Resultats de la cerca

Vida Començà el meritoriat com a muntadora a quaranta anys al costat de la seva amiga Teresa Alcocer i ocasionalment amb Antoni Cànovas, Albert Gasset i Lluís Puigvert Treballà com a ajudant de José Antonio Rojo en diversos films Su desconsolada esposa 1957 i Tu marido nos engaña 1958, ambdues dirigides pel seu marit, el realitzador Miquel Iglesias Ya tenemos coche 1957 de Juli Salvador i l’obra més important de la seva carrera, Plácido 1961, Luis G Berlanga També participà en les sincronitzacions cinematogràfiques a Voz de España treballà en la cinta de l’actor francès Maurice…

Filla d’ Antoni Vilalta , i de Maria Soteras , exiliats a Mèxic el 1939, es llicencià en lletres hispàniques per la Universidad Autónoma de México, exercí el periodisme, entre d’altres, amb collaboracions al diari Excelsior , i treballà també per a la televisió S’inicià com a novellista El castigo , 1957 Los desorientados , 1958 Dos colores para el paisaje , 1961, però aconseguí l’èxit amb el teatre, com a autora i també com a directora d’escena, on analitzà els problemes de l’home contemporani Diverses obres seves foren traduïdes a altres llengües, entre d’altres al català Vicenç Riera…

Les primeres obres de la literatura independitzada són les del civilizador José Cecilio de Valle 1780-1834 La poesia del s XIX fou romàntica José ADomínguez 1869-1903, Froilán Turcios 1878-1943 L’avantguardisme influí sobre els poetes del s XX Jacobo Cárcamo 1914-59, Marco APonce 1908-32, Alejandro Valladares 1910 La narrativa es decantà pel realisme i la crítica social Argentina Díaz Lozano 1909, Carlos Izaguirre 1894-1956, Marcos Carías 1905-49, Víctor Cáceres 1915 Posteriorment es destacaren els poetes Roberto Sosa 1930, Pompeyo del Valle 1930, Nelson Mierren 1931 i Raúl Elvir 1937 i els…

Vida Amb una gran formació musical, treballà de tècnic a la Cooperativa de Fluido Eléctrico, SA 1941-51 Posteriorment s’introduí en estudis sonors com a enginyer responsable de mescles i passà per Fono Barcelona, Acústica i Estudios Hispania de Joan Arajol, que dirigí Després de diverses experiències professionals als EUA, el 1956 fou nomenat director tècnic de Voz de España i esdevingué un dels responsables de la seva renovació Innovà en molts aspectes aquests estudis i demostrà un gran domini en l’aplicació del so magnètic El 1977 entrà a Sonoblok amb el mateix càrrec, fins que…

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el…

Jove revolucionari i anarquista, posteriorment fou dirigent del Partit Republicà Federal a Reus Implicat en els fets del primer de maig del 1890, el 1893 s'hagué d’installar a Barcelona, on fundà el Centre Federal del carrer dels Mercaders, el Sindicat Gremial, la revista La Voz de los Gremios i creà algunes escoles laiques per a obrers Tingué com a òrgan de premsa El Programa , i fou secretari polític de Baldomer Lostau Posteriorment, s’uní al lerrouxisme i tornà a Tarragona per organitzar el partit republicà radical al Baix Camp i al Priorat Collaborador de diverses companyies…

Vida Resident a Barcelona des de jove, fou doblador als estudis Trilla-La Riva i Voz de España, a més de periodista en revistes especialitzades Escriví La marcha del hambre , guió que fou elegit per la productora anarcosindicalista SIE Films per encetar el seu projecte de rodar films de ficció compromesos socialment L’esmentat guió es convertí en Aurora de esperanza 1936-37, que dirigí ell mateix la cinta no agradà gens els sectors més extremistes del sindicat, fet que retardà la seva estrena fins el 1938 i només a les tres ciutats més importants de la zona republicana, just quan…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1947, exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics 29 edicions, 1957-70, que es convocaren amb la collaboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni, Pasolini, el cinema…

Vida Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina El 1933 s’installà a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga Crime Does Not Pay , 1935-45 Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies Camille , 1936, George Cukor i El pont de Waterloo Waterloo Bridge , 1940…

Autodidacte, de jove rebé la influència del jazz en particular de Duke Ellington i Tommy Dorsey Als divuit anys anà a Salvador, capital de l’estat de Bahia, on fou contractat per una emissora de ràdio, i l’any següent es traslladà a Rio de Janeiro, on fou expulsat del grup del qual formava part Després d’uns anys de vida errant, el 1956 entrà en contacte amb Antônio Carlos Jobim  i Vinícius de Moraes , autors de  Chega de saudade , interpretada per Gilberto, cançó que donà nom a un àlbum homònim convertit en un èxit mundial i que fou l’inici de la projecció de la bossa nova En…