, Historia de San Pedro de Casserras 1867, Martirologi català 1880 i Manlleuencs illustres 1890 Reelaborà la llegenda del…
, ,
Cosme
Els sants Cosme i Damià en un detall de la predel·la del retaule dels sants Abdó i Senén, a Santa Maria de Terrassa (1459-60)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cristià que fou martiritzat, juntament amb Damià, sembla que durant la persecució de Dioclecià.
El culte de sant Cosme i sant Damià s’estengué durant el segle V per tot el món cristià A Roma fou aixecada una basílica a llur honor segle VI, decorada amb un mosaic remarcable La llegenda els feu àrabs d’origen i metges Considerats com a patrons de la professió mèdica i farmacèutica, llur festa se celebra el 26 tradicionalment el 27 de setembre Als Països Catalans, on són coneguts per Sants Metges , han estat objecte de culte almenys des del segle VII segons l’Oracional de Verona procedent de Tarragona Els foren dedicats també alguns santuaris, com els de Correà Berguedà, Begudà Garrotxa,…
Melcior Joncar
Música
Mestre de capella i compositor.
Vida Fill del músic de capella Jacint Joncar La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València 1793 i Granada 1796 Autorn de més de dues-centes obres, la major part d'elles es conserva a la seu de Tarragona Compongué abundant música litúrgica —motets, responsoris, lamentacions— i música religiosa en romanç —villancets, càntics, goigs, rosaris— En la…
Odiló Maria Planàs i Mas
Música
Compositor, pedagog, violoncel·lista i organista, de nom de fonts Josep.
Fill del violoncellista Antoni Planàs , entrà a l’ Escolania de Montserrat el 1939, i com a novici del monestir l’any 1941 El 1947 feu els vots perpetus, que renovà el 1964 Fou deixeble de violoncel de Lluís Millet i Farga i de Sants Sagrera L’any 1961 amplià estudis de composició a París amb André Jolivet, i d’orgue, amb André Marchal Des del 1945 ençà fou professor de solfeig, de piano i de violoncel a l’Escolania, i des del 1960, en fou el primer organista És autor d’un mètode de violoncel per a infants Contribuí a la reforma del cant litúrgic, facilitada pel concili II del Vaticà, amb la…
,
Ferrer Bassa

Ferrer Bassa Pintura mural a l’oli a la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes, Barcelona (~1346)
Pintura
Pintor.
Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348 És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana La seva vida és poc coneguda hom sap que el 1324 rebé l’encàrrec de decorar els murs de dues capelles de l’església antiga de Sitges i que, des del 1333, que introduí la pintura italogòtica als Països Catalans, rebé successivament encàrrecs d’Alfons III i de Pere III L’única pintura sobre taula conservada és un fragment de retaule amb escenes de la vida de sant Bernat Museu de Vic, i fins l’any 1936, en què fou destruït, hi havia encara el frontal de Bellpuig de les Avellanes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina