Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
Josep Llansamà Omedes
Boxa
Boxejador conegut com Young Ciclone.
S’entrenà al gimnàs de l’Sporting Boxing Club de Barcelona, on es preparà amb el mànager Josep Comas El 1925 guanyà el Campionat d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes ploma Fou subcampió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes ploma 1926 El 1928 passà a la categoria de pes lleuger Durant la Guerra Civil Espanyola s’allistà a les milícies antifeixistes i lluità al front de Terol
arxiprestat de Vilafermosa
Història
Antiga demarcació eclesiàstica centrada en la vila de Vilafermosa
(Alt Millars).
Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars
Llorenç Maria Schmid i Molo
Història
Militar
Militar.
De família noble, ingressà a vuit anys al regiment de Wimpffen, com a cadet, al costat del seu pare, Amanz Schmid, també militar, suís de naixement Actuà en accions militars a Catalunya 1820-33 i combaté els carlins a Navarra 1833-36 Ascendit a general, fou comandant general de Terol 1853 i governador militar de Santander i Santoña 1854 Participà en l’alçament progressista del 1854, fet pel qual ascendí a mariscal de camp
serralada Ibèrica
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica que constitueix el límit NE de la Meseta.
S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…
Andreu Caperó i Agramunt
Cristianisme
Bisbe de Lugo (1714-17).
Ingressà al convent carmelità de Valdemoro Castella Fou professor de filosofia i teologia, prior d’Onda i de València, provincial dels convents de València, Aragó i Navarra, assistent general de les províncies hispàniques i procurador i vicari general de l’orde Fou elegit representant del Regne de València per a demanar a Carles II la restitució del càrrec de vicecanceller Nomenat bisbe de Lugo 1714, i després de Terol, morí abans d’arribar a la nova seu N'han estat publicats alguns sermons
Jaume Josep Soler i Roquer
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell les oposicions dels tres Jaumes una canongia de la catedral Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848 El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb
Soledat Villafranca
Educació
Pedagoga.
De família benestant, fou directora d’estudis elementals de l' Escola Moderna , i sembla que la frustració de les seves relacions sentimentals amb Mateu Morral, que hi treballava de bibliotecari, mogué aquest a cometre l’atemptat contra els reis, pel maig del 1906 Unida a Francesc Ferrer i Guàrdia des del 1905, l’acompanyà en el seu exili per Europa 1907-09, i, empresonat Ferrer després de la Setmana Tràgica, fou deportada a Terol fins a l’afusellament d’aquell
Arnau de Jardí
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1272-1306).
Celebrà sínodes el 1274 i el 1278, legislà sobre els béns dels canonges difunts i donà altres assenyades disposicions per al règim de la diòcesi Entre el 1274 i el 1279 revisà, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, el llibre dels Costums de Tortosa i en féu la versió definitiva Participà en la conquesta de Menorca 1287, i el 1302 era a Mallorca com a bisbe auxiliar del seu germà Ponç, bisbe de Mallorca, absent per malaltia
talatosúquids
Paleontologia
Subordre de cocodrils extingits del Mezosoic que inclou la família Metriorhynchidae.
En realitat, els talatosúquids foren cocodrils adaptats a la vida de la mar A diferència dels cocodrils actuals, els talatosúquids presentaven extremitats transformades en aletes natatòries i el seu cos era desproveït de plaques dèrmiques El crani era allargat, amb un musell estret, ben adaptat per a una dieta fonamentalment piscívora La cua tenia forma d’aleta caudal amb dos lòbuls verticals similars a la dels ictiosaures Únicament se n'han trobat restes en el Juràssic de Terol pertanyents a la família dels metriorínquids
Vicent Pérez i Jorge
Música
Religiós i compositor.
Estudià amb Àngel Mingote, Andreu Isasi i Miquel Asensi És l’autor de música religiosa més representatiu dels franciscans del s XX Fou mestre de cor del teologat franciscà de Terol i, a Madrid, organista de San Francisco el Grande i professor de l’Escuela Superior de Música Sagrada Collaborador assidu del Tesoro Sacro Musical , publicà Acompañamiento gregoriano 1959 i altres obres, com nou misses, un Tríptico Avemariano , una collecció de cants populars valencians i un Capricho sinfónico , que li estrenà 1943 l’Orquestra Simfònica de València
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina