Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Kurt Julian Weill
Música
Compositor alemany naturalitzat nord-americà (1943).
Vida Era el tercer fill del cantor principal de la sinagoga de Dessau —també compositor, especialment de música litúrgica—, amb qui inicià la seva formació de petit acompanyant-lo regularment a les representacions operístiques a la Hofoper i a nombrosos concerts Entre el 1915 i el 1918 tingué com a mestre un amic del seu pare, Albert Bing Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on estudià composició amb E Humperdinck i a partir del 1920 fou alumne de F Busoni a l’Acadèmia Prussiana de les Arts El 1922 inicià una sèrie d’obres de concert prometedores, com la Sinfonia sacra 1922, opus 6, i el…
Josep Bonaplata i l’adopció de la màquina de vapor
La manufactura mecanitzada, que era la fàbrica del segle XIX, es movia sota l’impuls d’un motor més potent, més constant i més regular que els motors tradicionals els molins d’aigua i de vent incloses les veles marineres i, sobretot, la força muscular dels homes i dels animals, els anomenats “motors de sang” En la primera fase de la industrialització moderna, el motor per excellència va ser la màquina de vapor, l’aparell que, per mitjà del vapor d’aigua, convertia l’energia calòrica o tèrmica del carbó mineral en energia cinètica o motriu Primer, en la bomba atmosfèrica de Newcomen, aquesta…
Artesans i obrers
Si per història social de la industrialització s’entén l’estudi de tot allò que fa referència a les classes treballadores en aquest període històric, es pot afirmar que al nostre país s’hi ha avançat poc Amb alguna excepció, la historiografia ha tendit a dissociar la història de la industrialització de la història de la majoria dels homes i les dones que la visqueren La història de l’economia ha donat prioritat a l’estudi de temes com el creixement del producte industrial, la localització de la indústria o els problemes energètics, però ha tractat poc les bases materials de les classes…
Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró
Societat creada a Barcelona el 1844, amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, entre Barcelona i Mataró.
La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern 1843 a Josep MRoca, el qual assolí aportacions de capital angleses La línia, inaugurada el 28 d’octubre de 1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar 1852-57 El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers abans, Camins de Ferro del Nord de Barcelona i en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la moneda…
Joan de Llinàs i Escarrer
Història
Militar
Militar.
Joan de Llinàs i d’Escarrer fou un dels quinze fills del matrimoni format per Joan de Llinàs i Farell i Maria Anna d’Escarrer El seu pare era cosí de Narcís Feliu de la Penya i rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona l’any 1674 Fou un destacat membre del partit austriacista a Barcelona Seguí la carrera militar, a diferència del seu pare, que era un comerciant de prestigi Un cop Barcelona caigué en poder dels aliats de l’arxiduc Carles, fou nomenat cavaller L’any 1710 era alferes del regiment de la Reial Guàrdia Catalana, creada pel mateix Carles III d’Àustria Al final d’aquell mateix…
Damià Campeny i Estany
Damià Campeny i Estany La Font de Neptú (1832) a Igualada
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill d’un sabater, treballà quatre anys a Mataró com a aprenent al taller d’escultura de Salvador Gurri i Coromines Es traslladà a Barcelona, on treballà a la Duana Nova amb Pere Pau Muntanya i Placeta que l’introduí a l’escola de Llotja, d’on fou expulsat a causa del seu temperament La Junta de Comerç el pensionà per a estudiar a Roma 1796 esperant la confirmació de la pensió, tallà en fusta diverses imatges segons el gust barroc, com el Sant Bru per a la Cartoixa de Montalegre, el Sant Vicenç de Paül i el Sant Jaume per a les esglésies de Sant Josep i de l’hospital de Mataró El 1797 se n'…
Hospital de Vielha
Art romànic
L’antic hospital de Vielha, o de Sant Nicolau des Pontèths, es troba prop de la boca de migjorn del túnel de Vielha, al 620 m d’altitud i a mà esquerra de la Noguera Pallaresa Fou erigit amb la missió d’acollir els vianants que havien de travessar el difícil port de Vielha, el pas tradicional de la Vall d’Aran a les terres ribagorçanes Pertany a la vila de Vielha iara compleix una funció de restaurant i de lloc de refugi dels excursionistes Es tracta d’un edifici allargassat, reconstruït en més d’una ocasió, el qual té al seu extrem meridional una capella d’una nau amb un campanar d’espadanya…
Castanys i Companyia. La primera ferreria de Sants (1857-1860)
Francesc Castanys i Masoliver era presumiblement olotí i germà de Miquel Castanys i Masoliver, que el 1844 tenia la tradicional fàbrica de gorres i barretines de llana a la capital de la Garrotxa Miquel Castanys es traslladà pocs anys després a Barcelona on installà una petita fàbrica tèxtil Francesc l’hi devia acompanyar, ja que és a Barcelona on el trobem al tombant de la meitat de segle, però dedicat a un altre sector, el metallúrgic L’any 1851, Francesc Masoliver presentà i publicà una Memoria, presupuesto y bases para el establecimiento de una gran empresa de ferreria y fundición por el…
L’Espanya Industrial
L’Espanya Industrial Sala de telers inaugurada el 1928
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial fundada a Madrid el 1847 pels germans igualadins Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, amb un capital de cinquanta milions de rals de billó.
Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina