Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
crònica universal
Historiografia
Crònica que aspira a narrar la història del món conegut o almenys de les seves parts més importants.
Malgrat els precedents de Dextre, autor d’una Historia omnimoda , perduda, i d’autors com Agustí d’Hipona, Juli Africà, Eusebi, Jeroni, Pròsper d’Aquitània i Víctor de Tunis, Cassiodor, Orosi i Isidor de Sevilla, que segueixen la concepció cristiana universalista de la història, fou el francès Petrus Comestor el qui creà, amb la seva Scholastica historia ~1173, el tipus de crònica universal que féu fortuna a la baixa edat mitjana, a base dels llibres històrics de la Bíblia completats amb les Antiguitats judaiques , de Josep Flavi, i addicionats amb narracions de la mitologia i la…
papat
Cristianisme
Duració del càrrec.
Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha de respondre a una causa…
Úmbria
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, a l’interior de la península, entre les Marques, a l’E, el Laci, al S i la Toscana, a l’W.
La capital és Perusa Comprèn les províncies de Perusa i de Terni Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta monts Sibillins, 2 478 m, de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades 96,8 h/km 2 1993 D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu Predominen els cereals blat, la vinya i les oliveres…
Ot d’Urgell
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1095-1122).
Fill dels comtes de Pallars Artau I i Llúcia de la Marca Ardiaca de la Seu d’Urgell, en fou nomenat bisbe el 1095 Sobresortí per la fermesa i el seny amb què solucionà els problemes, molt de temps debatuts a l’església d’Urgell, sobre usurpació de béns per part de nobles i n'obtingué la restitució dels comtes d’Urgell i de Pallars i d’alguns nobles En ésser erigida la seu de Barbastre per trasllat de la de Roda, reclamà les esglésies de la seva diòcesi que havien passat a aquella església 1101, cosa que ocasionà la intervenció dels papes Urbà II i Pasqual II Consagrà diverses esglésies, com…
Viterbo
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a 325 m d’altitud, en una plana al peu dels Cimini Centre agrícola i comercial, té indústria alimentària, paperera, mecànica, etc És seu episcopal D’origen possiblement etrusc, fins al s VII no hi ha documentat un Castrum Viterbii El seu desenvolupament no començà, però, fins al s XI Després d’un domini imperial, passà a l’Església Alexandre IV s’hi refugià 1257, i fins el 1281 els papes residiren normalment a la ciutat Aquest període contribuí a la seva màxima esplendor, tant en l’aspecte econòmic com artístic però decaigué amb l’abandó de la cort pontifícia Prosseguí sota el…
Antonio De Ferrariis
Filosofia
Humanista italià.
Membre de l’Accademia Pontaniana A la cort napolitana fou metge i secretari d’Alfons, duc de Calàbria, i metge de Ferran I el Vell Fou sempre fidel a la dinastia dels Aragó de Nàpols, malgrat menysprear, per incultes, els invasors d’Itàlia, francesos, catalans i, especialment, castellans, que qualificava d’àrabs Salvava Alfons IV de Catalunya-Aragó per considerar que el seu empresonament per Filippo Maria Visconti després de la desfeta de Ponça l’havia redimit, i també alguns literats, com Enric de Villena i Juan de Mena Altrament, atacà molt durament els dos papes Borja en general fou molt…
Livònia
Regió
Regió que ocupa la part S d’Estònia i el N de Letònia.
Situada entre el golf de Riga, a la mar Bàltica, i el llac de Peipus, d’W a E, és limitada al sud pel riu Dvina Daugava, que desemboca al golf de Riga, centre històric de la regió Habitada pels livonians, poble finoúgric, al sXI fou sotmesa a la influència eslava, i cap a mitjan sXII els germànics iniciaren la conquesta dels territoris de Curlàndia, Zemgale i centre i S d’Estònia, els quals anomenaren Livònia Responent a la crida dels papes Celestí III i Innocenci III, per a sotmetre les tribus indígenes al cristianisme, els croats alemanys, organitzats en l’orde dels cavallers portaespases,…
Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer
Art romànic
L’església parroquial de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer es degué construir al principi del segle XII, una vegada conquerida la ciutat de Balaguer i el seu terme Vallfogona era un lloc de l’antic terme de la ciutat de Balaguer De fet, durant molt temps l’església de Vallfogona constarà com a subjecta a la parròquia de Santa Maria d’Almatà, de Balaguer, més tard traslladada a Santa Maria Major La notícia més antiga sobre aquest temple és del 1163, en un judici i una convinença establerts entre el bisbe Bernat Roger i els canonges d’Urgell i el prepòsit i els canonges de Solsona sobre els…
Enric IV
Història
Emperador romanogermànic (1056-1105), rei de Germània (1053) i d’Itàlia (1081).
Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les Investidures…
Reforma

Mapa de la Reforma
© fototeca.cat
Període de la història del cristianisme occidental que, iniciat al segle XV, perdurà fins al XVII i que és a l’origen de les Esglésies protestants (protestantisme) d’una una banda i de la Contrareforma de l’altra.
D’una manera gràfica i simplificadora, es considera que la Reforma té com a data d’inici el 31 d’octubre de 1517, en què suposadament el monjo Martí Luter va fer públiques les anomenades 95 tesis de Wittenberg clavant-les a la porta de l’església de la universitat d’aquesta ciutat, fet que segons molts estudiosos probablement no tingué lloc En aquest document, concebut com una crítica a l’Església catòlica, codificà dos postulats bàsics que es convertiren en l’eix del moviment d’una banda, que la Bíblia és l’autoritat religiosa primordial i que la salvació és només assolible però no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina