Resultats de la cerca

Mitjançant estudis de radiotelemetria s’ha pogut analitzar el patró d’ús de l’espai dels teixons de Collserola i Montserrat, com també l’ús que fan dels diferents hàbitats això ha permès tenir un millor coneixement de com els afecta la pressió antròpica i de quins són els ambients clau per a l’espècie Guillem Molina El teixó Meles meles ha esdevingut un model per a l’estudi de la sociobiologia dels mamífers, pel fet que la plasticitat que mostra en la seva organització social ha estat entesa com un estadi primitiu previ al de la sociabilitat que presenten altres carnívors Al llarg de la…

Situació Un dels exemplars més ben conservats d’església preromànica rural del Vallespir ECSA - A Roura En el petit nucli de Riunoguers, al sud de Morellàs, cap del municipi, s’erigeix l’església parroquial de Sant Miquel, situada al costat del cementiri Aquest poblet es troba a una altitud de 332 m, al vessant de tramuntana de l’Albera A la dreta corre la riera de Coma Boquera, tributària de la Roma Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′48″ N - Long 2° 49′14″ E Per a anar-hi, des de la carretera N-9, cal agafar la D-618 que porta fins a la vila de Morellàs, que cal travessar, i agafar la D-13 en…

Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…

Anvers de la casulla i de la capa pluvial del tern de la Germandat de Sant Jordi, que es conserva a la capella del palau de la Generalitat Es tracta de dues peces fetes amb un vellut vermell venecià de vers el 1443 L’escapulari de la casulla és decorat amb brodats d’episodis de la vida del sant, de mitjan segle XV, que alguns autors han atribuït al brodador barceloní Antoni Sadurní La capa llueix brodats més tardans, de vers el 1500, també amb escenes de la vida del sant Prisma Un dels conjunts més valuosos de la indumentària litúrgica catalana és l’anomenat tern de la Germandat…

El substrat primigeni d’Anglaterra és celta La romanització de l’illa, iniciada al segle I dC, comportà la introducció i expansió del cristianisme Més endavant, durant els segles V i VI, entre els pobles germànics que hi arribaren destacaren els saxons, la cultura dels quals tingué una gran transcendència, atès que l’anglès antic deriva directament del saxó Finalment, al segle XI, el normand Guillem el Conqueridor obrí l’illa, i, més específicament Anglaterra, a la influència cultural i lingüística francesa Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional Els treballs d’investigació sobre…

Les necròpolis tardanes de Tàrraco ofereixen poques peces de bronze en els aixovars, només algunes fíbules senzilles com la de l’enterrament núm 40 del Parc de la Ciutat, alguns anells i braçalets, agulles per als cabells o per a la mortalla i unes quantes sivelles també molt senzilles Moltes vegades aquests materials no es trobaven dins la tomba pròpiament dita, sinó entre les terres remogudes per altres inhumacions posteriors Per altra banda, com que la majoria dels enterraments estaven a la vora o en els terrenys d’antigues villes destruïdes o abandonades, tampoc no és rar que hi hagi dins…

El martinet blanc Egretta garzetta es diferencia de l’esplugabous per la seva silueta estilitzada i per la llargada del coll i la del bec Per les seves dimensions de 64 a 56 cm, es pot dir que dins dels ardeids és un ocell de mida mitjana José Damián Navarro El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant A les Balears és regular i comú…

El monestir De l’antic monestir, d’estil llombard, probablement edificat al final del segle XI, se’n conserven gran part de les construccions destaquen l’església romànica i el clos monàstic Com és habitual en els monestirs medievals catalans, la seva estructura es desplega al voltant del pati del claustre Té dos accessos des d’una placeta situada davant de l’església, per una porta que ens deixa a la galeria nord del claustre, i des d’un portal situat al mur oest del claustre i que dona a una altra plaça, probablement el pati exterior del monestir L’església Presenta planta basilical formada…

Biblithèque Nationale de París Ms Lat 2838 Beda, super Esdras Foli 95 amb la representació d’una caplletra “C”, amb una gran figura de drac, la qual es combina amb motius vegetals Entre els còdexs conservats en biblioteques estrangeres que han estat atribuïts a l’escriptor ripollès, comptem amb el Ms Lat 2 838 de la Bibliothèque Nationale de París aquest manuscrit, que per alguns és adquirit, i no pas escrit a Ripoll, consta de 158 folis en pergamí 25 × 15 cm i porta el núm 4 300 de l’antiga Collecció Colbert Conté els Comentaris de Beda sobre els llibres d’Esdres i Nehemies folis 2v-90 “…

Situació Angle nord-oest de l’església, amb una finestra cruciforme a la part superior de la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és al costat del mas de la Figuera, al cim del serrat que separa la vall de Vilanova de l’Aguda de la vall de la riera de Ribelles Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per al castell JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG563399 Història Antiga església dependent de la parròquia de l’Aguda Tot i que el topònim del lloc de la Figuera figura en la documentació des de mitjan segle XI, ara per ara, l’únic document que dona…