Resultats de la cerca

Neix dins el terme de Sella per la confluència, al sud de la vila, dels barrancs de l’Arc i de Tagarina, formats als contraforts meridionals de la serra d’Aitana Segueix la direcció N-S, travessa el terme d’Orxeta aquí és anomenat també riu d’Orxeta , i després de travessar el de la Vila Joiosa desemboca directament a la mar al mig del nucli de la Vila Rep per la dreta, al terme d’Orxeta, un important afluent, el riu de Relleu regulat per l’antic pantà de Relleu, bastit el 1776 després d’aquesta confluència ha estat bastit, el 1960, el pantà de Sella o d’Amadòrio, per al regatge de les hortes…

Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat…

L’espècie C bedriagai és la bívia pròpiament dita, present sobretot a les comarques més meridionals del Principat És de color grisenc fosc, fa fins a 16 cm, té el cap molt petit, amb ocels, i potes molt curtes amb cinc dits al cos presenta de 24 a 28 fileres d’escates Té costums excavadors i viu enterrada sota pedres o en indrets arbustius o boscosos Una altra espècie semblant, C chalcides , de distribució mal coneguda als Països Catalans, fa fins a 40 cm, té potes diminutes amb només tres dits i el cos lluent, sovint amb línies longitudinals més fosques que les escates Viu en…

El llogaret de Paderniu es localitza al damunt d’Eixea, als vessants meridionals del Turbó 1 180 m i a la capçalera del barranc homònim Es tenen referències de l’església des de l’any 1092, en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda amb les quartes episcopals de l’església de villa Paternini , cosa que confirmà el 1093 El 1198 Gombau de Camporrells, bisbe de Roda-Lleida, donà al refetor dels canonges de Roda els cinc diners anuals que li tributava l’església de Santa Eulàlia El 1255 l’església de Paderniu depenia de la infermeria de Roda Des d’aleshores…

Participà a la primera guerra púnica i dirigí la repressió dels mercenaris revoltats contra l’estat cartaginès Dirigí la primera fase de la conquesta del sector meridional de la península Ibèrica organitzada per Cartago per tal de compensar la pèrdua de Sicília Desembarcà a Andalusia, lluità amb els indígenes i aconseguí el domini de territoris meridionals peninsulars Fundà la base d' Akra Leuké Mentre assetjava la ciutat d’Eliké, que tradicionalment hom tendeix a identificar amb Elx, morí en travessar un riu Fou substituït per Asdrúbal La tradició que el fa fundador de…

Situació i presentació El terme municipal és a la costa, entre Sant Pol W i Pineda E, que també el tancà pel N Sant Cebrià de Vallalta el limita pel NW Dins del municipi hi ha els vessants meridionals dels darrers contraforts sud-orientals del massís de Montnegre serra del Sot de l’Infern, 418 m serra de Can Carreres, 405 m, que s’estén vers l’E fins a l’alt de Llevant, 412 m, d’on davalla la riera de Calella, principal curs fluvial que desemboca a la mar, a ponent de la població, i que al sector de capçalera drena la vall de Roure, sector boscós ara urbanitzat amb el nom de Dalt de Calella…

El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…

Important centre de la indústria química, amb adoberies, tallers de maquinària i fusteries Jaciments de petroli

És un port turístic i comercial i un centre exportador de tabac, cafè, espècies, copra i palma de coco Hi ha fàbriques de ciment Centre d’ensenyament superior