Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
bombarda
Música
Registre de llengüeta de l’orgue, de 16 (o 32) peus i tubs de perforació cònica.
dolçaina de l’orgue
Música
Registre de l’orgue, amb llengüeta de 8’ i de 4’, en ús al segle XV.
gaita
Música
Instrument aeròfon, del grup dels de doble llengüeta, com l’oboè, i afí a la cornamusa.
Com aquesta, presenta, en totes les variants, un dipòsit d’aire, generalment de cuir L’aire hi és introduït pel gaiter mitjançant un tub o, en algunes variants, com la musette francesa, amb una manxa a l’estil de la d’un acordió La pressió del braç damunt el dipòsit, o sac, fa eixir l’aire per un nombre variable de tubs o bordons d’una llargària variable, per tal de poder-los ajustar al to de la melodia i per un altre tub, proveït de forats, que permet de fer la melodia Hom troba variants de gaita per tot Europa i bona part d’Àsia la més coneguda és la dels highlands d’Escòcia, on és…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…
reflexió
Música
Fenomen pel qual una ona que es propaga en un medi material retorna parcialment en incidir sobre un altre medi de característiques dinàmiques diferents.
Aquestes característiques solen resumir-se en el concepte d’impedància, que expressa la relació entre el moviment d’un medi velocitat i l’esforç força que cal fer per a aconseguir-lo Per a comunicar una mateixa velocitat, un medi d’alta impedància demana més esforç que un de baixa impedància Així, quan l’ona incideix sobre un medi d’impedància molt més alta que la del medi inicial, la reflexió és molt important En cas contrari, la reflexió és baixa, i gran part de l’ona incident és transmesa al segon medi Quan el medi inicial de propagació és gairebé unidimensional és a dir, el seu gruix i la…
El gènere de punt
Lletra de canvi d’una fàbrica alemanya d’agulles de punt La indústria moderna del gènere de punt és tardana No va ser fins a mitjan segle XIX que aparegueren a Europa les primeres màquines i les primeres indústries El gènere de punt és el teixit obtingut per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat Si el teixit ordinari està format per una sèrie de fils parallels, lligats per encreuament amb una segona sèrie de fils també parallels però perpendiculars als primers, el gènere de punt està format per un fil únic o per fils parallels que es lliguen…
baixó
Música
En l’orgue, joc de llengüeta de 4’ i de llargària real, sovint disposat en batalla (tubs horitzontals).
Hom s’hi refereix sovint en plural baixons Aparegué en l’orgue castellà, de jocs partits, al final del segle XVII És un joc de la mà esquerra que es complementa amb el del clarí de 8’ a la dreta
dolçaina
Música
Instrument aeròfon de fusta, de perforació cònica, amb vuit forats i llengüeta doble, que té un origen medieval.
Semblant a les xeremies, al s XVII era, més que un instrument, una extensa família d’instruments de so molt dolç Sovint era construïda en el registre més baix per a acompanyar altres instruments És el precedent del baixó o fagot
música d’Etrúria
Música
Música desenvolupada a Etrúria, territori comprès entre els rius Arno i Tíber i la mar Tirrena, que a partir del segle VIII aC fou habitat pel poble etrusc.
Segons algunes teories, els etruscos arribaren a la península Itàlica provinents d’Orient i es barrejaren amb la població autòctona formant el que es coneix com a cultura etrusca, el moment de màxima esplendor de la qual se situa entre els segles VII i V aC La pressió que rebien des de Roma, la crisi econòmica i els conflictes socials sorgits cap al segle III aC, dugueren aquest poble a la decadència, fins que finalment caigué sota el control de la ciutat del Laci Les tombes etrusques són la principal font d’informació sobre la societat, tant pel que fa a la vida privada, com a la religió o…
corn anglès

Corn anglès
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, amb el tub de fusta lleugerament cònic i acabat en una campana ovoide característica.
La seva sonoritat és semblant a la de l’oboè, però és més plena i de registre més greu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina