Resultats de la cerca

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà 1979 El 1988 fou nomenat cap del Servei de Medicina Interna reumatologia i geriatria a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona i el 1992, catedràtic de Medicina Interna de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB Fou vicedegà 1991-97 i degà 1997-2001 de la Facultat de Medicina de la UAB Des del 2000 és Honorary Fellow de l’Acadèmia Americana de Medicina i és membre del Consell Català d’Especialitats Mèdiques President del Collegi Oficial de Metges de Barcelona  2010-2014, ha estat vicepresident de la…

El paludisme o malària és una parasitosi deguda a protozous del gènere Piasmodium , molt freqüent en la majoria dels països de clima tropical i subtropical, que bàsicament es manifesta amb crisis de febre repetitives i anèmia El contagi del paludisme es produeix amb la picada del mosquit Anopheles femella, que inocula a la sang del pacient els plasmodis responsables del trastorn, de manera que la malaltia és endèmica a les regions aptes per al desenvolupament d’aquest mosquit Al nostre medi, la malaltia incideix gairebé sempre en persones que procedeixen de zones endèmiques per raons de…

La indústria farmacèutica, tal com avui l’entenem, té un doble origen a Catalunya els farmacèutics i els comerciants en drogues En començar el segle XIX l’antic apotecari s’havia convertit en farmacèutic, tot i que es mantenia encara el nom popular L’any 1804 s’havia creat a Madrid el Real Colegio de Farmacia A Barcelona, la primera institució d’aquesta mena fou el collegi de Sant Victorià, creat el 1815, nucli de la futura Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que es posà en marxa el 1845 Ambdues institucions quedaren al marge de la Junta de Comerç de Catalunya, que tant havia…

La diarrea , consistent en l’augment del volum i de la freqüència de les deposicions, és un dels trastorns més habituals de la infància Les seves causes i el tractament en general es descriuen amb detall en el capítol dedicat a l’aparell digestiu volum 5 En la infància, a més de poder ésser causada per alguns trastorns alimentaris, en la majoria dels casos ho és per una gastroenteritis aguda Normalment, la diarrea es resol en pocs dies i no arriba a causar complicacions no cal, doncs, administrar al nen cap medicament El tractament es basa fonamentalment en mesures dietètiques, la finalitat…

És anomenada estomatitis la inflamació de la mucosa bucal que se sol presentar en forma aguda Aquesta alteració en general s’acompanya de glossitis, o inflamació de la llengua, i gingivitis, o inflamació de les genives L’estomatitis es pot manifestar amb l’aparició de lesions molt diverses en la cavitat bucal que varien segons l’origen que presenten envermelliment i tumefacció, pàpules, vesícules, úlceres o fins i tot plaques blanquinoses extenses sobre la mucosa bucal Aquesta alteració sol constituir una afecció banal que guareix de manera espontània al cap d’alguns dies Tanmateix, si les…

El lupus eritematós sistèmic és una malaltia del teixit conjuntiu, de causa desconeguda, que afecta sobretot dones joves tot ocasionant lesions en diversos òrgans com la pell, les articulacions, els pulmons o d’altres òrgans interns La malaltia és d’evolució prolongada, i s’hi alternen períodes d’exacerbacions en els quals es poden presentar un gran nombre de símptomes, amb èpoques de calma en què no es presenten molèsties en general No és estrany, doncs, que amb aquesta evolució tan peculiar calgui de vegades un temps d’observació molt prolongat per a efectuar-ne la diagnosi, ni tampoc no ho…

Els símptomes més habituals, similars als d’altres infeccions víriques també transmeses per mosquits, com el  dengue  o el chikungunya , són febre, l’aparició d’erupcions eritematoses exantema, conjuntivitis, dolors musculars i articulars i malestar general Es manifesten dins de la primera setmana després de la picada en humans infectats, bé que en la majoria dels casos la infecció és asimptomàtica En cas contrari, cursa de manera lleu fins que guareix espontàniament No existeix tractament o medicament específic conegut, i hom recomana la ingestió de líquids per a prevenir la…

Tots els purgants són laxants si hom els pren en dosis petites Hi ha laxants que dificulten l’absorció substàncies osmòticament actives mel, sorbitol, cellulosa i n'hi ha que tenen una acció excitomotora, bé sobre l’intestí prim olis, resines, etc, bé sobre l’intestí gros sofre, fenolftaleïna, etc