Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
La punyalada
Literatura catalana
Novel·la de Marià Vayreda, publicada pòstumament el 1903.
Desenvolupament enciclopèdic La mort sobrevingué a Vayreda quan corregia proves d’impremta de la primera edició, apareguda sense el “Pròleg” a “Illustració Catalana”, amb illustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada L’any següent es publicà en volum independent, subtitulada “Novella muntanyesa” i amb una “Advertència preliminar” de Josep Franquesa i Gomis La gènesi de La punyalada es troba documentada en materials com la narració inacabada Lo trabucaire A diferència, però, d’aquest antecedent, La punyalada s’ocupa d’una colpidora prospecció psicològica a través de la memòria…
Eudald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell i Roura
© Fira de Barcelona
Historiografia
Prehistòria
Prehistoriador.
Els anys setanta inicià treballs de prospecció, vinculat a l’Associació Arqueològica de Girona, fundada i dirigida per Josep Canal , amb el suport d’ Henri de Lumley , de qui Carbonell fou deixeble Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, es doctorà en geologia del Quaternari a la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI 1986 i en geografia i història a la Universitat de Barcelona 1988 Collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques , el 1988 s’incorporà com a professor a la Universitat Rovira i Virgili fins el 1991,…
Sant Miquel d’Estopanyà
Art romànic
Situació Capella propera al cementiri d’Estopanyà, amb un curiós campanar d’espadanya a l’extrem de llevant del mur de migdia ECSA - JA Adell L’església de “Sant Miquel es troba al costat del cementiri, a la part alta del poble d’Estopanyà, al nord-oest i en un tossal parió al del castell, a uns 400 m Fa les funcions de capella del modern fossar d’Estopanyà JBP-JAA Mapa 32-13 327 Situació 31TBG968529 Història Per la seva situació, i a manca d’una prospecció arqueològica al castell, es pot suposar que aquesta església correspon a l’antiga capella del castell d’Estopanyà, una…
La Torre Vella (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes, que mostren un bonic aparell de carreus A Roig L’anomenada Torre Vella queda al nord-est del terme de Caldes, prop del límit amb el de Gallifa Ateny 560 m d’altitud i és situada entre Sant Sebastià de Montmajor i el Coll d’en Vila, a mig aire de la muntanya del Farell o Montmajor, per la part de tramuntana Des del capdamunt de les ruïnes de la torre, actualment envoltada de bosc, es divisa el petit veïnat de Sant Sebastià de Montmajor i la major part de la vall, com també el vessant de migdia de la serra del Castell de Gallifa i el pla on és emplaçada l’…
Castell de Campvim (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Restes totalment erosionades d’aquest antic castell andalusí ECSA - J Giralt Les restes d’aquest castell es troben al vèrtex geodèsic que marca el punt de confluència dels termes municipals de Castelló de Farfanya, Os de Balaguer, les Avellanes i Santa Linya, i de l’antic terme de Gerb Recentment, l’indret que ocupava el castell ha rebut el nom de Torreta o Torreta dels Quatre Batlles, per la situació topogràfica i geogràfica que ocupa Mapa 32-13327 Situació 31TCG149359 Per arribar-hi cal seguir la carretera que porta de Gerb a Vilanova de la Sal fins al quilòmetre 5, 5, on neix una…
Gavineta de tres dits
La gavineta de tres dits Rissa tridactyla es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra Té unes bones dimensions ateny 41 cm i és d’hàbits totalment marins Oriol Alamany Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser una millor prospecció de les zones…
Francesc Riuró i Llapart
Historiografia catalana
Delineant i arqueòleg.
Vida i obra Estudià dibuix lineal, pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de Girona, on tingué de professor Josep Aguilera Des del 1928 treballà de delineant en el despatx de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, on continuà formant-se professionalment i intellectualment Una part de l’experiència d’aquests anys se centrà en les tasques d’excavació, documentació i restauració dels Banys Àrabs dirigides per Masó Fou aquest qui li presentà el 1930 Josep de C Serra-Ràfols, arqueòleg de l’equip de Pere Bosch i Gimpera, quan explorava i documentava les muralles antigues gironines, tasca en la…
mina
Vehicle barrinador dins la galeria d’una mina de potassa
© Fototeca.cat
Tecnologia
Obra subterrània que hom fa per aprofitar una substància mineral.
És una obra practicable perquè l’home pugui arribar al mineral, arrencar-lo i extreure'l a la superfície Hi ha casos en què un mineral subterrani pot ésser abastat sense fer excavacions practicables explotació de sal gemma per sistemes de dissolució, obtenció de petroli o gas natural, etc En aquests casos hom no parla de mines, com tampoc quan un mineral és explotat a cel obert L’establiment d’una mina requereix uns treballs previs de prospecció i de reconeixement de la massa mineral Si aquests treballs són favorables, hom procedeix als treballs d' explotació , els quals van…
El picot garser mitjà
El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie originària d’…
Sant Sadurní de Cuberes (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació El poble de Cuberes, actualment abandonat, es troba a l’extrem de llevant de la serra de Cuberes, en els seus vessants de tramuntana, al cap d’una verda clotada tocant ja als límits amb l’Alt Urgell L’església es troba una mica apartada del poble Mapa 33-11252 Situació 31TCG471824 Actualment, l’accés ja és molt difícil a causa de l’abandonament dels antics camins, i tan sols es poden utilitzar, amb totes les reserves, les noves pistes forestals Des del pont de Baén a baix a la Noguera Pallaresa surt una pista que porta a la font de Comacalent, i sempre remuntant el fort pendent del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina