Resultats de la cerca
Es mostren 407 resultats
Daniel Martínez i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Jesús Ernest i Eduard Martínez i Ferrando Fou catedràtic d’anglès L’any 1921 fou destinat a l’Escola de Comerç de Palma Expulsat de la càtedra a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1942 s’hi reincorporà després d’haver passat alguns anys a la presó Formà part —juntament amb Miquel Duran i Tortajada, Josep M Bayarri i Jacint M Mustieles— del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença La seva conferència a Lo Rat Penat, titulada “Renaixement Moment actual de la poesia valenciana” 1909, fou una mena de manifest…
,
Ramon Pujolboira
Pintura
Escultura
Nom amb què signava el pintor i escultor Ramon Pujol i Boira.
El 1967 ingressà a l’Escola Massana de Barcelona i el 1968 al Cercle Artístic de Sant Lluc Després de fer estades a París, on estudià a l’École Superieure de Dessin et Peinture, el 1970 tornà a Barcelona i començà a treballar en un estudi propi El 1973 pintà murals al fresc al monestir de Sant Cugat del Vallès, en el si de l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània d’aquesta població El 1976 fixà la residència a Albons El 1975 incorporà el gravat a la seva obra El 1977 realitzà treballs en ceràmica amb torn i murals en gres, i el 1981 feu sèries d’escultures de bronze Membre…
Olivier Messiaen
Música
Compositor, teòric musical i ornitòleg provençal.
Vida A onze anys entrà al Conservatori de París, on estudià amb Jean i Noël Gallon, M Dupré i P Dukas El 1931 fou nomenat organista de l’església parisenca de la Sainte-Trinité, on treballà fins a la seva mort Cofundador del grup La Jeune France, fou professor de la Schola Cantorum i de l’Escola Normal de Música de París El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, fou mobilitzat Capturat pels alemanys, romangué en un camp de concentració a Silèsia, on compongué Quatuor pour la fin du temps Altra vegada a París 1941, ingressà com a professor d’anàlisi musical, composició i ritme al…
Els poders del peiot
El missioner i escriptor castellà Bernardino de Sahagún 1499-1590, que va passar una gran part de la seva vida entre els indis mexicans, va escriure en la seva “ Historia general de las Cosas de Nueva España “Hi ha una altra herba semblant a les tunes que rep el nom de ‘peyotl’ Aquells que se la mengen o se la beuen tenen visions espantoses o bé còmiques La intoxicació dura dos o tres dies i després desapareix És un aliment molt comú entre els txitximeques, ja que els dóna força en el combat i no senten por, gana ni set, i diuen que els protegeix de qualsevol perill” La planta a…
Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
Cinematografia
Festival de cinema celebrat anualment a Sitges des del 1968.
Fundat amb el nom de Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, posteriorment adoptà el nom de Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges fins el 1996, any que canvià el nom per l’actual i rebé suport i participació institucionals, i adoptà un criteri més general Celebrat al llarg d’una setmana i escaig al mes d’octubre, manté una secció oficial de cinema fantàstic, al qual s’han incorporat les seccions Òrbita, de produccions inèdites de l’any anterior en gèneres contigus al fantàstic, especialment el thriller Noves Visions 2003, de caràcter més experimental Panorama…
Josep Maria Puigjaner i Matas
Literatura catalana
Assagista, periodista i narrador.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre catalanisme,…
,
Domènec Fletcher i Valls
Prehistòria
Prehistoriador.
Professor de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València des del 1933, del 1950 al 1982 fou director del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, dirigí o participà en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei, corresponents a diversos períodes des del Paleolític fins als romans Publicà nombrosos treballs, sovint en collaboració amb membres del mateix servei amb Enric Pla i Ballester i J Alcàcer i Grau, sobretot o amb altres investigadors, monografies sobre jaciments i memòries d’…
Sebastià Janeras i Vilaró
Cristianisme
Orientalista i liturgista.
Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, es formà a Montserrat, Chevetogne Bèlgica, Roma i Munic Ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico Anselmiano i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre litúrgies orientals i els llibres Bibliografia sulle liturgie orientali 1961-67 1969, Le Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine 1987, Les esglésies orientals…
,
Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques 1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…
, ,
Joan de Rocatallada

Joan de Rocatallada Manuscrit del De consideratione quintae essentiae (c. 1350)
Cristianisme
Predicador franciscà.
Molt probablement d’origen occità, les seves doctrines i visions tingueren molta influència a Catalunya, especialment entre els framenors i la família reial Influït per Joaquim de Fiore i altres millenaristes i espirituals franciscans com Arnau de Vilanova amb el qual Menéndez Pelayo el comparà i l’inclogué a Historia de los heterodoxos españoles , i fra Pere d’Aragó, s’avesà a introduir, en les seves prèdiques i escrits, vaticinis i interpretacions de l’Apocalipsi, així com denúncies de la vida corrompuda del clergat Per aquests motius, el 1344 fou empresonat durant una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina