Resultats de la cerca

Algunes carreteres, especialment a la part ascendent dels pendents, tenen una via, anomenada via lenta , destinada als vehicles, especialment els camions, que circulen a velocitats inferiors a una velocitat determinada A les autopistes hi ha vies d’acceleració i vies de desceleració , que permeten, respectivament, d’entrar a l’autopista o a la via a la qual hom va a parar en sortir-ne, a una velocitat adequada

Situació Vista del sector sud-est de l’església, situada dins l’antic terme jurisdiccional dels senyors del castell de Vilademany F Tur La capella de la Mare de Déu de Vilademany és a 2,5 km, en direcció sud, d’aquesta població, molt a prop de l’actual camp d’aviació Mapa L38-13333 Situació 31TDG806412 Es troba gairebé al costat de la moderna carretera que va de la de Barcelona a Girona o N-II a Salitja, envoltant l’aeroport de Girona-Costa Brava La clau és a la rectoria d’Aiguaviva MLlC-JAA Història Edifici d’origen romànic que és al sud-oest del mas del Forroll Existia ja l’any 1116 i fou…

Situació Façana de ponent de l’església, on s’obrí tardanament la porta d’entrada actual, coronada per les restes del campanar d’espadanya ECSA - A Roura La capella de Santa Engràcia és situada en un turó al sud-oest del poble dels Banys d’Arles Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′ 23″ N - Long 2° 39′ 56″ E Per a anar-hi des dels Banys d’Arles, cal seguir la carretera D-53 que porta a Montalbà de l’Església després d’haver fet un recorregut d’uns 2 km, s’ha de pujar a peu per un camí costerut que porta fins a l’església PP Història L’església de Santa Engràcia fou des de l’origen una…

Situació Fragment de mur que tancava el recinte del vilatge ECSA-J Bolòs El tossal de Rodamilans, poc prominent, se situa al sud-est de Torres de Segre, entre Carrassumada i l’embassament del Secà Mapa 32-15 388 Situació 31TBF941991 Des de la carretera que va a Carrassumada, immediatament abans del cementiri del poble, surt una pista cap al sud-oest Al cap d’uns 700 m, cal girar a l’esquerra per una altra pista que ens portarà fins al peu del tossal Nucli urbà Aquest tossal, encara que poc destacat, és força gran Tot el planell superior és pla Per desgràcia, al damunt s’ha fet una plantació…

El pas del frontal al retaule és estretament vinculat a un canvi litúrgic de la celebració de l’eucaristia o de la missa de cara als fidels aplegats a l’església –com havia estat a la pràctica en els temps antics i alt medievals–, a la celebració de cara a orient o al mur que tancava l’església o el presbiteri Tot i que no es coneix cap decret o disposició oficial que reglamenti aquest canvi, se suposa que es començà a produir al pas del segle XI al XII i que esdevingué del tot habitual al final de l’època romànica El primer autor que s’ocupà una mica extensament d’aquest tema, Josep Gudiol i…

Si és molt baix, rep el nom de sòcol

El convent de Sant Domènec fou el primer que va ser fundat a Puigcerdà, a la fi del segle XIII Hi ha un document de l’1 de novembre de 1290 que parla explícitament de fundació Es tracta de l’arribada a Puigcerdà de Bernat Guillem, frare predicador, amb la intenció d’establir-hi una casa del seu orde Les aspiracions de Guillem Bernat toparen amb les del paborde del monestir de Cuixà a Cerdanya, Guillem Colomer, el qual notificà al religiós dominic que l’abadia de Cuixà tenia drets en el lloc que aquell havia triat per a fer-hi el convent, amb la intenció de prohibir o almenys de frenar aquesta…

No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…

Hom situa, i eventualment fixa, la peça en què s’ha realitzat el traçat sobre la superfície d’una llosa polida i perfectament plana de marbre marbre de traçar Quan es tracta de peces de grans dimensions, hom les fixa sobre unes grans bancades indeformables de fosa i, mitjançant el rosset i el punxó i amb la guia d’escaires i regles, hom traça sobre les parts pintades de llur superfície les línies o els punts que han de servir de referència