Resultats de la cerca

La història musical de Bratislava ha estat marcada pel cosmopolitisme i per la influència de la poderosa veïna, Viena, capital de l’imperi Austrohongarès, del qual Eslovàquia formava part Durant els segles XVIII, XIX i XX la ciutat fou visitada per molts músics illustres, com Haydn, Mozart, Beethoven, Liszt, Brahms, Clara Schumann, R Strauss i Bartók Fins al segle XVII la catedral de Sant Martí fou el nucli més important de la producció musical, juntament amb els convents franciscans La música interpretada en aquestes esglésies que s’ha conservat mostra un ric conreu de la polifonia vocal i…

Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita el 1593 en català i traduïda pel mateix autor al castellà el 1601 Es tracta del primer relat cronístic de la història de Mallorca, que fou encarregat pels jurats illencs, tot i que després el text no fou publicat La crònica pretenia oferir una evolució lineal i seqüenciada de la història illenca des dels orígens remots fins a l’època en què fou escrita acaba amb el regnat de Felip II Binimelis completà l’obra amb altres aspectes d’interès narratiu organització eclesiàstica, estructures de poder, descripció geogràfica, principals personatges de la…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Són seixanta retrats literaris in extenso , amb materials biogràfics i de l’època, de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana Darrere dels Homenots hom pot percebre una imatge de la cultura catalana que visqué l’autor El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu  En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que interpreta el personatge en el seu entorn humà i professional, escrit en un to viu i anecdòtic, no acadèmic Els…

Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…

Constituí una de les primeres revistes erudites valencianes de la Restauració, al costat de l’ Almanaque Las Provincias A més del remarcable treball sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres, predominaren els estudis històrics sobre l’època foral i, especialment, sobre l’Edat Mitjana, sobretot de caràcter erudit i institucional, en consonància amb la tradició conservadora de la Renaixença Entre els estudis de temàtica genealògica i heràldica destaquen el del vescomte de Bétera sobre Pero Maça de Liçana 1882, el de Vicent Salvador i Montserrat marquès de Cruïlles sobre els escuts de la…

Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23  La seva producció…

Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari El País…

Té com a objectius el descobriment dels materials d’aquesta civilització i llur estudi i publicació arqueologia l’anàlisi, edició i traducció dels texts filologia la síntesi històrica dels coneixements així obtinguts història i la conservació dels materials, in situ o en establiments adequats museologia Els precedents de l’egiptologia arrenquen de molt antic, a causa de l’interès que han despertat sempre els monuments i l’escriptura egipcis, un interès que desembocà en el saqueig dels primers Belzoni, Athanasi i en diversos intents de desxifrar la segona, fantasiosos Kircher, etc o ben…

Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…