Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
disc

Lector d’un disc òptic d’enregistrament digital
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu on hom pot enregistrar-hi i, ulteriorment, llegir-hi informació donada en forma binària.
Segons que la lectura empri tècniques magnètiques o òptiques hom parla, respectivament, de discs magnètics o de discs òptics Els discs magnètics poden ésser fixos o flexibles El disc fix , dit també disc rígid o dur , és un disc magnètic, les cares del qual o una d’elles són recobertes d’un material magnetitzable, com ara l’alumini o el mylar En aquestes cares hi ha un nombre de pistes concèntriques i dividides en sectors on les dades són enregistrades i llegides El disc, generalment més d’un, va muntat dins un aparell unitat de discs on gira a gran velocitat unes 4500-7200…
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de…
general
Lògica
Dit del terme que hom aplica a tots els individus d’una classe.
Sovint hom l’identifica amb l'universal, tant en el sentit de concepte abstracte com en el de distributiu Alguns autors, però, només consideren vàlida tal identificació en el primer cas i oposen el concepte particular només a l’universal distributiu i no al general o abstracte El concepte americà , per exemple, és menys general que el d' home i més particular que aquest
estable

Estable de vaques
© CIC-Moià
Ramaderia
Lloc cobert totalment o parcialment on hom allotja el bestiar per a la seva alimentació, explotació i repòs.
Antigament l’estable era un simple espai tancat i cobert on hom guardava el bestiar durant la nit i, en alguns casos, l’alimentava Actualment, però, amb els mètodes moderns d’explotació i per tal d’obtenir el màxim rendiment, hom adopta diverses formes i distribucions segons el tipus i la finalitat producció de carn, de llet, reproducció, etc del bestiar, les condicions climatològiques, etc
albada
albada L' albada (1965), de Picasso
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Peça de música vocal o instrumental que hom interpreta a la nit o a la matinada, al carrer, davant la porta o sota la finestra d’algú que hom vol homenatjar o requerir.
Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril festes de l’arbre de maig, per Sant Joan i…
pied-noir
Història
Nom que hom donà als colons francesos i europeus en general residents a Algèria.
Un bon nombre era d’ascendència catalana especialment valenciana, illencs i rossellonesos La presència menorquina fou la més nombrosa, des de la conquesta francesa d’Algèria 1830, i tendí a fer-se definitiva, mentre que la de les comarques valencianes del sud conca del Vinalopó, l’Alacantí i la Marina fou temporera durant molt de temps Hom no posseeix dades que en permetin una avaluació numèrica Els menorquins s’establiren sobretot a la zona central Fort de l’Eau, Ain Taia, etc els valencians sobretot a l’Oranès Orà, Sidi Bel-Abbès, Mers El-Quebir, la Sènia, etc No trencaren…
reproducció
Electroacústica
Operació contrària a l’enregistrament mitjançant la qual hom reconstitueix la informació primitiva.
En el cas de la reproducció de so, hom obté les ones sonores components de la informació emmagatzemada en un disc, una cinta magnètica, una pellícula cinematogràfica, etc Els equips emprats consten de diversos elements o aparells el dispositiu de lectura fonocaptor, cap magnètic, etc, l'amplificador amb el preamplificador previst per a un sol canal o bé per a diversos, si és estereofònic i els altaveus disposats sovint en caixes acústiques o auriculars
estic

Tipus d’estic en les diverses modalitats d’hoquei
© Fototeca.cat
Esport
Bastó amb què hom impulsa, atura, etc, la pilota o el puck en les diverses modalitats d’hoquei.
En l’hoquei sobre herba i sobre patins, és corbat en la seva part inferior El d’herba és pla pel costat esquerre, amb què hom copeja la pilota, i còncau pel dret, mentre que el de patins és pla per ambdós costats, pels quals hom pot copejar la pilota En el d’hoquei sobre gel l’extremitat inferior forma un angle obtús i és plana per ambdós costats, per a poder impulsar o aturar el puck
esmena de sòls
Agronomia
Tota aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques.
Molt sovint els agricultors es troben amb sòls en els quals volen conrear, però que no són adients aleshores cal recórrer a l’esmena per tal de corregir-ne els defectes Hom practica les esmenes físiques en el cas que la textura del sòl no sigui l’adequada Hom també realitza esmenes químiques , dels sòls excessivament bàsics o dels sòls excessivament àcids i esmenes biològiques , a causa de problemes de toxicitat de productes utilitzats en el tractament del conreu i en el cas que hagin eliminat els microorganismes beneficiosos En el mercat existeixen un gran nombre de…
patró
Física
Magnitud que hom pren com a tipus per a definir una unitat.
Mitjançant patrons han quedat fixades modernament les diferents unitats bàsiques dels sistemes de mesures així hi ha patrons de longitud, de massa, de temps, de temperatura, d’intensitat lluminosa, etc, definits en funció de certes propietats físiques de cossos sotmesos a unes condicions perfectament determinades i reproduïbles fàcilment D’aquesta manera han quedat establertes les noves definicions del metre, del segon, de la candela, etc En electricitat han estat utilitzats patrons de resistència i de fem en òptica, de la bugia i fotomètrics en termologia els patrons termomètrics, etc, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina