Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
almohade

L’imperi almohade vers l’any 1200
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus 1147 i topà amb…
Valàquia
Geografia històrica
Regió de Romania, al S dels Carpats Meridionals (els quals la separen de Transsilvània), que s’estén des de la gran serralada fins al Danubi.
És una plana formada pels alluvions d’aquest riu al peu de les terrasses plistocèniques que voregen els estreps meridionals de la serralada carpàtica, i solcada de N a S pels nombrosos afluents de l’esquerra del Danubi La vall de l’Olt la divideix en dues subregions l'Oltènia o Petita Valàquia W i la Muntènia o Gran Valàquia E És una regió agrícola cereals, bleda-rave, tabac i també industrial, on hi ha els principals jaciments de petroli de Romania Ha estat sempre una regió d’atracció humana La capital —que ho és també de Muntènia i de tot l’estat— és Bucarest Altres ciutats importants són…
encomienda
Història
A l’edat mitjana, concessió als ordes militars que els reis castellans feien de les rendes i la jurisdicció de determinats pobles i castells en canvi de llur defensa contra els musulmans.
A l’època moderna les encomiendas foren molt apreciades, car es tractava d’unes senyories territorials les rendes i la jurisdicció de les quals corresponien a l' encomendero llur valor era calculat, a les acaballes del s XVIII, en uns 12 milions de rals de billó Les encomiendas no foren renovades durant la guerra de la Independència hom dedicava el producte de les vacants a pagar les necessitats de la guerra, i foren abolides amb el règim senyorial Aquesta institució medieval fou la base de les famoses encomiendas de indios aplicades a Amèrica després de la descoberta i que consistien en la…
Elefthèrios Venizelos

Elefthèrios Venizelos
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Polític i jurista grec.
Prengué part en la revolta cretenca contra els turcs 1897 i obtingué de les grans potències occidentals el reconeixement de l’autonomia de Creta En ésser nomenat alt comissari de l’illa el príncep Jordi de Grècia 1901, fou un dels seus consellers però aviat discrepà del seu govern i, en oberta oposició a ell, proclamà pel seu compte l’enosi de l’illa a Grècia 1905, unió que es consolidà definitivament al cap de tres anys i que fou saludada amb gran fervor per intellectuals i polítics nacionalistes catalans Missatge al Rei dels Hellens President del consell de ministres a partir de la…
Albert Pla i Álvarez

Albert Pla i Álvarez
© Alberto González Rovira
Música
Cantautor.
Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites El 1990 publicà Aquí s’acaba el que es donava , any que…
Tit Flavi Vespasià

Tit Flavi Vespasià
!STORAX (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (69-79), creador de la dinastia Flàvia.
Net d’un centurió i fill d’un publicà, obtingué el comandament de la legió d’Estrasburg, que participà en la conquesta de Britània 43, i esdevingué cònsol, sota Claudi, el 51 Potser a causa de la seva obscuritat, Neró li encarregà la direcció de la guerra de Judea 66 Al cap de tres anys el prefecte d’Egipte, Tiberi Alexandre, el proclamà emperador a Alexandria 69 acceptat per l’exèrcit, també el reconegué el senat, que li conferí d’un cop tots els poders No podent justificar el seu títol en la noblesa de la sang, reivindicà un origen diví i es presentà com un salvador, envoltat de prodigis,…
Constitució Europea
Dret
Tractat constitutiu de la Unió Europea també anomenat Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa signat a Roma el 29 d’octubre de 2004 però finalment no adoptat.
Constava de quatre grans parts amb 448 articles, 36 protocols, dos annexos inclòs el tractat Euratom i 48 declaracions En la primera part del text articulat, de 60 articles, es trobaven les regles fonamentals del sistema d’integració de la UE S'hi definien la Unió i els seus objectius fonamentals, les competències i les accions atribuïts a la Unió, les institucions Parlament Europeu , Consell Europeu , Consell de Ministres , Comissió Europea , Tribunal de Justícia Europeu , Banc Central Europeu i Tribunal de Comptes , la tipologia d’actes i procediments decisoris, els principis reguladors…
política antimonopolista
Economia
Conjunt de disposicions adoptades pels governs per a evitar les situacions que atempten contra el mecanisme del mercat i el lliure joc de l’oferta i la demanda.
És coneguda també com a política antitrust o contra les pràctiques restrictives de la competència Aquesta política és un fet corrent a la majoria de països capitalistes, i s’ocupa, no pas exclusivament del monopoli, sinó també de l’entesa entre empreses, el càrtel , el trust, el tracte discriminat i l’abús de posició dominant, sempre que aquestes situacions es produeixin al país i no a l’estranger Els motius d’aquesta actuació són de dues menes polítics, per tal d’evitar que els consumidors pateixin el poder exercit pels oferents, així com la concòrdia entre el poder econòmic i el polític, i…
Climent VIII
Tomba de Climent VIII a la sala capitular de la catedral de Mallorca
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que prengué Gil Sanxis Munyós i Carbon, dit Doncel, en ésser elegit papa (1423-29), considerat antipapa.
De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…
verisme
Música
Corrent literari, d’origen italià, aparegut al final del segle XIX, i que influí en la creació operística en el trànsit de segle.
Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina