Resultats de la cerca

Doctora en filologia hispànica i professora titular d’Història de les Arts Escèniques a la UB Com a assagista retratà la societat nord-americana a California Trip 1971, Hablan las Women’s Lib 1972, La liberación de la mujer 1973 i Los movimientos pop 1974 El 1979 publica un llibre crític amb la família, Proceso a la familia española Escriví diverses peces de teatre inspirades en els mites clàssics Clitemnestra 1986, La llibertat de Fedra 1988, Ritual per a Medea 1989 i Crits de gavines 1990 Estudià també la influència dels mites grecs en el teatre contemporani Els personatges…

Estudià dret i es llicencià en filosofia i lletres a Madrid, on es relacionà amb el cinema, com a crític i guionista, i fou també crític d’art El 1970 publicà la seva primera novella, Museo provincial de los horrores , la qual seguiren Busto 1973, premi Barral, Tres cuentos didácticos 1975, juntament amb Félix de Azúa i Javier Marías, La comunión de los atletas 1979, Los padres viudos 1984, La misa de Baroja 1995, La mujer sin cabeza 1997 i El vampiro de la calle Méjico 2002, El abrecartas premi Salambó i Premi Nacional de Narrativa, 2007 Ha publicat també el volum de narracions…

Estudià als jesuïtes de Sarrià i començà a treballar com a professional publicitari abans de dedicar-se a la literatura de creació El 1993 es traslladà a Los Angeles Califòrnia, on fixà la residència Començà amb novelles per a joves, com El príncipe de la niebla 1993, premi Edebé, El palacio de la medianoche 1994, Las luces de septiembre 1995, novelles que formen la Trilogía de la niebla , i Marina 1999 El 2001, la publicació de La sombra del viento , el revelà com un fenomen d’èxit internacional i la novella es convertí en un best-seller arreu del món, i rebé diversos premis, entre d’altres…

Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B Saldoni i R Carnicer, i piano amb P Albéniz El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M García i amb M Carafa Per influència de D Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego , escrita conjuntament amb C Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados , estrenada el 1849 i considerada la primera sarsuela romàntica…

Dibuixant i grafista, després de dirigir l’escenografia d’ Una mujer en un taxi 1944, Joan Josep Fogués, Ignasi F Iquino el contractà el 1950 per a exercir d’escenògraf als seus estudis amb obres com Almas en peligro 1951, Antonio Santillán El sistema Pelegrín 1951, El Judes 1952 i Buen viaje, Pablo 1959, tots tres d’Iquino i La canción del penal / Un balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó El mateix Iquino li facilità el salt a la direcció amb La montaña sin ley 1953 i el documental Barcelona gran ciudad 1954, seguits de Sitiados en la ciudad 1955 i les comèdies Botón de…

Passà la infantesa i part de la joventut a Valladolid, on s’inicià com a redactor al diari El Norte de Castilla i collaborà en programes de ràdio El 1961 s’establí a Madrid, on desenvolupà la seva carrera literària i periodística És autor de nombroses novelles en un estil proper a la crònica costumista, al qual amb el temps, anà incorporant elements de més complexitat Travesía de Madrid 1966, Las ninfas premi Nadal 1975, Diario de un escritor burgués 1979, A la sombra de las muchachas rojas 1981, El día en que violé a Alma Mahler 1988 i Leyenda del César visionario 1992, Premio de la Crítica…

Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona i també a Madrid Més tard estudià direcció d’orquestra amb Eugen Pupst a la Hochschule für Musik de Colònia i composició amb Max Trapp, a l’acadèmia prussiana de belles arts de Berlín, on fou admès amb distinció especial i dotat amb la beca Alexander von Humbolt es graduà, el 1943, amb el títol de meisterschuler També estudià amb Heinrich Sutermeister Més tard, fou contractat per dirigir l’Orquestra Filharmònica de Barcelona 1944 i també fou director de la del Gran Teatre del Liceu El 1947 se n'anà a França i s’installà a París, on fou convidat…

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El…

El feminisme es va configurar en les societats europees en el context de les revolucions liberals burgeses Constituí la iniciativa d’un grup minoritari que va crear una nova imatge i una valoració pública de les dones Les reivindicacions abastaren des de demandes de canvis legislatius que alteressin la condició civil de les dones com, per exemple, el dret de vot promogut pel moviment sufragista fins a la definició de noves pautes morals o la defensa del dret al treball que els permetés una autonomia econòmica Els precedents ideològics es troben en la Illustració i en l’individualisme religiós…

Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las…