Resultats de la cerca
Es mostren 1016 resultats
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del s VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci És…
Erskine Caldwell
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Estudià a les universitats de Virgínia i de Pennsilvània i, fins a trenta anys, practicà tota mena d’oficis És autor d’una obra abundant, de caràcter naturalista i arrelada en el sud i entre els blancs pobres En les seves novelles més sobresortints hom observa una preocupació sociològica que es mostra a través de situacions sovint còmiques Tabacco Road 1932, God’s Little Acre 1934, Journeyman 1938, Georgia Boy 1943, Venny by Nature 1961, In Search of Bisco 1965 i Deep South 1968 El 1951 publicà l’autobiografia Call It Experience També publicà reportatges You have Seen their Faces , 1937,…
Leonardo Sciascia
Leonardo Sciascia
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor sicilià.
La seva obra palesa la preocupació per la societat siciliana i pel poder de la màfia, a través d’una mescla d’història i de ficció Reflectí aquesta temàtica en novelles Le parrocchie di Regalpetra , 1956 A ciascuno il suo , 1966 Todo Modo , 1974 La scomparsa di Majorana , 1975 Candido , 1977 1912+1 , 1986 Il Cavaliere e la morte , 1988 etc, narracions Gli zii de Sicilia , 1958, assaigs Pirandello e la Sicilia , 1961 Il caso Moro , 1978 A futura memoria , 1989, obres teatrals L’onorevole , 1965 i el diari Nero su nero 1979 En 1975-77 fou regidor a l’Ajuntament de Palerm com a independent…
Oskar Schlemmer
Escultura
Pintura
Pintor i escultor alemany.
Després de passar pels estudis acadèmics es traslladà a Berlín, entrà en contacte amb la pintura de Seurat principalment i començà la seva preocupació pel purisme Entre el 1920 i el 1929 fou director de la secció de pintura mural i per a teatre del Bauhaus En aquest moment els valors espacials, així com els colors clars i purs de les seves obres, concorren a l’estructura arquitectònica i ambiental de l’edifici També té una gran activitat creadora i revolucionària dins el camp del ballet, amb una concepció abstracta de l’espai escènic Separat de l’ensenyament pels nazis, es retirà…
Miograd Pavlovič
Literatura
Escriptor serbi.
Graduat en medicina a Belgrad, durant un temps exercí aquesta professió, que abandonà al principi de la dècada de 1950 per la literatura, com a autor i editor De la seva poesia cal destacar el primer recull, 87 pesama ‘87 poesies’, 1952, que el situà com un dels capdavanters de la lírica de la seva generació Oktave 1957 i Velika Skitija ‘La gran Escítia’, 1969, obra que exemplifica la seva preocupació per establir una continuïtat entre les antigues cultures dels Balcans i els seus pobles actuals, són també títols destacables Conreà també la narrativa i l’assaig Membre de l’Acadèmia Sèrbia de…
Arnau Amalric
Cristianisme
Abat de Poblet (1196-98); fou també abat general del Cister.
L’any 1204 Innocenci III el nomenà legat pontifici per reprimir l’heretgia albigesa Inicialment la seva preocupació pastoral el portà a cridar monjos del Cister per predicar entre els heretges, però després, convertit en cap suprem de la host croada, fou molt dur en la repressió, i a la seva gestió hom deu en part que Simó de Montfort fos nomenat cap militar de la croada Creat arquebisbe de Narbona 1212, ell mateix s’erigí en duc de la ciutat i s’enfrontà amb les tropes de Montfort, el qual ell havia excomunicat Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 juntament amb 100 cavallers…
Xavier Franquesa i Llopart
Pintura
Pintor.
Es formà a Barcelona, on es llicencià en història de l’art La seva obra fou en un primer moment 1971-72 pròxima a la pintura minimal i posteriorment anà evolucionant cap a una major conceptualització a partir del 1978 introduí el dripping i una major preocupació cromàtica i gestual Durant els anys vuitanta la seva pintura esdevingué figurativa, amb predomini de les gammes fosques i organitzada en sèries temàtiques amb preeminència de la figura humana L’any 1989 participà a la IX Biennal Internacional d’Istanbul El 2000 exposà Xavier Franquesa 1990-1999 al Centre d’Art Santa Mònica, amb 40…
Jacint Morera i Pujals

Jacint Morera i Pujals
© Família Morera-Pujals
Pintura
Pintor.
Després del batxillerat s’inicià en la teoria de teixits Feu dibuixos i caricatures 1934-36 a El Dia i linòleums Feu la primera exposició a Terrassa 1935 Treballà la pintura a l’oli amb T Viver, i es professionalitzà definitivament el 1944 Inquiet, s’endinsà en diferents maneres i tècniques, que marquen la seva obra en èpoques variades, amb les característiques comunes de sobrietat, refinada i progressiva concisió, preocupació per l’arquitectura de l’obra i equilibrats acords de tintes planes Té tendència al muralisme Fou un dels fundadors del Saló d’Octubre de Barcelona, en les primeres…
Emirats Àrabs Units 2015
Estat
Aquest país, com altres del golf Pèrsic, es va involucrar en els conflictes regionals oberts Al febrer es van reiniciar les missions d'atac aeri contra posicions de l'Estat Islàmic EI a Síria, i al març el país es va unir a la coalició de cinc països del golf Pèrsic, liderada per l'Aràbia Saudita, per llançar atacs aeris contra els rebels houthis del Iemen, enviant tropes d'infanteria a aquest país a l'agost les baixes de guerra es van iniciar al setembre, amb 45 soldats morts en un sol dia en un enfrontament amb els houthis, que van causar preocupació pels costos humans del conflicte en els…
futur
Filosofia
Un dels tres moments constitutius del flux temporal i de l’ésser en el temps (temporalitat) que es refereix, específicament, a la possibilitat de l’ésser.
Psicològicament, el futur adquireix consistència en virtut de l’expectació que suscita en la consciència el que ha d’ésser, expectació basada en la mateixa experiència del que ja ha estat viscut Per a l’existencialisme heideggerià, el futur de l’home —i, al seu límit, la mort— s’inscriu ònticament en la consciència com a preocupació i cura Com a categoria filosòfica, estudiada ja des de temps antic —Aristòtil, per exemple, ja se n'ocupà i l’escolàstica se'n plantejà el problema en relació amb el problema dels futuribles futurible—, el futur ha esdevingut objecte primordial del pensament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina