Resultats de la cerca

Fill de Vincent Novello, de jove visqué a York, on aprengué l’ofici d’editor musical El 1829 s’independitzà i creà la seva pròpia empresa editora, origen de la que fou una de les més prestigioses editorials de la Gran Bretanya Home cultivat, posseïa una gran sensibilitat musical Estudià orgue i tenia una notable veu de baix, gràcies a la qual formà part del cor de l’església catòlica de Lincoln’s Inn Chapel Amic personal de F Mendelssohn, fou precisament la compra dels drets de l’obra Saint Paul 1837 el que contribuí decisivament a l’èxit de l’empresa Novello A part la seva tasca…

El seu cognom era Caletti, però adoptà el del seu protector Federigo Cavalli El 1617 entrà com a cantor al cor de la capella ducal de Venècia que dirigia Monteverdi Esdevingué organista 1640 i mestre de capella 1668 de Sant Marc de Venècia La seva producció religiosa seguí la tradició veneciana dels Gabrieli i de Monteverdi Les seves obres més significatives són, però, les òperes més de 40, entre les quals excelleixen Didone 1641, L’Ormindo 1644, Giasone 1649, La Calisto 1651 i L’Ercole amante 1662, en les quals utilitza el recitatiu dramàtic El 2004 tingué lloc a Brusselles l’estrena de la…

Fou mestre del seu orde a la província de Provença 1357 i provincial d’Aragó 1363-67, preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del regne de Mallorca 1357 i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment a base del Speculum historiale de Vincent de Beauvais que fou continuada després de la seva mort per Antoni Ginebreda , de la qual es perdé una part al segle XIX Escrita en un català molt llatinitzat, constitueix el primer exemple d’aquesta mena de prosa…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, François-Vincent Pasdeloup, violinista i director de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1829 ingressà al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano 1833 Esdevingué professor de solfeig del conservatori el 1841, i de piano i de cant coral posteriorment El 1851 fundà la Société des Jeunes Artistes du Conservatoire A partir de llavors es dedicà intensament a la direcció d’orquestra, centrant-se especialment en el repertori simfònic alemany i en les obres dels nous compositors francesos L’any 1861 creà els Concerts…

El nucli principal dels caribs actuals és a les zones muntanyoses de les Guaianes i de Veneçuela, en llur frontera amb el Brasil n'hi ha també altres tribus aïllades a les ribes del riu Negro i a la conca dreta de l’Amazones Als contraforts dels Andes colombians n'hi ha un altre grup important Els primitius caribs insulars, coneguts en llurs primers contactes amb els europeus per llur bellicositat i canibalisme, han desaparagut gairebé totalment de les Antilles El 1960 els 6 000 supervivents dels caribs insulars foren relegats per França i Anglaterra a la Dominica, on en resten uns 500, i a…

Fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, com també de les Conferències de Sant Vicenç de Paül , el 1833, mentre estudiava lleis i literatura a París, s’ajuntà a R Chateaubriand, C F R Montalembert, H D Lacordaire —amb qui fundà 1848 l’"Ère Nouvelle”, portaveu de llurs ideals socials— i altres catòlics progressistes Fou professor a la Sorbona 1841 i 1844-52 Edità alguns dels primers poetes franciscans d’Itàlia 1852, recull important per a la història de l’espiritualitat medieval Fou partidari del liberalisme polític, motiu pel qual sofrí atacs diversos, i acabà la vida retirat de tota…

Escriví poemes on tracta, en forma de diàleg, dels problemes socials Fundador de la literatura didàctica flamenca, féu adaptacions dels Secreta secretorum, atribuïts a Aristòtil Hemelechede der hemelijcheit , i de la Historia scolastica de Conestor Rijmbijbel , i traduí De naturis rerum , de Cantimpré Der naturen bloeme Adaptà una part del Speculum historiale , de Vincent de Beauvais Spieghel historiale En el camp de la lírica escriví Eerste Martijn ‘Primer Martí’, Dander Martijn ‘L’altre Martí’, Der kercken Claghe ‘Lamentacions de l’Església’, text satíric, Van den Lande…

Començà els estudis musicals a Santa Barbara i els continuà a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixeble de William Primrose Fou primer violí de la Santa Barbara Symphony 1955-1961, de la Seattle Symphony 1966-1968 i de la Pittsburgh Symphony 1972-1973 Dedicat a la docència des del 1966, del 1985 fins al 2019 fou professor de viola a la Universitat del Sud de Califòrnia Impartí classes magistrals a les universitats de Michigan i Washington i al College-Conservatory of Music de Cincinnati, així com a les Menuhin School d’Anglaterra i Suïssa Alternà la seva intensa activitat…

La seva finalitat és la creació d’un mercat comú i la integració econòmica i regional entre els estats illencs del Carib A l’origen era format per algunes de les antigues colònies britàniques Barbados, Guyana, Jamaica, Trinitat i Tobago, Belize, Dominica, Grenada, Montserrat, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Antigua i Barbuda i Saint Christopher i Nevis El 1995 s’hi adherí Surinam i el 1999, Haití El seu secretariat té la seu a Georgetown, capital de la República de Guyana Des del 1991 en són membres associats les illes Verges britàniques i nord-americanes i les illes…

Gràcies a la formació musical dels seus pares, de ben petit aprengué violí i piano Posteriorment perfeccionà els seus estudis de violí amb l’espanyol Pedro Begue i els de piano amb el seu oncle Germán Posada L’any 1927, la família es traslladà a París Allà inicià estudis a la Schola Cantorum, on rebé classes de direcció d’orquestra i cant gregorià amb Vincent d’Indy També fou alumne de l’École Normale de Musique, centre en el qual estudià amb N Boulanger i G Dandelot Quan tornà a Medellín exercí el càrrec de director de l’Escuela de Música L’any 1942 es traslladà a Mèxic, on…