Resultats de la cerca

Panoràmica des de l’estany de Naorte cap a llevant, amb els abruptes vessants dels Guins de l’Ase i els pics de Sotllo i dels Estanys Aquests cims formen part del mateix conjunt muntanyós que la pica d’Estats, màxima alçada del Principat de Catalunya Xavier Moreno La vall Ferrera i la vall de Cardós 22, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Per damunt de la població de Llavorsí, les valls d’Àneu, Cardós i vall Ferrera, d’orientació predominant N-S, són els tres eixos bàsics sobre els quals s’estructura l’Alt Pallars Les dues darreres, integrants d’aquest espai, són…

Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d’Àneu amb Coserans

La xivita Tringa ochropus , de mantell bigarrat i fosc, presenta un carpó blanc molt conspicu no visible a la fotografia, que correspon a un exemplar de les Balears, el qual permet de diferenciar-la d’altres congèneres més o menys semblants Fa uns 25 cm Jesús R Jurado La xivita és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern se’n veuen d’una forma irregular, i en nombre molt escàs, algunes en punts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Espècie poc gregària, normalment s’observa solitària o, més rarament, en petits grups de fins a 5 o 10 ocells, i és citada tots…

Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena culminal…

La jove Noguera Ribagorçana rep de seguida l’aportació del riu de les Salenques, que recull les aigües de la vall del mateix nom i de la d’Anglos, a l’extrem oriental del massís de la Madaleta Juan M Borrero La vall de Barravés 21, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La vall de Barravés, capçalera de la Noguera Ribagorçana, destaca per la diversitat i bellesa del paisatge, un dels més humits del vessant meridional dels Pirineus axials És formada per diferents tipus de substrats, des d’esquistos àcids fins a roques carbonatades incloent àrees de natura granítica…

Situació i presentació El municipi d’Alins, de 183,19 km 2 , es troba al sector NE de la comarca L’actual municipi és formà el 1927, que s’uniren al terme d’Alins els d’Ainet de Besan, Àreu, Norís i Tor El terme limita al NE amb França i a l’E amb Andorra, al SE termeneja amb el municipi d’Anserall Alt Urgell, al S amb Farrera, al SW amb Tírvia i a l’W amb les terres de llevant dels municipis de Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre L’eix natural del municipi és la Noguera de Vallferrera El terme comprèn tota la vall d’aquest riu, força muntanyosa Separen la vall Ferrera de la vall de…

Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del sòcol hercinià i…

Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…

Situació Restes de la torre, de planta rectangular, la qual es conserva només parcialment fins al nivell del primer pis J Aran El casteret de Bossòst es troba situat al nord-oest de la vila, al cim de la roca anomenada “Casteret” 1 067 m d’altitud El camí d’accés era l’antiga via de Lés, la qual avui s’ha perdut enmig del bosc Hom pot anar-hi pel pont de les Cledes des de migjorn o per la central elèctrica de les Cledes des de tramuntana finalment, el trajecte sempre és a peu Història Aquest casteret resta emplaçat a la riba dreta de la Garona, entre els seus dos afluents, el riu Margalida i…