Situació
Façana de ponent de l’església, on s’obrí tardanament la porta d’entrada actual, coronada per les restes del campanar d’espadanya.
ECSA - A. Roura
La capella de Santa Engràcia és situada en un turó al sud-oest del poble dels Banys d’Arles.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 27′ 23″ N - Long. 2° 39′ 56″ E.
Per a anar-hi des dels Banys d’Arles, cal seguir la carretera D-53 que porta a Montalbà de l’Església; després d’haver fet un recorregut d’uns 2 km, s’ha de pujar a peu per un camí costerut que porta fins a l’església. (PP)
Història
L’església de Santa Engràcia fou des de l’origen una dependència del monestir de Santa Maria d’Arles. Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1285, quan Joan Bonet, habitant de Tüir, donà a l’esglesiola de Santa Engràcia la quantitat de 5 sous; en aquesta escriptura es puntualitza que eclesiàsticament depenia de la parròquia de Santa Maria de Montalbà.
Sembla que l’abadia d’Arles havia fundat un priorat en aquesta església, ja que l’any 1369 hom troba documentat un monjo d’Arles que portava el títol de prior de Santa Engràcia; així mateix, aquest priorat és mencionat en un document de l’any 1570; posteriorment, a la darreria del segle XVII, la capella de Santa Engràcia és qualificada d’ermita.
Al presbiteri de l’església es conservà fins el 1972, que fou robat, un retaule gòtic del segle XV. Hi ha també una imatge de la Mare de Déu, còpia d’una antiga talla romànica desapareguda. (PP-MLIR)
Església
L’ermita de Santa Engràcia és un petit edifici, de gran simplicitat, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular en el qual s’obre una finestra d’arc de mig punt i doble esqueixada.
La porta d’accés originària s’obre a la façana de migdia, tot i que tardanament se n’obrí una altra al frontispici de ponent, damunt la qual hom veu una finestra de les mateixes característiques que la de l’absis. Aquesta mateixa façana era coronada per un campanar d’espadanya que s’esfondrà, i del qual avui dia tan sols resta una part.
A l’interior, la nau s’uneix a l’absis mitjançant un arc presbiteral i és coberta amb volta de canó; al mur nord hi ha oberta una fornícula.
Exteriorment, el parament de l’església és fet de petits carreus irregulars, tan sols desbastats i col·locats de manera poc uniforme, és a dir, sense formar filades regulars. A l’interior l’aparell de l’església no és visible a causa de l’arrebossat de calç que cobreix tots els murs i la volta. Per les seves característiques constructives, la capella de Santa Engràcia podria ser datada entre els segles XI i XII. (PP-MLIR)
Epigrafia
Altar de la capella, amb una inscripció en mangra que recorda que guardava relíquies de la santa titular.
ECSA - A. Roura
Al presbiteri de l’església de Santa Engràcia, a la part superior del suport de l’ara de l’altar, hom hi veu escrita una frase pintada de mangra, datable al segle XI atesos els caràcters que presenta la lletra. El text és el següent:
Hic Sunt Reliquie Sancte Engra[CIE]
La seva traducció és:
“Aquí hi ha les relíquies de Santa Engràcia.” (PP)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàg. 73
- Dictionnaire des églises de France, 1966, vol. IIc, pàg. 89
- Cazes, 1975, pàg. 27
- Buron, 1980, pàg. 352
- Cazes, 1990, pàg. 95