La diarrea, consistent en l’augment del volum i de la freqüència de les deposicions, és un dels trastorns més habituals de la infància. Les seves causes i el tractament en general es descriuen amb detall en el capítol dedicat a l’aparell digestiu (volum 5). En la infància, a més de poder ésser causada per alguns trastorns alimentaris, en la majoria dels casos ho és per una gastroenteritis aguda.
Normalment, la diarrea es resol en pocs dies i no arriba a causar complicacions; no cal, doncs, administrar al nen cap medicament. El tractament es basa fonamentalment en mesures dietètiques, la finalitat de les quals consisteix sobretot a reduir-hi els estímuls que incrementen el peristaltisme intestinal i reposar-hi l’aigua perduda. És un greu error no donar aigua al nen quan té diarrea, perquè per les parets inflamades del budell continua perdent aigua, i pot arribar a deshidratar-se.
Durant les primeres 12-24 hores és convenient que l’infant només prengui líquids, principalment aigua ensucrada, aigua d’arròs o aigua de pastanagues. Es poden preparar fent bullir durant 20 minuts un grapat d’arròs en un litre d’aigua, o bé mig quilo de pastanagues durant una hora. El líquid obtingut s’ha de guardar a la nevera i renovar-lo cada 24 hores. Posteriorment, i durant 1 o 2 dies, l’infant pot seguir una dieta a base de sopa d’arròs, puré de pastanagues i peix bullit o a la planxa. Si la diarrea s’ha reduït, a poc a poc s’hi pot anar reintroduint l’alimentació normal. La llet i els derivats lactis són els darrers tipus d’aliments que s’han de reintroduir: cal esperar, com a mínim, 1 o 2 dies després que hagi cessat la diarrea, per a evitar una intolerància secundària a la lactosa.