Resultats de la cerca

La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per tal d’examinar-la posteriorment al laboratori i observar les alteracions que pugui tenir Les biòpsies es practiquen fonamentalment per determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica amb què s’obté la mostra varia segons la localització que presenta Les biòpsies de les vies urinàries s’efectuen generalment en el curs d’…

El cuc de seda i la morera Invitació als membres del Collegi de l'Art Major de la Seda elaborada en seda 1903 La indústria de la seda necessita el capoll que fabrica el cuc i el cuc necessita les fulles de la morera per a menjar Però no és pas imprescindible que cucs, moreres i indústries convisquin en el mateix terreny A Catalunya la indústria sedera tingué un paper important, molt superior al que tenien els seus cucs i les seves moreres Per no perdre el costum, també en aquest cas, Catalunya haurà d’importar la majoria de la seda que fila i teixeix del País Valencià o d’altres zones de l’…

El paladar , que constitueix el límit de la cavitat bucal per davant i per dalt, comprèn dues porcions el paladar dur i l’anomenat vel del paladar El paladar dur , que separa la cavitat bucal de les fosses nasals, és una estructura composta de dos elements l’ os palatí , que vincula les dues branques de l’os maxillar superior descrivint una forma de volta, i una capa de teixit mucós, la mucosa del paladar , que continua per les genives i que es troba ben adherida a l’os palatí Al llarg de la regió central d’aquesta zona hi ha el rafe palatí , una prominència amb forma lineal que…

La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna vertebral i s’…

El filtre pot ésser una làmina porosa paper, teixit, etc, un suport tela metàllica, teixit, etc, on hom diposita una pellícula d’un coadjuvant de la filtració, o bé una massa d’un producte porós sorra, carbó polvoritzat, etc

Consta d’arrel, íntimament adherida al follicle pilós, i de tija o cos, de color variable segons la quantitat de pigment que contingui Segons el lloc on es troba és anomenat cabell, cella, pestanya, barba , etc

Els fils d’algina són utilitzats sobretot com a suport per a teixir fils de llana molt prims El teixit obtingut és tractat amb una solució alcalina que dissol l’algina i deixa un teixit de llana primíssim que no hauria pogut ésser obtingut directament

Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela

Els ossos són estructures sòlides, tot i que presenten un major o menor grau de flexibilitat, que estan destinades a sostenir i a permetre el desplaçament i els moviments de l’organisme i dels seus diversos segments, i a més a protegir, com si fos un xassís, els òrgans interns més delicats Els ossos deuen la seva solidesa característica a l’elevat contingut de diversos minerals, especialment calci i fòsfor Això no obstant, en els ossos aquests minerals es concentren i distribueixen de manera que, alhora que brinden solidesa, els atorguen un cert grau de flexibilitat El teixit…

Els aparells difereixen dels sistemes sistema per llur constitució histològica l’aparell és format per diversos tipus de teixits —per exemple, l’aparell digestiu de l’home és constituït, principalment, per teixit epitelial, muscular i conjuntiu— i el sistema per un de sol —per exemple, el sistema nerviós és format només per teixit nerviós—