Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
Mateo Santos Cantero
Cinematografia
Periodista i director.
Vida Feu diverses conferències sobre cultura cinematogràfica i el 1926 fundà a Barcelona un dels millors setmanaris cinematogràfics editats a l’Estat espanyol, "Popular Film" 551 núm, que dirigí fins el 1934, tot i que la publicació visqué fins el 1937 sota la direcció de Lope F Martínez de Ribera M Santos hi publicà amb el pseudònim Gazel La revista també publicà l’anuari Almanaque "Popular Film" 1928 El 1929 publicà el llibre reportatge Hollywood La ciudad del celuloide , any en què exercí de delegat a Barcelona de "Figuras del cinema Revista quincenal de interpretación crítica y literaria…
Josep Serra i Massana
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Dibuixant i director d'animació.
Vida Aprengué a dibuixar a l’Acadèmia Baixas de Barcelona 1909-10 Publicà sobretot dibuixos humorístics a Charlot , Virolet , La Mainada , Plançons , En Patufet , L’Esquitx , Calendari En Patufet , Pelele , Lecturas , Algo , etc També fou l’humorista que feu més collaboracions al TBO 1922-73 Hom l’ha comparat amb Junceda pel seu estil Fou un dels pioners dels dibuixos animats en el camp publicitari Entre el 1925 i el 1926, i amb la collaboració del pintor i dibuixant Ramon Miret i Baldé, que després residí als EUA, aconseguí les primeres imatges animades amb un fenaquistoscopi, no amb…
,
José de San Martín

José de San Martín
© Fototeca.cat
Història
Militar i polític sud-americà.
Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé ordre d’…
Trieste
Ciutat
Capital de la regió de Friül-Venècia Júlia i de la província homònima, al Friül, Itàlia.
És el port més important d’Itàlia després del de Gènova, situat al fons del golf de Trieste El desenvolupament de la ciutat, que s’aixeca sobre un promontori de la costa, s’inicià al començament del s XVIII, en obtenir la categoria de port franc, i s’afermà com a port de trànsit fins que fou obert el canal de Suez S'hi ha desenvolupat també l’activitat industrial, sobretot en les branques de la siderúrgia, les drassanes, el refinatge de petroli i de productes químics Té universitat S'hi celebra una fira de mostres internacional Habitada originàriament pels celtes, l’antiga Tergeste fou…
Gdańsk

Drassanes de Gdansk
© Brosen
Ciutat
Capital del voivodat homònim, Polònia, a la Bàltica, a la desembocadura del Vístula.
La part antiga de la ciutat s’estén en ple delta del Vístula, al peu d’una elevació morènica La ciutat moderna és travessada pels rius Motlawa i Radunia, afluents del Martwa Vístula, branca del Vístula Gdańsk és ciutat portuària, la principal de Polònia, amb les dàrsenes installades a les illes a les ribes del delta Actualment és un port de cabotatge, dedicat al tràfic de càrrega mixta És també nucli industrial, amb drassanes i indústria metallúrgica, química, alimentària i de la fusta Forma una veritable conurbació amb els propers nuclis de Sopot estació balneària i Gdynia Fundada cap al 980…
Dublín

Carrer de Dublín
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat d’Irlanda i del comtat homònim, al Leinster.
És situada en una ampla badia sobre la mar d’Irlanda, a la desembocadura del riu An Life Originada al nord del riu, experimentà un gran creixement als segles XVIII i XIX Al començament del segle XX tenia 309 400 h augmentà molt amb la independència, i s’estabilitzà tot seguit l’aglomeració comprèn, entre altres, els nuclis de Howth i Dún Laoghaire Centre de comunicacions de l’estat, és el final de la xarxa de ferrocarrils i del Gran Canal i del Canal Reial, amb aeroport internacional i amb el primer port de comerç i de pesca de l’estat, construït el 1714 A la manufactura tradicional…
Félix Houphouët-Boigny
Política
Politic de Costa d’Ivori.
Procedent d’una important família baule de plantadors relativament pròspera, sota l’administració colonial francesa es formà com a tècnic sanitari i exercí com a tal del 1925 fins al 1945 Designat cap del districte el 1940, començà la carrera política l’any 1944, quan, en oposició a les disposicions del règim de Vichy que discriminaven els plantadors africans en favor dels francesos, creà el Syndicat Agricole Africain, a partir del qual creà el Parti Démocratique de la Côte d’Ivoire PDCI el 1945, d’inspiració marxista, pel qual fou elegit diputat a l’Assemblea francesa L’any següent formà amb…
Thaksin Shinawatra
Política
Empresari i polític tailandès.
Pertanyent a una pròspera família de comerciants, feu estudis de dret i el 1973 ingressà al cos de policia, on tingué càrrecs de comandament i es retirà el 1987 Aquest any creà una empresa de telecomunicacions que el convertí en la primera fortuna del país El 1994 s’incorporà a la política com a ministre d’Afers Estrangers fins el 1996 pel partit Phalang Dharma i vice-primer ministre 1996-97 en el govern de Chavalit Yongchaiyudh El 1998 fundà el seu propi partit, Thai Rak Thai TRT, que guanyà les eleccions del 2001, després de les quals esdevingué primer ministre d’un govern de coalició Des d…
Euroregió Pirineus Mediterrània
Associació transfronterera de regions administratives de la Unió Europea creada l’octubre del 2004.
Des de l’inici en formen part la regió d’ Occitània fins el 2016, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus , a l’Estat francès, i les comunitats autònomes de l’Estat espanyol d’ Aragó , Catalunya i les Balears Té com a objectius la cooperació en diversos camps de les regions membres i la projecció exterior del vessant mediterrani occidental de la UE, per als qual és l’instrument de coordinació política A més de formar-ne part les administracions, l’organització preveu la participació d’organitzacions, entitats, i actors socials, econòmics i culturals d’aquest territori, així com la…
Aquell gust agre de l’estel
Literatura catalana
Novel·la de Robert Saladrigas, publicada el 1977.
Desenvolupament enciclopèdic La novella descriu la joventut d’Agustí, inquiet i insatisfet, primer a Barcelona, sota un franquisme opressiu, i després a Itàlia, on busca, sense aconseguir-ho, donar un sentit a la seva vida En retornar a Barcelona, la seva inadaptació esdevé encara més rotunda La novella està dividida en dues parts i un breu epíleg La primera se situa a Barcelona, sota el franquisme, i descriu la infantesa i l’adolescència d’Agustí, marcades per la repressió familiar, social i política Els referents literaris, cinematogràfics i radiofònics ajuden a evocar una època de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina