Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
ventricle

Els ventricles del cor humà: 1, vena cava superior; 2, aorta; 3, vena pulmonar dreta; 4, vena pulmonar esquerra; 5, aurícula esquerra; 6 i 7; vàlvula mitral (6, valva externa; 7, valva interna); 8, fibres musculars dels ventricles; 9, ventricle esquerre; 10, septe interventricular; 11, ventricle dret; 12, 13 i 14, vàlvula tricúspide (12, valva posterior; 13, valva anterior; 14, valva mitjana); 15, aurícula dreta
© fototeca.cat
Anatomia animal
Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor.
alt forn

Esquema d’un alt forn per a l’obtenció de ferro
© Fototeca.cat
Tecnologia
Forn de cup, d’uns 30 m d’alçària, format per dues seccions troncocòniques (la superior, anomenada cup, i la inferior, etalatge), unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l’extracció del ferro.
La zona central, més ampla, és anomenada ventre a la part inferior hi ha una zona cilíndrica formada pel gresol la part de baix i l' obra la part de dalt Al gresol hi ha dos forats, el forat per on surt l’escòria i el forat de colada , per on hom fa la colada del forn A l’obra, a uns 2,5 m del gresol, hi ha les toveres , per on hom injecta l’aire L’estructura del forn sol ésser de planxa d’acer, reforçada amb cèrcols, revestida interiorment de material refractari i proveïda d’un sistema de refredament El forn és carregat per la part superior, en capes alternatives de coc i…
túnids
Ictiologia
Família de teleostis de l’ordre dels perciformes de cos fusiforme amb l’aleta caudal en forma de mitja lluna, peduncle caudal estret i carenat en forma de quilla, musell molt agut i la part anterior del tronc protegida per grans plaques.
Tenen un metabolisme molt alt, car l’aparell circulatori dèrmic i muscular dels costats és molt desenvolupat, la qual cosa es manifesta pel color roig dels teixits musculars Això els permet una certa homeotèrmia La seva bufeta natatòria és grossa i tancada Habiten les mars de tot el món, en zones pelàgiques d’alta mar, i només s’apropen a les costes en grans bancs per fresar Grans depredadors, persegueixen bancs d’altres peixos Inclou unes 15 espècies, algunes de les quals, com el bonítol Sarda sarda , la tonyina Thunnus thynnus , la bacora Thunnus alalunga i la melva Auxis thazard , són…
rèmora
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels equeneïformes, de la família dels equenèids, de les espècies E.naucrates i E.remora
.
Tenen un cos allargat recobert de petites escates cicloides, amb la segona aleta dorsal igual que l’anal i boca supina, amb una ventosa oval molt deprimida a la part dorsal del cap, mitjançant la qual, en obrir-se unes petites làmines que creen el buit, poden adherir-se al ventre dels taurons, de les tortugues o de les rajades i al buc dels vaixells per tal de trasllardar-se a grans distàncies Són de color groc o bru fosc, pelàgics, es nodreixen dels ectoparàsits de llurs hostes i són propis de la Mediterrània i de l’Atlàntic El disc d' Eremora és dues vegades més llarg que ample…
ratel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, d’aspecte arrodonit i massís, fins a uns 77 cm de llargada, inclosa la cua, que té uns 20 cm.
El pelatge és arrissat i bastant llarg, de color negre al ventre, a les potes, a la cua i a la meitat inferior dels costats i del cap, i de color gris blanquinós a tota la part dorsal i a la meitat superior del cap i dels costats Les potes són curtes i armades de fortes urpes Els ulls són petits Viu en hàbitats molt diferents, llevat del desert Hàbil excavador, s’aixopluga en caus excavats en el sòl Omnívor, es nodreix d’aliments molt diferents, però prefereix els petits rosegadors, les serps, els saures, els insectes i també larves i adults d’abelles, els ruscs de les quals…
ofegabous
Herpetologia
Amfibi del grup dels urodels.
És un tritó que pot arribar a fer 30 cm de longitud Té el cos i el cap deprimits i uns bonys laterals, que són de color taronja, groc o blanquinós, formats per la pressió de les costelles La pell és berrugosa, menys a la part central del ventre La coloració dorsal varia del gris groguenc al verd oliva, mentre que la part ventral és de color verdós clar Es considerada una espècie de plana, termòfila i capacitada per viure en medis secs Per a la reproducció escull aigües estancades S'alimenta de crustacis d'aigua dolça i d'insectes aquàtics És present a la península Ibèrica,…
antilocàprids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils que comprèn actualment una sola espècie, l’antílop americà (Antilocapra americana).
Són animals remugants, amb característiques semblants a les dels cérvols, les cabres i els antílops Tenen uns 90 cm d’alçada, les orelles punxegudes i dretes i les banyes curtes i bifurcades cada any en muden l’estoig El pelatge és dens, de color bru daurat al dors i blanc al ventre A la gropa tenen una gran tofa de pèls llargs, de color blanc brillant, que poden desplegar voluntàriament La cua és curta Són animals gregaris i molt veloços, ben adaptats a viure a les praderies Són exclusivament nord-americans Bé que al començament del segle XX foren gairebé exterminats per les…
bacora
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, semblant a la tonyina, però més petit (ateny un metre de llargada).
Té el cos fusiforme, de color blau fosc al dors i blanc al ventre les aletes pectorals, característiques, són llargues, estretes i falciformes Espècie pelàgica i migradora, els seus desplaçaments no són tan importants com els de la tonyina S'alimenta d’altres peixos, de cefalòpodes i de crustacis Viu preferentment a les mars càlides es troba al Pacífic i a l’Atlàntic, i és més rara a la Mediterrània La seva carn, molt apreciada, sovint és confosa amb la del bonítol i venuda com a tal, sobretot en conserva, fins al punt que és la base d’una indústria important Hom en pesca molta a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina