Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
regalisme
Història
Nom donat a la política religiosa dels sobirans europeus durant els s. XVII i XVIII, que tenia per finalitat controlar l’acció de l’Església.
Fou aplicat especialment al cas de la corona castellana, ja que en altres estats rep altres noms gallicanisme, a la corona francesa josefinisme, als estats dels Habsburg Entre els drets eclesiàstics que els monarques reclamaren com a regalies de la corona, hi figuren el patronat regi dret de presentar o esmenar candidats per als beneficis o d’ocupar seus vacants, el plàcet, els recursos de força facultat de sostreure de la jurisdicció eclesiàstica els processats, la regalia d’amortització intervenció de l’autoritat civil enfront de l’acumulació de béns immobles per part de l’…
La guerra dels Trenta Anys i la guerra dels Segadors. 1618-1659
La guerra dels Segadors fou una de les guerres realitzades per exèrcits professionals sovint amb dret de pillatge sobre la població civil que, durant trenta anys, van assolar l’Europa central Del conjunt d’aquestes guerres europees disperses se n’ha dit guerra dels Trenta Anys Els escenaris bèllics de la guerra dels Trenta Anys Per sota de l’aparença d’una guerra de religió entre catòlics i protestants, la guerra dels Trenta Anys, i la guerra dels Segadors que en formà part, fou una guerra per redefinir les àrees d’influència de les grans potències europees De retop, els Països Baixos i…
Zúric
Ciutat
Capital del cantó de Zúric, Suïssa, a banda i banda dels rius Limmat i Sihl, a la desembocadura del llac de Zúric.
És flanquejada per l’Uetliberg 803 m, al SW, i pel Zürichberg 678 m, al NE, als vessants dels quals hi ha els barris residencials És el principal nucli industrial i el principal centre comercial i financer de Suïssa indústria pesant i de precisió, tèxtil, editorial, etc borsa, banca i assegurances d’abast internacional Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universität Zürich, fundada el 1833 i Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, el 1855 Centre cultural museus, teatre d’òpera Després dels celtes helvecis, fou conquerida per Roma Turicum i annexada a la Gàllia…
Carlo Agostino Badia
Música
Compositor italià, actiu a Àustria.
Vida És un compositor especialment important pel paper de pioner que exercí en la introducció de l’òpera italiana a la cort de Viena No se sap pràcticament res de la seva joventut ni de la seva formació Probablement s’estigué a Roma, on estrenà les seves primeres òperes El 1692, però, començà la relació que mantingué fins al final de la seva vida amb la família dels Habsburg Primer fou compositor de la cort d’Innsbruck, i el 1694 de la de Viena Leopold I l’envià a perfeccionar-se a Roma, d’on tornà cap al final del 1695 De nou a Viena, es casà amb la cantant principal, Anna Maria…
Francesc I de França
Història
Rei de França (1515-47), duc de Milà (Francesc II) (1515-21 i 1524-25) i comte d’Angulema (1496-1547).
Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i Francesc I un nacionalisme francès d’esperit…
Confins Militars
Història
Divisió administrativa i militar de l’imperi dels Habsburg, del segle XVI al segle XIX, des de la mar Adriàtica fins a Transsilvània.
Fou creada per impedir la penetració turca i per reprimir una eventual revolta hongaresa Hi foren establerts pobles eslaus, que n’eren els defensors i reberen, en canvi, un feu per família El seu origen data del 1538, a Croàcia, però en feu l’organització definitiva el príncep Eugeni En decaure l’imperi turc, fou abolida progressivament per zones
Baixa Àustria
Divisió administrativa
Land
d’Àustria.
Limita a l’E amb el land de Burgenlan, Hongria i Eslovàquia, al N amb la República Txeca, i a l’W i al S amb els länder d’Alta Àustria i Estíria, respectivament La capital és Sankt Pölten Enclou en el seu territori l’àrea de la gran Viena, d’administració autònoma El Danubi la divideix en dues parts, una de septentrional, en contacte amb el massís de Bohèmia, i una altra de meridional, accidentada per l’extrem oriental dels Alps És una regió agrícola, drenada per la conca del Danubi Kamp, Russbach, Traisen, a banda i banda del qual s’estenen les planes Marchfeld, Tullner, Feld cerealístiques…
Deià
Deià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana que en aquest sector pren el nom de serra de Teix , 1 064 m alt i obert a la mar per la costa espadada centrada per la cala de Deià , tancada a l’oest per la punta de Deià on hi ha la torre de Deià , o sa Pedrissa , una de les principals antigues defenses del terme contra els atacs marítims i per la punta de sa Foradada El territori és molt muntanyós, cobert en part de pinedes i alzinars 295 ha hi era tradicional el carboneig i matollars 150 ha L’agricultura és predominantment de secà unes 388 ha d’oliveres i 70 de garrofers, a més…
Carles VI

Carles III de Catalunya-Aragó
Història
Emperador romano-germànic (1711-40), arxiduc d’Àustria (Carles II) (1711-40) i rei d’Hongria (Carles III) (1711-40), rei de Catalunya-Aragó (Carles III) (1705-17[1725]), de Sicília (Carles IV) (1718-34) i de Nàpols (Carles VI) (1705-13 i 1718-35), rei pretendent de Castella (1703-25).
Era fill segon de l’emperador Leopold I i d’Elionor de Neuburg A la mort del darrer rei de la línia hispànica dels Habsburg, Carles II 1700, l’emperador no s’avingué a les clàusules del testament d’aquest, que s’havia decantat per un pretendent francès, Felip d’Anjou, i insistí que tal testament havia estat arrencat per la força i argumentà que, bé que el futur Felip V era net d’una infanta castellana Maria Teresa, filla gran de Felip III casada amb Lluís XIV, també ho era l’arxiduc Carles de Marianna, filla petita de Felip II, casada amb l’emperador Ferran III, i que eren més sòlids els…
Trieste
Ciutat
Capital de la regió de Friül-Venècia Júlia i de la província homònima, al Friül, Itàlia.
És el port més important d’Itàlia després del de Gènova, situat al fons del golf de Trieste El desenvolupament de la ciutat, que s’aixeca sobre un promontori de la costa, s’inicià al començament del s XVIII, en obtenir la categoria de port franc, i s’afermà com a port de trànsit fins que fou obert el canal de Suez S'hi ha desenvolupat també l’activitat industrial, sobretot en les branques de la siderúrgia, les drassanes, el refinatge de petroli i de productes químics Té universitat S'hi celebra una fira de mostres internacional Habitada originàriament pels celtes, l’antiga Tergeste fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina