Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
La pàtria
Literatura catalana
Oda de Bonaventura Carles Aribau escrita al final del 1832 per acord dels empleats de Gaspar de Remisa per felicitar llur patró, al costat de poemes d’altres empleats en altres llengües, el dia 6 de gener de l’any següent.
Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes lectures errònies…
,
euro

Imatge i símbol de la unitat monetària
Economia
Unitat monetària de la Unió Europea.
Utilització i història És subdividida en 100 cèntims El nom s’adoptà en la reunió del Consell Europeu del 1995, i la seva entrada en vigor, que constituïa la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària continguda en el Tractat de Maastricht , tingué lloc l’1 de gener de 1999, i la posada en circulació de les monedes l’1 de gener de 2002 Per tal d’amortir els efectes negatius derivats d’unes economies desiguals, la Unió Europea fixà uns “criteris de convergència” recollits en el Pacte d’Estabilitat i Creixement que estableix uns límits quant a inflació, deute i dèficit públics, tipus d’…
cítara
Música
Terme aplicat a diversos instruments cordòfons del gènere cítara sense mànec, és a dir, amb cordes diferents i de llargada fixa per a cada nota.
S’anomenen així malgrat la confusió que pot comportar respecte a la categoria de classificació vegeu cítara1 A més de ser un terme alternatiu per a designar el cistre, serveix per a denominar dos grups d’instruments els derivats de l’antiga kithara grega i els instruments ètnics construïts amb una taula harmònica sobre la qual es fixa un joc de cordes paralleles Aquests tipus d’instruments ètnics es troben gairebé en totes les cultures tradicionals d’Europa, Àfrica i Àsia Enmig d’aquesta gran varietat, els instruments més significatius són la cítara de vara, amb les cordes…
Turquia 2018
Estat
Al llarg de l’any, Turquia va continuar llançant operacions militars al nord de Síria, com la que va iniciar al gener cercant àrees sota control kurd Al juny, el president Erdoğan va guanyar les eleccions presidencials Previstes per al novembre del 2019, Erdoğan va avançar-les per fer-les coincidir amb les eleccions parlamentàries i iniciar així el sistema presidencialista aprovat el 2017 per mitjà d’un referèndum constitucional Erdoğan va obtenir més del 52% dels vots El seu partit, AKP Partit de la Justícia i el Desenvolupament, també va guanyar al Parlament, amb més del 42% dels vots Un 86…
Miquel Illescas i Córdoba

Miquel Illescas i Córdoba
© FEDERACIÓ CATALANA D'ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs i entrenador.
És Gran Mestre Internacional i fou el primer jugador català que arribà als 2640 punts Elo 1996 Començà a destacar en categoria absoluta en guanyar l’Obert de Torrelavega 1983 i assolir dos subcampionats d’Espanya 1984, 1991 Obtingué el títol de Mestre Internacional 1986 i el de Gran Mestre 1988 Guanyà vuit campionats d’Espanya individuals 1995, 1998, 1999, 2001, 2004, 2005, 2007, 2010, que suposa un rècord de victòries en aquesta competició Per equips, ha guanyat el Campionat d’Espanya en set ocasions Entre d’altres, ha jugat amb el Comtal, la Lira, el Vulcà, el Cajacanarias, la…
,
musa
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, cadascuna de les nou filles de Zeus i de Mnemòsine.
Divinitats del cant i de la dansa, llur nombre i llurs noms foren ja fixats a la Teogonia hesiòdica Venerades com a nimfes de les fonts, l’origen de llur culte sembla ésser l’Olimp, a la regió de Pieria d’on els ve el sobrenom de Muses Pièrides, o l’Helicó, davant el Parnàs, on hi havia la font Hipocrene, obra del cavall alat Pegàs Hom creu que Apollo Musageta guiava llurs cants i llurs danses, i així foren celebrades pels poetes en la poesia antiga i, posteriorment, en l’obra de diversos autors, fou norma d’invocar-les en començar qualsevol cant poètic A l’època hellenística fou assignada a…
cant etiòpic
Música
Cant propi de la litúrgia etiòpica, variant de la litúrgia copta, amb una sèrie d’elements particulars.
Etiòpia rebé el cristianisme al segle IV per mitjà de Frumenci, consagrat metropolita d’Axum pel patriarca d’Alexandria sant Atanasi Segons la tradició etiòpica, l’autor dels principals llibres de cant litúrgic i el creador de les melodies que acompanyen els textos és Yared segle VI, deixeble de sant Pantaleó, un dels anomenats Nou Sants, fundadors dels primers monestirs etiòpics Els llibres litúrgics que contenen aquests textos i aquestes melodies són el Me’eraf ofici diví, el Deggua i el Mawase’e antifonaris de tot l’any, el oma Deggua antifonari de la quaresma, el Qeddase missal i el…
tetracord
Música
Mitologia
Lira de quatre cordes, inventada, segons la mitologia grega, per Hermes, que constituïa la base de tots els sistemes melòdics.
Hèrcules
Astronomia
Extensa constel·lació boreal situada entre les de la Lira, el Dragó, el Bover, la Corona Boreal, el Serpentari i l’Àguila.
L’astre principal, α- Herculis , és un sistema binari de magnitud global variable entre 3,1 i 3,9 i situat a 540 anys llum Conté un important cúmul globular, el M13 L’any 1934 hom observà, en aquesta constellació, una nova
lirone
Música
Instrument d’arc de gran difusió a la Itàlia del Renaixement, membre greu de la família de la lira da braccio.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia era corrent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina