Resultats de la cerca

Situació Tombes excavades a l’absis central F Junyent-A Mazcuñan Aquesta necròpoli, anterior a la construcció del temple actual, fou envaïda per la seva capçalera Avui, doncs, resta dintre l’església de Sant Andreu de Sagàs Els treballs d’excavació duts a terme l’ha deixada al descobert i fins al principi de les obres de restauració era visible Per tal de protegir-la, en el curs de les obres ha estat colgada amb sorra Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 14, 3 —y 56, 3 31 TDG 143563 No indiquem,…

Situació La capella de Santa Maria s’alça propera als masos Viladelleva i Ferrer, a la banda nord-oriental del terme, a frec del territori de Castellnou de Bages Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Aspecte que ofereix l’exterior de la capella des del costat sudoriental L’edifici mostra la capçalera carrada que remata una nau no gaire grossa A Mazcuñan-F Junyent Aspecte que ofereix l’exterior de la capella des del nord-oest El porxo que precedeix el mur frontal i que aixopluga la porta d’entrada a la capella és de construcció posterior A Mazcuñan-F Junyent Un cop arribats a…

Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a  edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme F Tur L’església de Santa Eulària és situada dalt un pujol, sota el qual s’arrauleix el poble d’Unha, petit agregat que s’enlaira, vers tramuntana, separat pel riu Unhòla, damunt Salardú Mapa 148M781 Situació 31TCH284310 S’hi arriba, des d’aquest darrer poble, per la carretera que mena a Bagergue Poc després d’haver-la iniciada, trobarem, a mà esquerra, el trencall que porta a Unha FJM-AMB Església L’església adopta un pla basilical, amb tres naus convergents, coronades a llevant per sengles absis…

Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…

El primer esment del lloc de Frexa data del 1024, en el document de donació de la vila de Llacunes per part del comte de Pallars Sobirà a la seva germana Ermengarda i al marit d’aquesta Guillem, vescomte d’Urgell, en què apareix com a límit d’aquesta vila L’indret de Freixe també s’esmenta en el testament del 1045 d’Ermengarda de Pallars L’any 1192, Berenguer de Torena donava al monestir de Gerri el mas de Pere Blanc de Freixe El 1381, Freixe és esmentat com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb tres focs L’església parroquial de Sant Sadurní de Freixe, del deganat de Montenartró, fou visitada…

Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…

Vista, en planta, del conjunt de sepultures que es troben entorn del costat de llevant de l’església i que constitueixen la necròpoli amb tombes antropomorfes i de banyera A Mazcuñan-F Junyent Al voltant de la capçalera i a la banda de migjorn de l’església de Sant Vicenç d’Obiols hi ha un gran escampall de tombes olerdolanes antropomorfes i d’extrems arrodonits de “banyera”, que constitueixen una veritable necròpoli Actualment, totes les sepultures, llevat d’una, es troben reomplertes, cosa que no permet, sense una prèvia neteja, de fer-ne un estudi seriós No obstant això, la…

Situació Aspecte general que ofereix l’església, totalment modificada per reformes tardanes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església s’alça en una esplanada estesa al començament del poble que s’esgraona entorn del puig on s’assentava el castell, a la banda nord-occidental del terme, prop del límit amb les terres de la Segarra Mapa 34-14361 Situació 31TCG694197 Hi podem anar des de Calaf per la carretera de Cervera per Sant Ramon Poc després del quilòmetre 16, a mà esquerra, hi ha el trencall que mena a Pujalt 1,3 km FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic…

Situació Vista de l’interior de l’església on hom pot veure la barreja d’èpoques de construcció F Junyent-A Mazcuñan Capella propera al mas Comallonga i erigida al costat de la masia de Betlem, a la banda de tramuntana del terme, a frec del territori de Sant Mateu Long 1°42’38” - Lat 41°47’10” Per anar-hi cal agafar una pista, en molt bon estat, que arrenca, a mà esquerra, poc després del quilòmetre 10 de la carretera de Callús a Castelltallat Hom també hi pot anar per Fonollosa, però l’itinerari descrit és el més viable Les claus d’aquesta església es troben al mas Comallonga…