Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Louis Philip Kentner
Música
Pianista hongarès naturalitzat britànic.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest, fou alumne de piano d’A Székely i L Weiner i de composició de Z Kodály i H Koessler Debutà com a concertista a quinze anys, i aviat inicià una carrera de gran projecció internacional tot guanyant fama per les seves interpretacions de F Chopin i F Liszt L’any 1935 establí la seva residència a Londres i el 1946 adquirí la nacionalitat britànica El 1949, el compositor anglès William Walton li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , juntament amb Y Menuhin, amb qui Kentner tocà en nombroses ocasions El 1955 estrenà el Concert per a piano de M…
Ádám Fellegi
Música
Pianista hongarès.
Deixeble de Lajos Hernádi a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest del 1958 al 1963, debutà a la capital hongaresa El 1966 anà a Viena, on perfeccionà la seva formació amb pianistes com Paul Badura-Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus La seva carrera internacional l’ha portat a realitzar gires per tot el món El mateix any 1966 el Concurs Internacional de Música de Budapest li atorgà el premi especial a la millor interpretació de música contemporània hongaresa Ha enregistrat molta música contemporània del seu país natal, com ara la de I Láng, M Kocsár, L Sáry, J Soproni i L…
Francis Planté
Música
Pianista francès.
A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou entre el 1900…
André Krust
Música
Pianista francès.
Fou deixeble d’harmonia d’Olivier Messiaen al Conservatori de Música de París, on també estudià amb Norbert Dufourcq i Pierre Pasquier L’any 1944 fou deportat a causa de la seva vinculació amb la resistència i fou alliberat el 1945 L’any 1956 guanyà el primer premi del Concurs Internacional Franz Liszt de Budapest i inicià una carrera en la qual alternà la docència en diversos conservatoris —entre d’altres el d’Amiens 1950-53 i Montreuil 1970— amb l’activitat concertística Fou professor convidat a la Universitat d’Ottawa, director del Seminari Musical d’Estiu de Grendelbruck 1972…
Pasqual Pérez i Gascón
Música
Músic.
Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest instrument…
Edward Holmes
Música
Crític musical i organista anglès.
Estudià música a casa de V Novello, on conegué el poeta PB Shelley i els músics T Attwood, JN Hummel, F Mendelssohn i F Liszt Fou crític musical de les revistes "Atlas", "The Spectator", "Fraser’s magazine" i "Musical Times" Arran d’un viatge per Alemanya publicà un fresc de l’actualitat musical germànica A Ramble among the musicians of Germany , 1828 que conté valuoses informacions sobre intèrprets, compositors i el funcionament institucional de la música en ciutats com Berlín, Colònia, Munic, Viena o Praga L’entusiasme de Holmes per Mozart, que ja es respira en aquestes…
Mario Monreal Monreal
Música
Pianista i pedagog valencià.
Estudià al Conservatori de València i posteriorment a Madrid, Munic i Salzburg, on fou alumne de P Badura-Skoda Aconseguí el primer premi del Concurs Internacional de Jaén, del Leopoldo Querol, el Premi Honorífic Timkenn Zinkann, el Premi Antonio Iglesias i el Premi de l’Ajuntament de Munic Actuà a Holanda, Bèlgica, França, Alemanya i Espanya, i aconseguí un important èxit en un concert al Teatro Colón de Buenos Aires retransmès per TV a tota l’Amèrica del Sud Enregistrà per a diferents emissores radiofòniques europees i interpretà alguns dels grans cicles pianístics, com Estudis d’execució…
Alfredo Carlo Piatti
Música
Violoncel·lista i compositor italià.
Inicià els estudis de violoncel quan tenia cinc anys amb el seu oncle G Zanetti, i a partir del 1832 estudià amb V Merighi al Conservatori de Milà Després de debutar com a concertista el 1837, emprengué una intensa gira de concerts per Europa El 1843, a Munic, entrà en contacte amb F Liszt, amb qui tocà a duet El 1846 es traslladà a Londres, on exercí durant tres anys de primer violoncel de l’Òpera Italiana Des de la seva inauguració el 1859, fou un dels intèrprets que més sovint participaren en els Popular Concerts de la capital britànica Entre els seus alumnes tingué R Hausmann…
Julia Hamari
Música
Mezzosoprano hongaresa nacionalitzada alemanya.
Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i el 1964 gua nyà el Concurs internacional Ferenc Erkel, cosa que li permeté prosseguir la seva formació a Stuttgart Inicià la seva trajectòria en concerts, prenent part en oratoris i cantates, especialment de JS Bach, i en recitals de lieder Durant els anys setanta entrà a formar part de la Deutsche Oper am Rhein de Stuttgart, on destacà en obres de CM von Weber, GF Händel i ChW Gluck El 1979 participà al Festival de Glyndebourne representant el paper de Celia de La fedeltà premiata , de J Haydn El 1984 debutà a la…
galop
Música
Dansa de tempo ràpid i metre binari simple que habitualment constava d’una introducció curta i una coda.
D’origen germànic, sorgí com a derivació del hopser o del rutscher , variants alemanyes de la polca Es ballava formant una línia de parelles que es movien ràpidament imitant el galop dels cavalls Fou un dels balls de saló més populars del segle XIX a Viena, França i Anglaterra, juntament amb el vals, la quadrilla i la polca S’utilitzà sovint com a cloenda dels balls, esdevenint en ocasions el finale d’una quadrille francesa Durant el segle XIX, en compongueren Johann Strauss i el seu fill homònim, HA Marschner, A Adam, C Czerny i F Schubert, entre d’altres D Auber l’introduí a la seva òpera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina