Francesc Castanys i Masoliver era presumiblement olotí i germà de Miquel Castanys i Masoliver, que el 1844 tenia la tradicional fàbrica de gorres i barretines de llana a la capital de la Garrotxa. Miquel Castanys es traslladà pocs anys després a Barcelona on instal·là una petita fàbrica tèxtil. Francesc l’hi devia acompanyar, ja que és a Barcelona on el trobem al tombant de la meitat de segle, però dedicat a un altre sector, el metal·lúrgic.
L’any 1851, Francesc Masoliver presentà i publicà una Memoria, presupuesto y bases para el establecimiento de una gran empresa de ferreria y fundición por el sistema más moderno y económico de altos hornos a cargo de una sociedad anónima, bajo el augusto nombre de Doña Isabel II, protectora de la industria. Aquestes advocacions a la reialesa eren utilitzades sovint per aplanar els camins de la burocràcia, però l’autorització no va arribar en la forma que el promotor esperava.
El projecte de Castanys es va concretar al mes d’abril del 1857 en forma de societat comanditaria, no anònima. La comanditaria pressuposa un soci que respon amb tots els seus béns, i uns socis comanditaris que aporten un capital, que és l’únic que comprometen en la societat. L’empresa tenia el nom oficial de Societat Comanditaria de Castanys i Companyia.
La ferreria s’instal·là a la població de Sants, aleshores amb plena autonomia municipal. El seu emplaçament ha quedat en el record gràcies a l’actual plaça de La Farga i al carrer de la Ferreria. A Barcelona tenia un despatx al Carrer Nou de Sant Francesc, núm. 4, primer, i a la plaça de la Igualtat, núm.3, després. Hi havia dos gerents: Francesc Castanys i Masoliver i Llorenç Haase. El nom d’aquest darrer fa pensar que podia tractar-se d’un flamenc, que aportés els coneixements tècnics que no tenia Castanys.
Els títols emesos per la societat comanditaria foren cotitzats a la borsa privada barcelonina. L’evolució dels seus recursos es pot veure en el quadre adjunt.
L’establiment tenia un alt forn, sis forns de pudelació i quatre d’afinament. El seu consum energètic era de 102 cavalls de força, aplicats a les màquines que feien funcionar dos trens de cilindres, el torn, la bomba i el martinet.
Castanys i Companyia es dedicà durant quatre anys a la fosa de ferro i a l’elaboració de ferro de primera i segona classe –amb més o menys contingut de carboni–.
L’any 1860 fou declarada la seva situació de fallida i foren nomenats síndics Nicolau Tous, Miquel Mateu i Serra Calsina. Setze anys més tard –el 1876– una carta d’uns creditors i la resposta de Miquel Mateu al “Diari de Barcelona” informaven que s’havien venut les existències i la fàbrica, i que només quedaven petits deutes pendents.
La fàbrica fou venuda a la que serà la Ferreria de Sant Josep.