Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
ala
Ala d’ocell (gavina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan d’alguns animals (ocells, quiròpters, insectes adults) que els permet de volar.
En els ocells, l’ala és l’extremitat anterior adaptada al vol És constituïda per dues parts essencials l' armadura o esquelet , que li dona consistència i li transmet l’energia necessària per a efectuar el vol, i el revestiment o plomatge , que li confereix l’adequada superfície i resistència a l’aire La part esquelètica de les ales és constituïda per la cintura escapular, l’húmer, el cúbit i el radi, el carp, el metacarp —força allargat— i els dits —en nombre de tres i molt atrofiats— La cintura escapular és potent i és sòlidament implantada per tal de poder coadjuvar amb els poderosos…
geomètrids
Entomologia
Família d’insectes macrolepidòpters, predominantment nocturns.
El terme fa referència a les erugues, mancades dels tres primers parells de potes abdominals, per la qual cosa caminen arquejant el cos i fan com si anessin mesurant el terreny hom les anomena també, doncs, apamadores o agrimensores , a més a més de geòmetres De coloració sovint críptica, resten immòbils i semblen branquillons en repòs, les ales se situen planes Els adults tenen les ales febles i molt amples en relació amb el cos, que és molt estret algunes femelles tenen ales vestigials o són totalment àpteres Als Països Catalans, hi habiten unes 450 espècies de les…
pseudoescorpins

Aspecte dorsal d’un pseudoescorpí
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids, que comprèn individus de talla petita (d’1 a 7 mm), amb els pedipalps molt allargats i acabats en pinça quelada, de manera semblant als dels escorpins.
Els quelícers són diarticulats i fabriquen una mena de fil sedós amb unes glàndules sericígenes els quatre parells de potes marxadores són més o menys semblants L’abdomen, d’onze segments, és ovalat i, juntament amb el prosoma, dóna un aspecte piriforme al cos de l’animal El tub digestiu té l’intestí mitjà molt ramificat respiren per tràquees, l’excreció és feta mitjançant glàndules coxals i el sistema nerviós, glanglionar, és molt concentrat en el prosoma De règim alimentari carnívor, es troben sota les pedres o escorces d’arbres, entre la fullaraca del terra i, fins i tot,…
assonància
Literatura
Entre dos o més mots, identitat de les vocals tòniques en els aguts i de les vocals tòniques i la darrera vocal àtona en els plans i els esdrúixols, prescindint dels altres sons que segueixen la vocal tònica, tant si són vocals com si són consonants.
No compten, doncs, per a l’assonància les vocals postòniques internes dels mots esdrúixols ni les semivocals dels diftongs Així, hi ha assonància entre els següents parells de mots passats/tornar, ara/aigua, llàgrima/eixugada, molt/són, porta/hora, cavalls/llances Contràriament, no hi ha assonància entre mots les vocals tòniques dels quals són o oberta i o tancada, o bé e oberta i e tancada Així, no assonen sòl/món , ni feréstec/tendre L’assonància és característica de la primitiva poesia medieval romànica, anglesa i gallesa És també la rima peculiar de la poesia popular, bé…
Johannes Rehmke
Filosofia
Filòsof alemany.
S'interessà per l’epistemologia i intentà de superar els dualismes típics en aquest camp derivats de la divisió tradicional entre subjecte i objecte Elaborà per aquest motiu un sistema que anomenà “ciència fonamental”, resultant de la relació entre subjecte i objecte, que es concreta en cinc parells de conceptes bàsics matèria-consciència, singular-universal, simple-unitari, immutable-mutable, irreal-real Entre les seves obres principals cal esmentar Philosophie als Grundwissenschaft ‘Filosofia com a ciència fonamental’, 1910, Logik oder Philosophie als Wissenlehre ‘Lògica o…
Els súids: senglar
Els súids conserven els caràcters més primitius dels artiodàctils i, segons Young 1971, podrien representar aproximadament quines eren les condicions del grup durant l’Eocè Actualment semblen notablement distints dels remugants, però si es tenen en compte les formes fòssils, no és fàcil de trobar una separaciò clara entre ells Alguns dels seus caràcters distintius són queixals bunodonts, incisives superiors presents, ullals molt desenvolupats i distints de les incisives, quatre dits a cada pota —per bé que el segon i el cinquè no arriben al terra—, metapodis separats, fossa ocular òrbita…
Els rafidiòpters
Característiques de grup Els rafidiòpters constitueixen un petit grup de neuropteroïdeus de dimensions mitjanes o petites aproximadament 2 cm de llargada, fàcils de reconèixer per la forma del cos, amb el cap gros i pla, triangular o quadrangular, continuat pel primer segment del tòrax, que és exageradament allargat i adquireix l’aspecte d’un coll llarg això fa que hagin pres el nom vulgar d’insectes girafa o insectes serp en diverses llengües Posen els dos parells d’ales, membranoses i transparents o groguenques, amb el pterostigma ben diferenciat, que pleguen fent teuladeta…
peu de cabra
Carcinologia
Nom donat als crustacis cirrípedes de l’ordre dels toràcics pertanyents als gèneres Lepas, Pollicipes i Scalpellum, caracteritzats pel fet que s’adhereixen a un substrat variable mitjançant un peduncle carnós en el qual hi ha la regió cefàlica, mentre que la resta del cos és protegida per unes plaques calcàries que formen en conjunt la cuirassa o closca del crustaci.
A causa d’aquesta especial disposició, la regió cefàlica es presenta molt modificada, sense antenes ni ulls, i gairebé sense antènules La regió toràcica presenta sis parells d’apèndixs bífids que sorgeixen de les plaques de la cuirassa i actuen com a brànquies L’alimentació, planctònica, depèn també del moviment dels apèndixs toràcics Són hermafrodites, amb fecundació interna i creuada, i el desenvolupament és indirecte mitjançant larves nauplis , metanauplis i cipris , que després d’una vida lliure es fixen L’espècie Lepas anatifera o anatifa , que es fixa a objectes flotants,…
lògica de la mecànica quàntica
Lògica
Lògica no clàssica sorgida en el camp de la mecànica quàntica en observar (John Von Neumann i Garret Birkhoff, 1936) que les ‘‘proposicions’’ relatives als enunciats d’aquesta mecànica podien ésser representades per subspais tancats d’un espai de Hilbert complex i separable, com espai natural del càlcul operacional amb el qual s’estudià i fonamentà la mecànica quàntica (anàlogament a com les proposicions del càlcul de probabilitats són representades per subconjunts d’un conjunt de resultats elementals).
Així, la lògica de la mecànica quàntica és el càlcul reticular dels subespais tancats d’un tal espai de Hilbert, on la intersecció o mínim és la intersecció conjuntista ordinària, la negació o complementari és el complement ortogonal i la unió o màxim de dos subespais és el subespai més petit que els conté tots dos s’obté un reticle que no és modular i que dóna, per tant, una lògica molt apartada de la clàssica en què el reticle és distributiu En aquesta lògica, la incoherència no implica necessàriament contradicció encara que aquesta sempre implica aquella com a reflex del principi que hi ha…
gil
Indústria tèxtil
Màquina estiradora emprada en la preparació de filatura de fibres llargues, especialment de la llana.
El mecanisme d’estiratge té dos parells de cilindres, entre els quals hi ha un llit d’agulles que serveix de guia a les fibres mentre es produeix l’estiratge Aquest llit és format per barretes d’agulles juxtaposades que van avançant a la mateixa velocitat que les fibres que surten dels cilindres d’entrada, fins que aquestes són preses pels cilindres d’estiratge que volten a major velocitat, i aleshores llisquen entre les agulles que els serveixen de guia En el gill intersecting hi ha, a dalt, un segon llit d’agulles, les quals s’intercalen entre les de baix En el gill d’eriçons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina