Resultats de la cerca
Es mostren 1697 resultats
Carles d’Albert Muntadas
Futbol
Directiu de futbol.
Assumí la presidència del Club Deportiu Espanya Industrial a mitjan anys cinquanta La temporada 1955-56, per poder disputar la promoció d’ascens a primera divisió, modificà els estatuts del club, es desvinculà de la seva relació d’equip filial del Futbol Club Barcelona i canvià el nom del club per Club Deportiu Comtal L’equip jugà la temporada 1956-57 a primera divisió, però baixà a la següent Tot i la desvinculació amb el FC Barcelona, molts dels seus jugadors passaren per les files del Club Deportiu Comtal
Oskar Schindler
Economia
Industrial alemany.
De família sudet , en la seva joventut arrencà sense èxit diversos negocis L’any 1935 s’uní al Partit dels Sudets, per a la defensa dels alemanys a Txecoslovàquia, inicialment partidari de la sobirania d’aquest Estat però que després donà suport a l’annexió al Tercer Reich Descobert com a espia al servei de l’almirall Wilhelm Canaris , fou empresonat pel Govern txecoslovac Després de l’acord de Munic i l’annexió de Txecoslovàquia, l’any 1939 s’afilià al Partit Nazi La invasió de Polònia li donà ocasió d’emparar-se d’una fàbrica d’aparells metàllics de Cracòvia amb la qual, gràcies al…
Cuxhaven

Cuxhaven
(CC0 1.0)
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Port a l’estuari de l’Elba, que exerceix la funció d’avantport d’Hamburg És el segon port de pesca del país amb avançada indústria pesquera i de construccions navals Entre el 1394 i el 1937 pertangué a Hamburg, any que, en aplicació de la Llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg, Cuxhaven i l’illa pròxima de Neuwerk passaren al land de la Baixa Saxònia, excepte l’Amerikahafen port d’Amèrica, que quedà com un enclavament hamburguès El 1961, després del pacte de Cuxhaven, Hamburg cedí definitivament aquest enclavament a la Baixa Saxònia en canvi de recuperar Neuwerk
pragmàtica sanció
Història del dret
En dret català, des del segle XIII, disposició de caràcter general atorgada pel rei o el seu lloctinent sense intervenció de la cort general del Principat de Catalunya.
Quan les constitucions, des de l’any 1283, passaren a ésser dret paccionat del rei amb les corts, reberen el nom de pragmàtiques les disposicions i ordinacions del sobirà que no eren acte de cort, sempre que tinguessin caràcter general les d’interès particular rebien el nom de privilegi o ordinació particular Eren revocables pel mateix monarca, però mai no podien contradir els Usatges ni el dret paccionat de les constitucions de Catalunya ni els costums provats de caràcter immemorial En alguns territoris de jurisdicció baronial no eren obligatòries i podien ésser substituïdes per…
illes Carolines
Arxipèlag
Conjunt d’illes i atols de la Micronèsia, a l’oceà Pacífic, d’origen coral·lí i volcànic, que formen petits grups.
Les illes principals són Ponape, Chuuk, Kosrae i Palau Llurs principals recursos econòmics són l’exportació de copra, fosfats i bauxita Descobertes per Toribio Alonso Salazar el 1526 i annexades a la corona castellana el 1686, el 1899 foren venudes per l’Estat espanyol a Alemanya i restaren sota el seu domini fins el 1914, que foren annexades al Japó Durant la Segona Guerra Mundial foren conquerides pels EUA passaren després sota la tutela de l’ONU, que en confià l’administració als EUA, en règim de fideïcomís, dins el grup designat com a Illes del Pacífic en Administració…
Magnèsia
Geografia històrica
Antiga regió montuosa de Grècia, que comprenia la part oriental de la Tessàlia, vorejant les riberes de la mar Egea, des del riu Peneos fins al golf de Pagases.
Les ciutats principals eren Melibea, Boibe i Pagases Els magnesis , llurs habitants, ja formaven part de l’amfictionia dèlfica al segle VI aC, i foren sotmesos per la dinastia tessàlia de Feres i, més tard, pels macedonis segle IV aC Demetri Poliorcetes fundà la nova ciutat de Demetríada 293 aC, prop de l’antiga Pagases, que fou, durant un segle, una poderosa plaça forta dels macedonis, fins que caigué en poder dels romans 197 aC Sis anys després, els magnesis s’aliaren a la Lliga Etòlia, i el 168 aC passaren a ésser dominats pels romans
batlle general
Història del dret
Oficial de nomenament reial, documentat ja al segle XIII.
N'hi havia al Principat de Catalunya i als regnes de València i de Mallorca a més d’un amb jurisdicció sobre la Vall d’Aran Administrava el reial patrimoni, amb una jurisdicció, ensems civil i criminal, amb competència en matèria mercantil i altres duanes, béns vacants, preses i naufragis, aigües públiques, causes d’amortització, etc El batlle general del qual depenien els locals i territorials era secundat per un procurador fiscal en matèria de patrimoni reial o el fisc i la seva gestió intervinguda pel mestre racional Després dels decrets de Nova Planta llurs funcions passaren…
kulak
Història
Propietari rural rus o ucrainès, que arrendava les terres o les explotava amb el treball de jornalers (batracs).
Els kulaks, que àdhuc durant els primers anys del poder soviètic posseïen una part considerable dels mitjans de producció agrícola i de les empreses industrials i comercials del camp, sorgiren ja en l’època feudal amb la producció mercantil i foren els primers grans propietaris del camp El 1929 Stalin ordenà llur extirpació com a classe en tota l’URSS llurs propietats passaren aleshores als kolkhozos i sovkhozos La poítica d'expropiació forçosa tingué com a conseqüència la mort d'entre 4 i 7 milions de persones, la majoria a Ucraïna, a través de mesures que provocà grans fams…
Maria d’Àustria
Història
Emperadriu romanogermànica, reina d’Hongria i Bohèmia i arxiduquessa d’Àustria.
Filla gran de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal Fou casada, a Valladolid 1548, amb el seu cosí germà l’arxiduc Maximilià, després emperador Ambdós reberen el títol de reis de Bohèmia, i foren governadors per absència del príncep Felip, germà d’ella Quan aquest tornà, el 1551, passaren a Alemanya Admiradora del seu germà Felip II i catòlica fervent, ja vídua tornà a Madrid 1581, protegí els jesuïtes i ingressà —sense professar— al convent de Las Descalzas Reales, on és soterrada Formaren part de la seva cort els germans Leonardo de Argensola i el músic Tomàs Lde Victoria
Bernat III de Besalú
Història
Darrer comte de Besalú (1085-1111).
Fill de Guillem II Trunnus i d’Estefania Fins el 1085 restà sota la tutela del seu oncle Bernat II Del 1085 al 1097 compartí el govern amb aquest, i des del 1097 fins al 1111 regnà sol El 1108 es casà amb Ximena, filla de Ramon Berenguer III i neta del Cid, molt més jove que ell, i signà amb el seu sogre un conveni d’heretatge mutu en el cas de no tenir fills En morir sense hereu, els comtats de Besalú i de Vallespir, amb el d’Osona, que li havia portat Ximena en dot, passaren a Ramon Berenguer III
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina