Resultats de la cerca

Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…

Situació Vista de conjunt de l’edifici des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan L’església d’Era Purificacion de Maria, l’edifici més eminent de l’arquitectura romànica de la Vall, és situada al bell mig de la població, la qual s’allarga a la riba dreta de la Garona, a la banda nord-occidental de la Vall, en un sector proper a la frontera francesa Mapa 148M781 Situació 31TCH113399 S’hi arriba fàcilment per la carretera N-230 Bossòst és a uns 16 km de Vielha, vers el costat nord-occidental FJM-AMB Església L’església d’Era Purificacion de Maria és un magnífic edifici romànic que adopta,…

Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Éssera d’E a W Els rius, en restar tallats per congosts difícilment transitables, no han pogut…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…

Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb lavalldeBoí, dins el terme de Benés Alta Ribagorça Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamisell a Senterada Pallars Jussà Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca La seva vall és anomenada vallde Bellera

L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…

A la seva capçalera hi ha l' estany de Filià Per aquesta vall passa el camí que va de la vall Fosca a la de Boí pel port de Filià 2 393 m alt

El port de Llevata 2 450 m alt el separa del massís de Moró, la collada de Sas 1 480 m alt, del tossal de Sant Quirç, i el port d’Erta 2 460 m alt l’uneix al massís format pels pics d’Erta el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro i pel Corronco de Durro Al vessant occidental es forma el barranc de Cervi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet

La prehistòria Dolmen del Forno o Cabaneta del Forno, a Cornudella de Valira ECSA - J Boix El territori ribagorçà és un dels menys investigats pel que fa a l’àmbit prehistòric El testimoni d’hàbitat humà més antic data d’uns cent mil anys enrere i se situa a l’estació a l’aire lliure de Castelló del Pla, on s’han localitzat vestigis d’indústries mosterianes corresponents al paleolític mitjà Altres empremtes menys estudiades són les troballes de materials lítics en diferents indrets de la comarca Benavarri, Olvena, Cornudella de Valira, Vilaller i Viu de Llevata El paleolític superior, molt…

Als segles XI i XII el poblament rural de la Catalunya Vella va experimentar profundes transformacions Les villae deixaren de ser el marc per excellència de l’hàbitat, i foren substituïdes per la parrochia A la consolidació d’aquesta seguiria, per una part, la configuració d’un poblament dispers, representat pels masos i, per altra part, la configuració de dos tipus de poblament agrupat que es desenvoluparen successivament les sagreres i les villes Aquestes noves formes de poblament, lluny de limitar-se a expressar una realitat de la geografia humana, reflectien una important reorganització…