Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
Cosme I de Toscana
Història
Duc de Florència (1537-74) i gran duc de Toscana des del 1569.
Fill de Giovanni Mèdici dit dalle Bande Nere , d’una branca collateral dels Mèdici Després de l’assassinat del duc de Florència Alexandre I 1537, els consellers Guicciardini, Valori i Acciaiuoli l’imposaren sobre Juli, fill illegítim del duc reconegut per Carles V, en rebé l’auxili per a vèncer els exiliats florentins que tenien el suport de França Cosme s’enfortí en el poder minant les institucions parlamentàries tradicionals es casà amb Elionor de Toledo, filla del virrei de Nàpols 1539, i amb l’ajuda de l’emperador es mantingué enfront de França i de Pau III El 1555 ocupà la…
amén
Música
Paraula d’origen hebreu que significa ’això és veritat’ i alhora ’això és desitjable'.
És emprada en la litúrgia cristiana com a conclusió de les oracions, per a manifestar l’acord i l’adhesió amb allò que hi ha estat dit En l’ordinari de la missa, apareix al final del glòria i el credo En les misses polifòniques sol unir-se al Cum Sancto Spiritu al final del glòria i al Et vitam venturi sæculi al final del credo per formar seccions musicalment independents, gairebé sempre -almenys a partir del segle XVII- en estil fugat També pot ser tractat, dintre i fora de la missa, com a text únic d’una secció independent, per exemple el final d' El Messies de GF Händel En la…
embragatge

Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
Lloria

Armes dels Lloria
Llinatge d’origen calabrès, probablement de la localitat de Lauria (Basilicata).
El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent 1266 La seva muller, Bella d’Amichi , dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València vivia encara el 1279 Llur fill, l’almirall Roger de Lauria , dit en català Roger de Lloria, heretà les possessions familiars valencianes i italianes Foren fills seus del primer enllaç Beatriu de Lloria i Lancia mare d’ Alfons Roger de Lloria , Jofredina de Lloria i Lancia, Hilària de Lloria i Lancia morta després del 1337, senyora de la…
Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc…
Bornu
Geografia històrica
Regió de la conca del llac Txad, al nord-est de Nigèria.
És un territori de sorra i argila ondulat i inclinat vers el llac, vora el qual s’estenen aiguamolls salabrosos, i és travessat pels rius Komadugu Yobe, Komadugu Gana i Ngadda Hi ha una vegetació d’estepa al nord i de sabana i bosc clar al sud Els recursos econòmics són l’agricultura cotó, cacauets, goma aràbiga, arròs, mill i la ramaderia bovina i equina És poblada per negres kanuris, tuàregs, àrabs la població és de majoria musulmana Les principals localitats són Maiduguri i Nguru —terminals de ferrocarril—, i Potiskum, Damaturu, Dikwa Les primeres notícies de l’antic imperi de Bornu daten…
port de Maó

Vista del port de Maó (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Port natural, un dels més importants de la Mediterrània, obert al front sud-oriental de Menorca, originat per una ria; té 5,5 km de llargària i una amplària que oscil·la entre els 250 i els 1.000 m, amb una mitjana de 700.
Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o del Rei, de…
Maça

Armes dels Maça
Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça
.
Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…
Castell d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement…
Ventimiglia
Història
Llinatge feudal establert a Sicília al segle XIII, originari de Ventimiglia, d’on eren comtes des del 962, dependents dels marquesos de Susa.
La tradició els fa descendir de Berenguer d’Ivrea, rei d’Itàlia El comte Guglielmo di Ventimiglia el 1257 i el 1262 vengué els seus drets sobre Tenda, la Brigue i Castellnou a Carles I de Provença El 1269 el comte Guglielmo Pietro di Ventimiglia es casà amb Eudòxia Làscaris i foren pares de Violant de Ventimiglia , de Beatriu de Ventimiglia , de Vatatza de Ventimiglia i del comte Giovanni di Ventimiglia , que fou l’antecessor de la línia dels Làscaris-Ventimiglia , comtes de Tenda A la línia de Geraci pertangué Arrigo o Enrico di Ventimiglia , senyor de Due Patralie 1258 i capità general del…