Resultats de la cerca

Membre d'una família procedent de Sàsser Sardenya, fou degà de la catedral de Barcelona El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França Formà part del grup més afecte als francesos sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència El…

Participà en la guerra del Francès i fou un dels caps de la insurrecció reialista del 1822 Acabada la lluita, fou nomenat mariscal de camp i governador del corregiment de Mataró 1825 en l’aixecament dels Malcontents tingué un paper ambigu segons sembla, després d’haver encoratjat la insurrecció i d’haver fet un viatge a Madrid en defensa dels revoltats, es mantingué fidel al govern Ascendit a general el 1831, anà a França a la mort de Ferran VII i tornà el 1834 com a comandant general de les forces carlines de Catalunya Però mentre preparava l’alçament fou detingut i portat a…

Bona oradora, s’inicià com a propagandista durant els anys de la Primera Guerra Mundial El 1918 passà a residir a Barcelona i foren molt notables les campanyes que féu en defensa dels sindicats únics en 1918-19 pel Principat i el País Valencià amb Eusebi CCarbó i el 1922 a Guadalajara i a Madrid amb JPeiró El 1922 s’uní amb Josep Viadiu i formà part del comitè propresos de la regional catalana Durant la Segona República actuà activament a favor de la FAI 1930-32 Pel juliol del 1936 anà amb la columna Durruti al front d’Aragó i posteriorment participà en l’agrupació Mujeres Libres

Després de lluitar a Itàlia, anà a Amèrica en el segon viatge de Cristòfor Colom 1493 i participà en la colonització de la Hispaniola El 1509 li fou encomanada la conquesta de Cuba, empresa que inicià el 1511 des de Maisí Fundà, entre altres, les ciutats de Baracoa, Santiago i l’Havana Collaborà amb Bartolomé de Las Casas en la defensa dels indis i inicià la introducció d’esclaus Envià les expedicions de Francisco Fernández de Córdoba i de Juan de Grijalva al Yucatán, sense resultats importants A partir del 1519 es dedicà a combatre el creixent prestigi d’Hernán Cortés, l’…

Fou cunyat, sembla, d’Amenhotep I, es casà amb Ahmose, filla d’Ahmosis Inicià la política expansionista, pròpia de la dinastia que rompé amb la política defensiva dels sobirans del Regne Antic i del Regne Mitjà, cap a Síria-Palestina el 1524 arribà fins a la frontera amb Mitanni i Núbia anà fins a l’illa d’Argos, uns 150 km al S de l’illa de Sai, on Amenhotep I havia establert la frontera Amplià el santuari d’Amon a Karnak El succeí el seu fill Tuthmosis II ~1512-1504 aC, que obtingué el dret de la corona gràcies al dot de la seva germanastra Hatšepsut , amb qui es casà

Format a Llotja, anà el 1912 a París, on conegué el futurisme En tornar a Barcelona, retrobà l’ambient noucentista que marcà profundament la seva manera de fer i de pensar Exposà poc —Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona 1910, VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona 1911— i els seus dibuixos —i algunes pintures— se centren en temes senzills de la vida quotidiana El 1918 establí el seu estudi de fotògraf retratista, que fou un dels més prestigiosos de Barcelona i on organitzà concerts i vetllades literàries El 1975 es reuní a la Sala Rovira de Barcelona una exposició…

Fill del mariscal Íñigo Ortiz i de Joana, filla de Carles I de Navarra Pertanyent a una família d’erudits el seu pare i el seu oncle, Diego, foren també escriptors, rebé una acurada formació literària Mantingué amb el seu cosí, Suero de Quiñones, el famós Paso Honroso 1434 S'oposà a Álvaro de Luna i anà a Itàlia amb Alfons el Magnànim Ha donat nom al Cancionero de Stúñiga Nàpols, 1458, només perquè hi ha, casualment, un poema seu en primer lloc Altres composicions seves figuren en diversos cançoners de l’època, de les quals cal destacar les amoroses i les de caràcter polític

Catedràtic de poesia a la Universitat de València, el 1589 anà a Roma com a catedràtic de retòrica hi fou preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza Tornà a València, on fou catedràtic de retòrica i d’oratòria 1594 el 1603 assumí també la càtedra de retòrica, vacant per mort de Pere Joan Nunyes És autor de Versos en honor de Felip II de Castella 1585, d’una comèdia, representada pels seus deixebles el 1586, de nombrosos tractats de retòrica, d’elogis i d’oracions panegíriques, en part publicats a València, de Diálogos de prosodia 1578, d' Orationes Romanae 1603 i d’un…

Baró de Cortes de Pallars 1858 i de Roaia 1865 i senyor del Castell de Xirell Fou diputat a corts i senador vitalici En caure Isabel II, anà a París a oferir-li els seus serveis Amb Alfons XII fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional Escriví peces còmiques, com Julianito 1875 i uns Recuerdos de caza 1876 El 1887 fou president de Lo Rat Penat El seu fill, Carles Frígola i Pallavicino València 1848 — Madrid 1915, primer baró del Castell de Xirell 1875, fou periodista Milità en la fracció silvelista del partit conservador El 1900 fou senador…

Protegit pel prelat Guido Bentivoglio, quan aquest anà a Flandes com a nunci papal l’hi acompanyà i hi publicà el seu Primo libro di madrigali a cinque voci 1608 Tornat a Roma, fou organista de la Cappella Giulia de la basílica vaticana 1608-28 i 1634-43 Del 1628 al 1634 estigué a la cort de Florència Publicà, entre altres, el Primo libro di toccate 1615, el Secondo libro di toccate 1627 i un volum de Fiori musicali 1635 La seva fama fou general a Europa i atragué deixebles, com JJ Froberger, a Roma Deixà un gran nombre de peces per a instruments de tecla