Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
Adobar pells
El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es mantingué amb pocs…
hoquei subaquàtic

L’hoquei subaquàtic es practica al fons d’una piscina
FECDAS
Hoquei
Esport practicat en apnea al fons d’una piscina en què dos equips de sis jugadors es disputen un disc de plom mitjançant un estic.
L’objectiu del joc és marcar el màxim de gols possibles a la porteria contrària fent lliscar el disc pel fons de la piscina Els jugadors passen la major part del temps sota l’aigua i van equipats amb ulleres, tub respirador, aletes, guants i estic Els equips poden ser masculins, femenins o mixtos També conegut com hockey sub, nasqué el 1954 a Portsmouth Gran Bretanya Fou inventat per Alan Blake, del Southsea Sub-Aqua Club, que impulsà aquell nou esport per mantenir l’activitat dels membres del seu club durant l’hivern Originalment rebé el nom d’ octopush , es practicava amb…
sarbatana
Militar
Peça d’artilleria primitiva (s. XV i XVI), anàloga a la bombarda, però de petit diàmetre (2-7 cm) i força més llarga (25-40 calibres), que hom utilitzava tant en campanya com en la defensa de places i castells.
Hom hi llançava projectils esfèrics de pedra i de ferro
tetrardus
Música
Derivat del grec tetrardos, ’quart', antigament s’utilitzava per a designar el mode basat en la quarta de les quatre finalis o tòniques (re, mi, fa i sol) en què es fonamentava el sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El tetrardus authentus corresponia al setè mode, també anomenat mixolidi , i el tetrardus plagalis , al vuitè mode o mode hipomixolidi
numeració
Matemàtiques
Art d’expressar tots els nombres amb un conjunt finit de mots i de signes.
El sistema de numeració de l’antic Egipte III millenni aC era decimal , o de base 10, és a dir, hom comptava per unitats, desenes, centenes, etc La unitat, la desena, la centena i el miler eren representats, respectivament, amb els símbols ∣, ⋂, ℮, aquest símbols, fins que la suma de valor dels signes escrits era igual al nombre per exemple, el nombre 1235 era ℮℮⋂⋂⋂∣∣∣∣∣ El sistema de numeració babilònic era de base seixanta i ja utilitzava una notació posicional, cosa que suposa la introducció del zero Era, doncs, un sistema essencialment semblant a l’actual, bé que confusionari, puix que,…
butlla
Cristianisme
Document pontifici.
El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió als documents pontificis En els segles XIII al XV, es donava una rigorosa distinció en les classes de documents, diferenciant-se entre privilegia o privilegi i litterae o carta el fil, aquestes de diversos gèneres major , menor , gratiosa , mandata , secreta , clausa , comuna —expedida per la cancelleria apostòlica—, inetermèdia —donada entre l’elecció i la coronació—, consistoriale —signada pel papa i els cardenals—, i executòria aquesta…
música de Vic
Música
Música desenvolupada a Vic (Osona).
Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga de Catalunya…
Lluís Berenguer. Porcellana elèctrica
Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a installar Per…
Les ferreries
Una ferreria és la oficina donde se elabora el mineral de hierro, reduciéndolo a metal, segons la definició que dóna un català de la primera meitat del segle XIX Diccionario de Comercio, per Jaume Boy, vol II, pàg 728, Barcelona 1840 El nom s’aplicarà als establiments que utilitzen sistemes més moderns per a obtenir el ferro, amb relació al de les fargues a la catalana Aquestes produïen directament un metall de ferro més o menys pur o afinat, mentre que les ferreries coneixen la primera i segona fusió del mineral Primer obtenen el ferro de fosa, amb un cert contingut de carboni…
tritus
Música
Terme derivat del grec trítos ('tercer'), que s’utilitzava antigament per a designar el mode basat en la tercera de les quatre finalis o tòniques (re, mi, fa i sol) en què se sostenia el sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El tritus authentus corresponia al cinquè mode, també anomenat mode lidi , i el tritus plagalis , al sisè mode o mode hipolidi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina