Resultats de la cerca

L’aparició del Romanticisme a les arts plàstiques és el resultat de la conjunció entre inquietuds autòctones que busquen les seves arrels en la cultura popular i el descobriment del país i la recepció de novetats europees que s’imposaran de mica en mica fins a canviar la percepció d’aquelles arrels, com es veu clarament amb el medievalisme En la presa de consciència medievalista hi tenia també una part preponderant la reavaluació que una facció important dels corrents romàntics europeus feia del sentiment religiós La presa de consciència a Catalunya del valor de l’…

Situació i presentació El municipi de Santa Perpètua de Mogoda, de 15,83 km 2 i en contacte amb el Vallès Oriental, limita a septentrió amb els termes de Polinyà i Palau-solità i Plegamans a migdia amb Montcada i Reixac a ponent amb Barberà del Vallès i Sabadell i a llevant amb els municipis de Mollet del Vallès i la Llagosta, pertanyents al Vallès Oriental Aquest àmbit territorial el configuren les rieres de Santiga, de Polinyà i de Caldes, que és la més important, a la vora de ponent de la qual hi ha el poble de Santa Perpètua Els desnivells màxims de les carenes que limiten les rieres…

Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1871-73, que continuà a la de Valladolid i culminà a la de Madrid, en què es doctorà el 1875 Deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals 1871-73, que el feu hereu de la seva biblioteca i del seu arxiu personal Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb els seus professors i diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres, amb…

El 1640 Catalunya mantenia una organització militar heretada dels temps medievals El rei tenia l’obligació de proveir la defensa del país, i des del 1510 el lloctinent havia quedat també investit del càrrec de capità general de Catalunya i, com a tal, tenia atribucions militars Les Constitucions de Catalunya reclamaven, per l’usatge Princeps namque , la presència del rei o del seu primogènit al capdavant de l’exèrcit, com a condició prèvia a l’auxili armat de la població L’auxili només podia tenir caràcter defensiu i no obligava a anar més enllà dels límits de Catalunya Fora d’això, el rei…

Una de les qüestions que menys ha preocupat la historiografía espanyola ha estat el paper representat per les elits rurals en la implantació de l’Estat liberal D’aquí que la bibliografía sobre el poder local a la primera meitat del segle XIX sigui pràcticament inexistent El mateix es podria dir referent a Mallorca, on només hi ha estudis seriosos sobre les elits d’àmbit regional De tota manera, els estudis són més abundants pel que fa a la formació i la consolidació de l’Estat liberal en un àmbit més general Sobre això, interessa destacar el fet que l’Estat, com a institució en si mateix, va…

Situació i presentació Comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser Aquest riu drena la part septentrional del terme, la qual, pel coll de Salom, a la serra de la Creu Blanca, i el torrent de la Miana o del Junyell, afluent del Fluvià, limita amb el municipi de Sant Ferriol Garrotxa Formen la vall de Campmajor, a llevant, els contraforts septentrionals de la serra de Rocacorba, que pel collet de Guixeres, la serra del Ginestar, el serrat del Mig i el serrat del Bac, limita amb…

La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins a la meitat…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i dels edificis militars de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf anteriors al 1300 C Puigferrat Per a poder comprendre com s’organitzava el Penedès a l’alta edat mitjana, hem d’ésser conscients en primer lloc de l’existència i de la importància del camí que travessava aquest territori d’una banda a l’altra, que era una de les principals vies de contacte —militar i, sobretot, comercial— entre el món musulmà i el cristià Segurament, fou als dos costats d’aquesta via moresca on s’alçaren les fortificacions primerenques d’…

La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…

Situació i presentació El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes, és un dels més reduïts del país 0,9 km 2 És situat a la costa de llevant de la comarca, entre els termes de Sant Vicenç de Montalt N i W, separat pel rial de la Fenera, el torrent de la Farnaca i la riera dels Gorgs i d’Arenys de Mar NE, separat pel camí del Remei i per la divisòria entre Can Muntanyà i Can Ripoll fins a Can Xenaica Centra el terme el turó de Caldes 112 m d’altitud, en una bona part cobert de pinedes i bosc baix Al NE s’alça el turó de la Torre dels Encantats o Puig Castellar 75 m d’…