Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Institut d’Estudis Baleàrics
Historiografia catalana
Institució de promoció cultural dependent de la Conselleria d’Educació i Cultura del govern de les Illes Balears, creada el 1971 com a institut d’estudis locals, dependent de la Diputació Provincial de Balears, amb seu a Palma.
Desenvolupament enciclopèdic Té el caràcter de fundació pública i l’objectiu de fomentar la investigació científica sobre temes relacionats amb les Balears, editar publicacions sobre les Illes, assessorar el Govern Balear sobre temes culturals i promoure la difusió de la cultura pròpia La seva creació suposava la culminació d’un procés iniciat al final dels anys seixanta i que recollia una proposta dels professors Ángel Raimundo Fernández i Santiago Sebastián López de la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB La proposta es canalitzà a través del diputat provincial…
ball esportiu

Eva Maria Angües i Miquel Alonso, especialistes en balls llatins, una de les cinc disciplines del ball esportiu
Arxiu Eva Maria Angües / Cegestudio
Ball esportiu
Pràctica esportiva que comprèn determinades formes evolucionades de ball de saló que tenen una tècnica tipificada i que són objecte de competicions.
El terme ball esportiu és una traducció de l’anglès dance sport , expressió amb què és conegut internacionalment Es practica en recintes tancats a partir d’una reglamentació que descriu els moviments que han d’executar els ballarins La seva pràctica comporta un elevat grau d’exercici físic, a més d’incloure un important component artístic i d’espectacle Dins el ball esportiu es distingeixen cinc disciplines balls estàndard, balls llatins, line dance & country western dance, street & pop dance i performing arts Els balls estàndards i llatins tenen moltes característiques en comú Ambdós…
Sant Esteve de Tordera
Art romànic
Situació Vista del campanar, en el qual s’aprecien en la part inferior vestigis de la primitiva església romànica, avui desapareguda N Ontiveros Església parroquial de la vila de Tordera situada en un extrem de la població, al centre històric, a la part més propera al riu Mapa 38-14365 Situació 31TDG767171 La vila de Tordera és accessible per un brancal d’I km que surt de la fita del quilòmetre 688 de la N-II, i també hi ha una carretera, la comarcal de Tossa a Hostalric, que travessa la vila i el terme MGE Història El lloc de Tordera és documentat des del 898-917 en l’esponsalici del comte…
Els comtes de Barcelona fins a la unió amb Aragó
Art romànic
Berà 801-820 Comte de Rasés i de Conflent Fou nomenat comte de Barcelona per Lluís el Piadós arran de la presa de la ciutat Participà en l’expedició contra Tortosa 809 i el 819 hagué de fer front a un atac sarraí contra Barcelona Partidari de la pau amb els musulmans, fou acusat de traïció i destituït del seu càrrec el 820 Rampó 820-826 Magnat franc, nomenat comte de Barcelona després de la deposició de Berà també fou comte de Girona Sembla que participà en una expedició contra els àrabs a la Noguera i la Llitera Bernat I de Septimània primer govern, 826-832 Es formà al palau imperial El seu…
Bell-lloc d’Urgell

Bell-lloc d’Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a llevant del pla de Lleida i al límit occidental del pla d’Urgell.
Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988 Morfològicament forma part del Pla d’Urgell, en contacte amb el Segrià Limita amb els termes de Vilanova de la Barca NW, Alcoletge NW, Lleida W i els Alamús SW, del Segrià, i amb els de Sidamon E, el Palau d’Anglesola NE, Bellvís NE i Torregrossa S, del Pla d’Urgell i amb l’enclavament del terme dels Alamús Segrià pel SE El terme, molt planer, és solcat per diverses séquies derivades del canal auxiliar d’Urgell, que han transformat en terres de regadiu les diverses partides Comprèn el poble de Bell-lloc, únic nucli de població…
El trobador i la dama
Escena de joglaria, monestir de Sant Cugat del Vallès, segle XII ECSA / Rambol En més d’una ocasió, les cançons d’amor dels trobadors van tenir ressò a les corts catalanes del final del segle XII Els mateixos temes es reprenien incansablement la irrupció de la primavera i l’entusiasme provocat pel bon temps, el goig de saber-se vinculat a la millor de les dames, l’elogi de les seves qualitats físiques i morals, l’opressió, el mal i la tortura que comportava aquesta amistat, la serenitat amb què se suportaven aquests patiments, el compromís de vassallatge envers la dama, els senyals d’amor que…
El cinema com a propaganda
Filmació d’una escena de guerra, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Fracassada la revolta militar del juliol del 1936, el Comité Económico de Cines en Explotación de la CNT s’apropià totes les sales de cinema de Barcelona i València Veient les transformacions que comportava la nova situació, el 12 de setembre de 1936 es creà el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya Naixia el Departament de Cinema del Comissariat de Propaganda de la Generalitat —Jaume Miravitlles en va estar al capdavant—, que va ser batejat amb el nom…
Sant Jaume de Calaf
Art romànic
Aquesta església es trobava situada en el terme antic del castell de Calaf, fora de la vila Fou un priorat dependent de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Posteriorment el priorat es traslladà dins la vila, i assumí funcions parroquials El castell de Calaf es documenta a partir l’any 1015, data en la qual el bisbe Borrell de Vic donà al levita Guillem de Mediona els puigs de Calaf, Cajafell i Farrera És probable que l’església de Sant Jaume de Calaf anés compresa amb les altres esglésies del terme que, juntament amb la parròquia de Sant Pere, l’any…
Les famílies monoparentals, un repte per als estats del benestar
L’adopció en solitari és una opció cada vegada més freqüent, sd B Andren-AGE La família, o millor dit, les famílies, són realitats socials que es fan evidents en la vida quotidiana Si es demanés a les persones de l’entorn proper què entenen per família, sorprendria la multiplicitat de definicions que donarien i la varietat de situacions que cobririen aquestes definicions A més, a mesura que els interrogats pertanyessin a contextos socioculturals més diferenciats del propi, més heterogènies serien les respostes Però, alhora, la construcció social de la família deriva del Dret, de les…
El finançament autonòmic
El conseller d’Economia A Mas lliura els pressupostos de la Generalitat a J Reventós, president del Parlament català, Barcelona, 7-1-1997 AVUI L’aprovació de les preautonomies a partir del 1977 va comportar l’establiment d’uns mecanismes de finançament que naixien amb la mateixa precarietat que patien les institucions del moment Fou a partir del 1980, quan els diferents estatuts d’autonomia van començar a ser vigents, que els diferents tipus de finançament previstos en aquells estatuts van entrar en funcionament Fins el 1986 va regir l’anomenat sistema del cost efectiu, en virtut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina