Resultats de la cerca
Es mostren 594 resultats
tudell

Tudell de baixó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tub metàl·lic estret, a l’extrem del qual es fixa el generador del so (inxa) dels aeròfons de doble llengüeta.
Construït generalment amb secció cilíndrica, actua com a primer segment del tub acústic, i de la seva forma i llargada en depenen el timbre i l’afinació de l’instrument Poden ser rectes i curts, com els dels oboès i tenores, o de més de 20 cm de llargada i corbats, com els dels baixons i fagots N’hi ha de mides intercanviables per a un mateix instrument També s’anomenen tudells els tubs metàllics exteriors per on s’introdueix l’aire en el cap de les flautes de bec més greus, els quals no tenen cap funció acústica i actuen simplement com a bufadors
himenòpters

Himenòpters (icnèumon)
Corel
Entomologia
Ordre de la classe dels insectes pterigògens, amb el primer segment abdominal soldat al metatòrax i separat del segon segment per una estrangulació molt accentuada.
Tenen generalment dos parells d’ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors, a les quals són unides per mitjà de ganxos La boca és mastegadora o llepadora, però sempre amb fortes mandíbules, els ulls són composts i els tarsos tenen cinc artells Els tubs de Malpighi són molt nombrosos, i les femelles estan proveïdes d’oviscapte o d’agulló Tenen metamorfosi completa Les larves àpodes són paràsites d’altres animals, o bé són alimentades pels progenitors o pels servents de la colònia en el cas que siguin colonials, o bé són fitòfagues Aquest ordre inclou al voltant d’un milió d…
notostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels branquiòpodes.
Tenen la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil i la part anterior del cos amb un nombre molt variable d’apèndixs, entre 35 i 70, i de 25 a 40 segments, cosa que indica que la segmentació aparent és secundària i cada anell visible inclou més d’un segment L’abdomen és format per 31 segments i acaba en una furca molt desenvolupada i segmentada El segon parell d’antenes és vestigial Els ulls són composts i sèssils, i estan molt junts en l’escut dorsal La reproducció acostuma a ésser per partenogènesi, i en molts casos els mascles no existeixen Habiten en aigües dolces i…
Èudox de Cnidos
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, metge, astrònom i filòsof grec.
Estudià matemàtiques amb Arquites a Tàrent, medicina amb Filistió Sicília, astronomia a Heliòpolis Egipte i filosofia a l’escola de Plató d’Atenes Féu observacions astronòmiques a Heliòpolis 381 aC, i més tard es dedicà a l’ensenyament a Atenes 365 aC Desenvolupà la teoria planetària de Plató i suposà que cada planeta es mou sobre una esfera, totes concèntriques, amb una Terra esfèrica al centre Establí un mapa d’estels i dividí l’esfera celeste en graus de longitud i latitud Establí la durada de l’any en 365 dies i 6 hores, i creà un mètode per a mesurar àrees Desenvolupà una teoria del…
hepaticojejunostomia
Medicina
Anastomosi quirúrgica entre el conducte hepàtic i un segment del jejú.
Es restableix, així, el trànsit de bilis cap al tub digestiu en cas d’obstrucció, d’extirpació del colèdoc a causa d’un tumor o en cas de trasplantament hepàtic
crancelí

crancelí
Heràldica
Banda, generalment corbada amunt, que representa un segment d’una corona.
Claudi Ptolemeu
Música
Matemàtic i astrònom grec.
Fou conegut principalment per la seva astronomia, fins el punt que el model geocèntric que s’imposà durant tota l’Edat Mitjana duia el seu nom Com a teòric de la música fou més un bon compilador que un pensador original En L’Harmonia discutí amb precisió alguns aspectes problemàtics del càlcul d’intervals pitagòric Plantejà la diferència existent entre el valor del càlcul directe d’una quarta o una quinta i el valor d’aquests intervals calculat a partir del semitò com a unitat de mesura Amb això, Ptolemeu recordava la distinció entre la concepció de l’interval com a distància discreta i la…
transducció
Biologia
Mecanisme de transferència de material genètic d’un bacteri donador a un de receptor en què l’agent intermediari és un paràsit víric.
Quan un bacteriòfag infecta un cultiu bacterià, la majoria dels bacteris degeneren i moren, mentre que altres, tot i la presència del paràsit a llur interior, es fan resistents i sobreviuen L’ADN víric s’ha integrat al genoma del bacteri, el qual allibera esporàdicament bacteriòfags que poden parasitar altres bacteris En aquest cas, hom ha observat que el bacteriòfag pot transportar, alhora, una part del genoma del bacteri donador al receptor En la transducció generalitzada pot ésser transportat qualsevol caràcter genètic dels bacteris donadors, puix que el segment és triat a l’…
toscà
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.
La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el florentí, que fa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina